Catedral d'Amalfi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral d'Amalfi
Amalfi BW 2013-05-15 10-09-21.jpg
Dades bàsiques
Tipus catedral
Arquitecte Enrico Alvino
Documentat 553
Començament 937
Característiques
Estat d'ús en ús
Estil Bizantí
Claustre Chiostro del paradiso  (s. XIII)
Ubicació
Itàlia
 » Campània
 »»» Amalfi  40° 38′ 04″ N, 14° 36′ 11″ E / 40.63444°N,14.60306°E / 40.63444; 14.60306Coord.: 40° 38′ 04″ N, 14° 36′ 11″ E / 40.63444°N,14.60306°E / 40.63444; 14.60306
Catedral d'Amalfi situat respecte Itàlia
Situació dins Itàlia
Activitat
Categoria Catedral
Diòcesi Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
Festivitat Sant Andreu apòstol
Modifica dades a Wikidata
El famós Chiostro del paradiso

El més cèlebre monument d'Amalfi, vila d'Itàlia, és la catedral de Sant Andreu (Duomo) que al cim d'una escalinata domina la Piazza del Duomo. L'Amalfitana representa un dels passeigs marítims més bonics d'Europa i porta al visitant per aquesta ciutat, antigament esplendorosa, que atorga el seu nom a tota la costa, també anomenada divina. Amalfi florí en els segles X i XI, però se sap de la seva existència des de l'Antiguitat.

Fundada pels romans l'any 553, va passar a mans bizantines i, l'any 786, després del setge dels sarraïns i longobards, assolí una ampla autonomia, convertint-se, en conseqüència, en una de les repúbliques marítimes més poderoses i influents d'Itàlia.

Per aquesta època, l'any 937, va ésser també quan s'inicià la construcció de la seva imponent catedral. Una majestuosa escala condueix des de la plaça de la catedral, amb la seva font barroca, fins a Sant Andreu. Aquest edifici de tres naus patí grans modificacions devers el 1203 a l'estil àrab normand, si bé la seva façana actual, de multitud de colors i decorat amb nombrosos mosaics, data del segle XIX. En ascendir per l'escala i penetrar en l'interior per la porta de bronze, procedent de Constantinoble, el visitant resta captivat per una llum tènue i màgica creada pel sostre, realitzada amb or fos a partir de monedes.

A la cripta de la catedral s'hi conserven les relíquies de Sant Andreu: aquest apòstol és el patró de la ciutat i de tota la regió d'Amalfi.

A escassos passos d'aquí es troba el paradís, almenys això és el que diu el nom del claustre, Chiostro del Paradiso, construït a mitjans del segle XIII.

Abans de les exhaustives modificacions que experimentà durant els anys noranta del segle XX, aquest petit claustre i les plantes que els adornen, quasi salvatges, transmetien la sensació d'un petit paradís. Amb tot, encara s'ha conservat quelcom de la seva capacitat de suggestió, mercès al disseny particular dels elements de la façana a manera de palmera a l'estil mixt àrab normand, que proporciona un aspecte oriental al conjunt.

A més, l'aparença de la façana s'accentua gràcies a les palmeres plantades de l'interior del claustre: d'aquesta manera, sorgeix una tensa interacció entre les plantes i l'arquitectura que resulta singular en el món dels claustres.

Font barroca

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Amalfi Modifica l'enllaç a Wikidata