Catedral de Lucca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Lucca
Dome Lucques Duomo San Martino Lucca.jpg
Catedral de Sant Martí
Dades bàsiques
Tipus catedral
Començament segle XI
Acabament Segle XII
Consagració 1070
Característiques
Estil Romànic-Gòtic
Ubicació
Estat Itàlia
Comarca Toscana
Municipi Lucca

43° 50′ 26″ N, 10° 30′ 23″ E / 43.840556°N,10.506389°E / 43.840556; 10.506389
Diòcesi Arquebisbat de Lucca
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Templet de la Santa Faç de Lucca

La Catedral de Lucca o Catedral de Sant Martí (en italià Duomo) és una església catòlica romana que es troba a la ciutat italiana de Lucca (Toscana). És l'església més important de la ciutat i de l'arquebisbat de Lucca. Està dedicada a Sant Martí.

La seua construcció va ser iniciada l'any 1063 pel bisbe Anselm (posteriorment papa Alexandre II). De l'estructura original roman el gran absis, amb les seues altes arcades columnars, i el delicat campanar.

Laberint del pòrtic de la catedral
Jacopo della Querciaː tomba d'Ilaria del Carretto

La nau i el transsepte van ser reconstruïts en estil gòtic al segle XIV, mentre que la façana occidental va ser iniciada l'any 1204 per "Guidetto" (Guido Bigarelli de Como), i consisteix en un vast pòrtic de tres magnífics arcs, i damunt tres fileres de galeries obertes adornades amb escultures, obeint al model característic del romànic pisà. Els relleus a sobre d'una de les portes són obra de Nicola Pisano.

A la nau es troba un petit templet octogonal que conté la famosa relíquia de la Santa Faç (Volto santo). És un Crist Majestat de fusta de cedre que va ser tallat, segons la llegenda, per Nicodem, i que miraculosament va arribar a Lucca l'any 782. Crist es presenta vestit amb una túnica llarga o colobium. El templet va ser construït l'any 1484 per Matteo Civitali, el més cèlebre escultor del primer Renaixement de Lucca.

A la sagristia s'hi troba la tomba d'Ilaria del Carretto, obra mestra de Jacopo della Quercia i la primera de les seues obres fúnebres (1406-1408). Ilaria del Carretto va ser la segona esposa de Paolo Giunigi, capdavanter de la família més poderosa de Lucca durant la baixa Edat Mitjana.[1][2]

A més, la catedral conté una Mare de Déu amb els sants Pere, Climent, Pau i Sebastià de Ghirlandaio; una Adoració dels Reis Mags de Federico Zuccari; un Sant Sopar de Jacopo Tintoretto i una Mare de Déu i Infant (1509) de Fra Bartolomeo i l'altar de la capella de la Llibertat, degut a Giambologna (1579)[3]

És igualment notable el laberint gravat que es troba a la base del campanar, amb una inscripció explicativa al seu costat que fa referència al mític laberint de Creta, construït per Dèdal i del qual només Teseu en va descobrir el secret.

Al costat de la catedral s'hi troba el museu on s'exposa el tresor de la mateixa.[4]

Referències[modifica]

  1. Fallai, Paolo «Svelato il mistero di Ilaria Del Carretto» (en it-it). Corriere della Sera.
  2. Lucca, Città di. «Ilaria del Carretto - Città di Lucca» (en it). [Consulta: 17 octubre 2017].
  3. «Cultura Italia, un patrimonio da esplorare» (en it). [Consulta: 17 octubre 2017].
  4. «Il Museo della Cattedrale di Lucca». [Consulta: 17 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Lucca Modifica l'enllaç a Wikidata