Catedral d'Estrasburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral d'Estrasburg
Strasbourg Cathedral Exterior - Diliff.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(de) Straßburger Münster / Liebfrauenmünster zu Straßburg Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral catòlica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteUlrich Ensinger
Gustav-François Klotz
Erwin von Steinbach
Johannes Hültz
Jacob Landshut Modifica el valor a Wikidata
Creació1015 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMaria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Mesura142 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióGran Est
DepartamentBaix Rin
MunicipiEstrasburg Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplace de la Cathédrale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 48° 34′ 54″ N, 7° 45′ 03″ E / 48.5817°N,7.7508°E / 48.5817; 7.7508
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00085015
Plànol
StrassburgMuenster.jpg
Activitat
DiòcesiBisbat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcathedrale-strasbourg.fr Modifica el valor a Wikidata

Catedral d'Estrasburg (situada al centre històric d'aquesta ciutat francesa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988, i consagrada al culte catòlic de la Verge Maria, restablert des de finals del segle xvii després del període de culte protestant iniciat al segle xvi.[1]

La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en l'interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I[Qui?] començà una nova construcció al mateix emplaçament i va fer reforçar els fonaments que havien quedat.

El 1225 s'acabaren l'absis, l'ornamentació i la nau transversal nord en estil romànic tardà, però quan la nau transversal sud es trobava mig construïda es canvià el disseny, pel que tot el construït entre 1240 i 1275 respon a l'estètica de l'estil gòtic. Malgrat que les proporcions es combinaren de forma harmònica, a aquesta església li manca la tendència vers l'altura d'altres edificis gòtics. Malgrat tot, la mescla d'estils no arriba a ésser molesta. En canvi, constitueix una de les obres eclesiàstiques més impressionants de l'edat mitjana, principalment a causa de l'abundor d'extraordinaris adornaments amb motius tant religiosos com mundans i, inclús, pagans: una enciclopèdia de la concepció medieval del món. Cal ressaltar la famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió.

Els eixos de les columnes no presenten cap adornament, el que crea un fons al qual les figures apareixen encara més dramàtiques i quasi ingràvides en la penombra del recinte. A la dreta i esquerra del pòrtic s'observen les dues famoses figures «Església» i «Sinagoga»; la primera sosté una creu i un calze, donant una imatge d'església triomfant (ecclesia triumphans) que mira amb orgull al seu rival. La Sinagoga irradia un fascinant bellesa sumada a una noblesa indòmita; té els ulls tapats, com símbol de la interpretació teològica d'una època en què l'antiga llei (el judaisme segons la teologia catòlica) només abraçava part de la veritat.

El pòrtic sud de la façana oest s'adorna amb el tema del Judici Final i relata la història de la ingènua donzella intel·ligent, com a símbols dels condemnats i els elegits. El tema no és nou, però la representació és única: el diable apareix com un jove de somriure irresistible, vestit a la moda, que ofereix la poma de la temptació a una jove. La noia, vessant d'alegria, no s'adona que gripaus i serps corquen l'esquena del temptador.

L'obra convida el visitant a admirar les escultures i reflexionar vers si mateix i el món. Considerada una verdadera meravella del món, la torre, de 142 metres s'acabà el 1439 i és la construcció de pedra més alta de l'Edat Mitjana. Mai s'arribà a aixecar la segona torre prevista als plànols. Aquest edifici s'adapta a l'impactant nucli antic d'Estrasburg.

Durant l'època protestant, va ser un important centre de la nova cultura musical. Va acollir entre d'altres compositors com ara Wolfgang Dachstein (1487-4553) i Matthias Greitter (±1494-1552).

Referències[modifica]

  1. Engels, Christoph. 1000 lugares sagrados : un viaje religioso y espiritual alrededor del mundo (en castellà). Potsdam: h. f. ullmann, 2010, p. 160-161. ISBN 9783833154829. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Estrasburg