Catedral d'Orvieto

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Catedral de Santa Maria Assunta
Duomo di Orvieto 2014.JPG
Vista de la catedral
Dades
Tipus catedral catòlica
Arquitecte entre d'altres, Lorenzo Maitani
Data de creació o fundació 1290
Data de finalització 1591 (restaurat vers el 1795)
Característica
Estil arquitectònic gòtic, neogòtic
Ubicació geogràfica
Orvieto-Stemma.png Orvieto
Localització Itàlia Itàlia
42° 43′ 01″ N, 12° 06′ 48″ E / 42.717011111111°N,12.113272222222°E / 42.717011111111; 12.113272222222Coord.: 42° 43′ 01″ N, 12° 06′ 48″ E / 42.717011111111°N,12.113272222222°E / 42.717011111111; 12.113272222222
Format per Cappella di San Brizio Tradueix
Activitat
Categoria catedral
Diòcesi Orvieto-Todi
Religió Església Catòlica
Festivitat Maria Assumpta
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
La catedral a la part més alta i al bell mig d'Orvieto

La catedral d'Orvieto, ubicada sobre un penyal quasi inexpugnable, gaudí durant l'edat mitjana d'una gran importància com a lloc de refugi i recolliment.

L'antiga ciutat etrusca d'Orvieto ocupava tot el que és avui el centre històric, construït sobre una plana en la roca, visible des de la distància i travessada per nombroses coves, cisternes i passadissos. Al peu de la roca hi ha tombes etrusques. La catedral (Il Duomo) s'ubica en el punt més elevat de la ciutat, exposada als vents i al paisatge que l'envolta: des d'aquí s'eleva amb majestuositat, redreçada sobre un basament, de manera que rep els últims raigs de sol de la vesprada en la seva famosa façana de ponent.

Déu traient la costella d'Adam i formant Eva

La combinació de contraforts verticals i horitzontals, aquests últims ratllats, resplendeix quasi de manera sobrehumana. D'altra part, les seves poderoses columnes no s'estenen per sota fins a la base, sinó que deixen lloc per als relleus de sòcol més bonics de tot el gòtic, realitzats entre els anys 1310 i 1330 a partir dels dissenys de l'arquitecte Lorenzo Maitani; en aquests relleus, l'artista s'expressa amb total claredat, dignitat i força.

Resulten especialment commovedores les delicades i realistes representacions d'escenes de la història de la creació. Potser no s'hagi plasmat en cap altre lloc del món un altre Déu Pare similar, traient una costella d'Adam i creant una Eva plena de gràcia i bellesa clàssica. Els àngels, les ales dels quals freguen les fulles dels arbres del Paradís, també resulten excepcionalment delicats i amables.

Els condemnats

Els relleus de les altres columnes, amb profecies del Messies i històries del Nou Testament, mostren així mateix tendres escenes completament líriques. En canvi, el Judici Final de la quarta columna ofereix un aspecte ben diferent: potser l'horror i el martiri dels condemnats mai s'hagi representat d'una manera tan dramàtica com en una d'aquestes figures, atemorida, caiguda sobre els seus genolls, amb un braç mig devorat per un monstre infernal. Els relleus s'inspiren en l'art romà antic, tal com es mostra en la columna de Trajà de Roma.

La nau longitudinal romànica també es dissenyà prenent com a model la basílica romana de Santa Maria la Major. Això no obstant, la impressió que se n'obté és d'església gòtica, tant en l'interior com en l'exterior. El visitant que assoleix allunyar-se de la façana de l'església, troba a dins una atmosfera igual de sorprenent.

Miracle de la sang[modifica]

Vista frontal de la façana de la catedral d'Orvieto

En una capella lateral es conserva la relíquia que originà la creació d'aquesta església: el 1263, un sacerdot escèptic de Praga celebrà una missa a Bolsena i, quan partí la Sagrada Forma, d'aquesta en gotejà sang, quelcom que per l'Església catòlica suposa una prova irrefutable de la transsubstanciació. Les taques de sang encara es poden reconèixer en l'altar de Santa Cristina de Bolsena, però el mantell de l'altar es traslladà a Orvieto, on es conserva, preservat de les mirades, darrere les portes d'un cambril molt artificiós, compost d'or i plata. La relíquia és tan sagrada que en rares ocasions s'ensenya, encara que per als cristians és digna de devoció. La festivitat catòlica del Corpus Christi, encara vigent en l'actualitat i una de les més importants del cristianisme, es deu a aquest miracle de la sang.

Encara cal fer menció de la Cappella Nuova, amb una sèrie de frescs de Luca Signorelli, creats a partir de 1499, en què l'observador pot conèixer la història de l'Anticrist i de la fi del món, amb mort, judici, infern i cel: un grandiós sermó per als ulls i per a la raó humana. Cap visitant es lliura de la profunda impressió general que provoca la catedral d'Orvieto.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Orvieto Modifica l'enllaç a Wikidata