Catedral de Pàdua
Catedral de Pàdua | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Assumpció de Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Catedral i basílica menor | |||
Construcció | Segle IV - 1551 - | |||
Consagració | 1754 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | Bó | |||
Estil arquitectònic | Renaixement - Barroc | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Pàdua (Itàlia) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Pàdua | |||
Religió | catolicisme | |||
Festivitat | Assumpció | |||
Lloc web | diocesipadova.it | |||
La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de Pàdua i bisbat de la diòcesi del mateix nom, almenys des del segle iv. La catedral basílica, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu té el títol de basílica menor i també és parròquia. En el seu interior es venera el cos de sant Daniel de Pàdua i sant Gregorio Barbarigo. L'edifici actual data del segle xvi i a la seva construcció va intervenir Michelangelo Buonarroti. Té vista sobre Piazza Duomo. Junt es troba el complex del bisbat.
Història
[modifica]És el tercer edifici construït en el mateix lloc. El primer va ser erigit després de l'Edicte de Milà l'any 313 i destruït per un terratrèmol el 3 de gener de 1117. Va ser reconstruït en arquitectura romànica: l'aparició de l'església medieval es pot veure als frescs de Giusto de Menabuoi a l'annex del Baptisteri.[1]
El disseny de la catedral existent de vegades s'atribueix a Miquel Àngel, però de fet va ser obra d'Andrea da Valle i Agostino Righetto, amb molt en comú amb les esglésies de Pàdua anteriors. Encara que les obres de la construcció renaixentista del nou edifici es van començar el 1551, van allargar-se fin el 1754 data de la seva consagració, deixant la façana inconclusa.[1]