Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1589  Lucena | ||
| Mort | 11 agost 1646 (56 anys) Saragossa (Espanya) | ||
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa de Sogorb | ||
| Cònjuge | Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera Luis de Haro | ||
| Fills | Lluís Ramon d'Aragó (  ) Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de CabreraAnna Francesca Fernández de Córdoba y Cardona ( ) Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de CabreraCatharina Fernandez de Córdoba y Aragon ( ) Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de CabreraPere Antoni d'Aragó ( ) Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de CabreraAntoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba ( ) Pasqual d'Aragó ( ) Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera | ||
| Pares | Don Pedro Fernández de Córdoba, 4.Marqués de Priego, 2.Marqués de Villafranca i Doña Juana Enriquez de Ribera y Cortés de Zuniga | ||
.jpg?lang=ca)
Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera[1] (Lucena, 4 de novembre de 1589-Saragossa, 11 d'agost de 1646)[2] va ser una aristòcrata castellana del llinatge dels Fernández de Córdoba, que va esdevenir la segona muller del duc de Sogorb i de Cardona Enric d'Aragó.[1]
Nascuda a Lucena el 4 de novembre de 1589, filla de Pedro Fernández de Córdoba i de Juana Enríquez de Ribera,[2] marquesos de Priego.[3] Va ser batejada a l'església de Santiago de Montilla l'11 de novembre.[2] Va casar-se el 12 de febrer de 1606 a Montilla amb Enric d'Aragó,[2] llavors marquès de Comares i comte d'Empúries, esdevingut duc de Cardona el 1608.[3]
El matrimoni va residir als dominis senyorials de Lucena i Sogorb i va tenir set fills. A partir de 1618 va romandre a temporades a Catalunya, fent l'entrada solemne a Barcelona el 1624, i de fet el 1626 va tenir a Mataró el seu darrer fills, Pasqual. Durant aquests anys, Catalina va mantenir altercats amb altres dames de l'aristocràcia, com la comtessa de Santa Coloma.[3]
Entre 1629 i 1630, va residir amb els seus fills a Castelló d'Empúries. Malgrat estar malalta l'estiu de 1630 mentre es trobava a Cardona, el mes de desembre va entrar amb el seu marit a Barcelona quan va ser nomenat lloctinent de Catalunya.[3] Després de la mort del seu marit el 1640,[4] durant els mesos que van precedir la invasió de Catalunya per les tropes de Felip IV de Castella, durant la Guerra dels Segadors, va fer de mitjancera entre el monarca i la Generalitat de Catalunya sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua de lloctinent.[1] Tanmateix, es va enfrontar violentament a la Generalitat i aquesta va respondre expulsant-la del país i confiscant tots els seus béns, que van ser donats a Philippe de La Mothe.[4]
Morta l'11 d'agost de 1646, les seves restes van ser dipositades inicialment al convent de carmelites descalces de Saragossa, i el 1661 va ser sebollida al Reial Monestir de Poblet.[2]
Descendència
[modifica]Del seu matrimoni amb Enric d'Aragó van néixer:[2]
- Juana (1607-ca. 1610)
- Luis Ramón (1608-1670)
- Ana Francisca (1609-?)
- Catalina (1610-1647)
- Pedro Antonio (1611-1690)
- Antonio (1616-1650)
- Vicente Agustín (1620-1676)
- Pascual (1626-1677)
- Francisca (1610-ca. 1615)
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 3 4 5 6 «Fitxa de Catalina Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- 1 2 3 4 Molas Ribalta, Pere. «Catalina Fernández de Córdoba y Figueroa» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 gener 2024].
- 1 2 Mestre Campi, Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 54. ISBN 84-297-3521-6.