Sant Joan Baptista de Perpinyà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Catedral de Perpinyà)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgSant Joan Baptista de Perpinyà
Perpignan-Cathedrale-02.JPG
La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre del cementiri
Dades bàsiques
Tipus Església parroquial
Començament 1324
Acabament 1509
Consagració 16 de maig del 1509
Característiques
Estil Gòtic
Dimensions 18 (Amplada) × 80  (Llargada) m
Altitud 30,3 msnm
Ubicació
Catalunya
 » Catalunya Nord
 »» Rosselló
 »»» Perpinyà  42° 42′ 2.01″ N, 2° 53′ 49.12″ E / 42.7005583°N,2.8969778°E / 42.7005583; 2.8969778Coord.: 42° 42′ 2.01″ N, 2° 53′ 49.12″ E / 42.7005583°N,2.8969778°E / 42.7005583; 2.8969778
Sant Joan Baptista de Perpinyà situat respecte Catalunya
Monument històric catalogat
Declaració 9 agost 1906
Identificador PA00104067
Activitat
Diòcesi Perpinyà - Elna
Modifica dades a Wikidata

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.

És seu episcopal des del 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi d'Elna (substituint com a seu principal la llavors catedral d'Elna) i, des de 1817, seu de la diòcesi de Perpinyà - Elna. Oficialment, totes dues esglésies són concatedrals del bisbat.

Està situada[1] en el barri de Sant Joan, al bell mig de la vila vella de l'actual ciutat de Perpinyà. La façana s'obre davant de la plaça de Léon Gambetta, mentre que marquen el perímetre del conjunt catedralici els carrers d'Edmond Bartissol, del Castellet, del Bastió de Sant Domènec, de l'Almirall Ribell i de la Revolució Francesa. El carrer dels Abeuradors també s'obre davant de la façana principal.

Història[modifica | modifica el codi]

Construïda entre 1324 i 1509, al costat d'una església anterior dedicada a Sant Joan, la de Sant Joan Vell, dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que es conserva al costat nord. L'església, seu de la parròquia antiga de Perpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu d'una comunitat de canonges agustinians el 1102.

Des del 1230, va ser unida a la seu episcopal d'Elna. El 1324, quan la ciutat va ser capital del Regne de Mallorca, el rei Sanç començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu de la diòcesi.

El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen al cap de vint anys d'haver començat, sense haver enllestit més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la pesta negra n'aturaren la construcció. Fins al bisbat de Jerónimo de Ocón, al començament del segle XV, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí Guillem Sagrera, el 1416, que hi continuà fins que tornà a Mallorca el 1422.

Interior de la catedral de Sant Joan, amb les pintures murals de Jacques Pauthe (1866-1874)

El 1436, Galceran Albert, nou bisbe, canvià el projecte de Sagrera: la construcció es reduiria a una sola nau, de 18 m d'ample i 26 d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció.

Les voltes es cobriren entre 1490 i 1493, i la primera missa s'hi celebrà el 1504. Fou formalment consagrada el 16 de maig del 1509.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista de la capçalera des del Claustre dit Campo Santo
Part superior de la façana occidental

La catedral és d'estil gòtic meridional: nau única de gran amplitud (80 metres de llarg, 18 d'ample, 26 d'alçada), amb set voltes de creueria, un transsepte curt i absis cobert per una volta de set panys.

La façana occidental no ha estat acabada. A les restauracions dels segles XIX i XX, la finestra gòtica de la façana va ser reconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per una obertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten del segle xviii.

El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar:

  • el retaule de l'altar major (s. XVI-XIX)
  • l'orgue (amb parts del 1504: les portes pintades i la decoració són de llavors)
  • els vitralls neogòtics (segona meitat del XIX)
  • el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist.
Sepulcre de Sanç I de Mallorca

Sepulcre reial[modifica | modifica el codi]

A la catedral hi ha la tomba de Sanç I el Pacífic, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya, que va començar a construir l'actual edifici de la catedral. El sepulcre, amb una escultura jacent, és obra de Frederic Marès i Deulovol. També hi fou sebollida Esclarmonda de Foix, esposa del rei Jaume II de Mallorca.

El Campo Santo[modifica | modifica el codi]

El Campo Santo i la Capella funerària

És l'exemple més gran i més antic de claustre funerari conservat a l'estat francès. Va ser catalogat com a Monument Històric el 30 de juny del 1910.

Aquest edifici va ser construït per iniciativa de l'abat Guillem Jordà entre 1300 i 1330. L'edifici actual es compon de 4 galeries d'aproximadament 54 metres de llargada cadascuna, i allotja sobre tres costats una sèrie de nínxols tallats en el calcari del marbre de Baixàs. Les 4 galeries del claustre inicialment tenien un cobert de fusta sostingut per columnes amb capitells esculpits. Les famílies riques de la noblesa i burgesia perpinyanenques hi posseïen nínxols, de formes gòtiques, amb els corresponents escuts d'armes. El 1321 es va foradar un ossari central per a enterrar els més pobres. Després de la Revolució Francesa, l'edifici, en un estat sanitari preocupant, va ser cedit a l'exèrcit, que el va fer servir de dipòsit i de quadra.

El 1825, es va demolir la galeria occidental per a construir, a l'interior, un gran seminari diocesà. El 1907, el seminari fou adjudicat al departament, com a conseqüència de la llei del 1905 sobre la separació dels béns de l'Església i de l'Estat i s'hi instal·là la gendarmeria. El 1984, amb motiu d'una restauració i valoració del lloc, es trasllada la gendarmeria. El 1991, es van acabar les obres; la comissió superior dels Monuments Històrics decidí de no restaurar les antigues galeries del claustre, antic cementeri medieval.

La capella funerària o capella de Sant Joan Evangelista, que es troba al costat est, és d'estil gòtic i va ser construïda a finals del segle XIV gràcies a donatius privats. Al segle XV, va canviar la seva funció funerària per a servir de sala de curs, i va esdevenir el 1601 sala capitular del capítol d'Elna. A la revolució, la capella va ser desafectada. El 1993 començaren les obres de restauració. Els vitralls, de l'artista americana Shirley Jaffe i del mestre vidrier Jean Mauret, van ser inaugurats[2] el 1999.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sant Joan Baptista de Perpinyà en els ortofotomapes de l'IGN
  2. «Campo Santo» (en català). Ajuntament de Perpinyà. [Consulta: 10 gener 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Études roussillonnaises, t.19 : L'ensemble cathédral Saint Jean Baptiste de Perpignan (actes du colloque, 20 mai 2000), 2002
  • Durliat, Marcel. Roussillon roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1958 (La Nuit des temps, 7). 
  • Gavín, Josep M. «Ros 158 i 159. Sant Joan Baptista i Sant Benet». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2-85998-244-2. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan Baptista de Perpinyà Modifica l'enllaç a Wikidata