Catedral d'Ourense

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral d'Ourense
Cabeceira da catedral de Ourense.jpg
Dades
Tipus catedral
Creació 1160
Data de finalització 1230
Característiques
Estil arquitectònic Romànic i gòtic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaOurense
MunicipiOurense
Localització Ourense
 42° 20′ 11″ N, 7° 51′ 46″ O / 42.33644444°N,7.86286111°O / 42.33644444; -7.86286111
Bé d'interès cultural
Data 3 juny 1931
Identificador RI-51-0000771
Activitat
Diòcesi Diòcesi d'Ourense
Religió catolicisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Catedral d'Ourense (gaèlic irlandès) o Orense (castellà) és el principal monument religiós de la ciutat d'Ourense, a Galícia. Està dedicada a Sant Martí (San Martiño) i es va construir entre finals del segle XII i principis del XIII. Està declarat Monument Nacional des del 3 de juny de 1931 i té honors de basílica des de 1867, segons Breu Pontifici del papa Pius IX, firmat el 30 de juny d'aquell mateix any.

Història[modifica]

Se sap que l'any 1188 va ser consagrat el seu altar major. Pertany al romànic tardà, influït pel món cistercenc en alguns aspectes de l'estructura arquitectònica i l'escola mateana compostel·lana quant a l'escultòric (especialment la decoració de les portades).

Arquitectura[modifica]

Façana occidental

Originalment era un edifici de tres naus amb transsepte i capçalera de triple absis (encara que actualment molt transformada i mutilada per la construcció de la girola). Les naus tenen voltes de creueria senzilla i arcs apuntats que recolzen sobre pilars en forma de creu amb semi-columnes adossades. L'espectacular cimbori gòtic sobre el creuer es va aixecar entre 1499 i 1505.

La catedral disposa de tres belles portes romàniques perfectament conservades. Les portades meridional i septentrional són similars, amb arquivolta interior polilobulada i una riquesa escultòrica d'exquisida qualitat i clara influència compostel·lana del Mestre Mateo.

La gran entrada occidental, coneguda com a Pòrtic del Paradís (Pórtico do Paraíso) reprodueix, de manera simplificada, l'estructura del Pòrtic de la Glòria de la catedral compostel·lana. És posterior a aquest (meitat de segle XIII) però la seva escultura és més romànica que la seva veïna de Santiago. És interessant la policromia conservada.

Mobles[modifica]

El retaule major és obra de Cornielles d'Holanda. Les reixes del presbiteri i cor, l'autor del qual és Celma, són de la segona meitat del segle XVI. També els dos púlpits són obra seva. El cadirat del cor (1580-1590) està fet en fusta de noguera. Els seus autors són Diego de Solís i Juan d'Angers, amb gran influència de Juan de Juni. Aquest cadirat està repartit en l'actualitat entre la capella del Sant Crist i altres racons de l'edifici.

Bibliografia[modifica]

  • Camón Aznar, José. La escultura y la rejería españolas del siglo XVI. Summa Artis. Historia general del arte. Vol. XVIII. Espasa Calpe, Madrid 1961.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Ourense Modifica l'enllaç a Wikidata