Catedral de Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral de Perpinyà
Catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre del cementiri
Catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre del cementiri
Situació
• Estat França
• Regió/Territori Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées
• Província Pyrénées-Orientales
• Municipi Perpinyà
• Coordenades 42° 42′ 2″ N, 2° 53′ 49″ E / 42.70056°N,2.89694°E / 42.70056; 2.89694Coord.: 42° 42′ 2″ N, 2° 53′ 49″ E / 42.70056°N,2.89694°E / 42.70056; 2.89694
Fitxa tècnica
Construcció segles XIV al XVI
Estil Gòtic
Començament 1324
Acabament 1509
Consagració 16 de maig de 1509
Diòcesi Perpinyà - Elna
Dimensions 80 x 18 m

La catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà és seu episcopal des de 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi d'Elna (substituint llavors la catedral d'Elna) i, des de 1817, seu de la diòcesi de Perpinyà-Elna.

Història[modifica | modifica el codi]

Construïda entre 1324 i 1509, al costat d'una església anterior dedicada a Sant Joan, la de Sant Joan el Vell (Saint-Jean-le-Vieux), dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que es conserva al costat nord. L'església, seu de la parròquia antiga de Perpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu d'una comunitat de canonges agustinians en 1102.

Des de 1230, va ser unida a la seu episcopal d'Elna. El 1324, quan la ciutat va ser capital del Regne de Mallorca, el rei Sanç començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu de la diòcesi.

El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen als vint anys d'haver començat, sense haver completat més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la pesta negra detingueren la construcció. Fins al bisbat de Jerónimo de Ocón, al començament del segle XV, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí Guillem Sagrera, el 1416, que hi continuà fins que tornà a Mallorca en 1422.

Interior de la catedral de Sant Joan, amb les pintures murals de Jacques Pauthe (1866-1874)

En 1436, Galceran Albert, nou bisbe, canvià el projecte de Sagrera: la construcció es reduiria a una sola nau, de 18 m d'ample i 26 d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció.

Les voltes es cobriren entre 1490 i 1493, i la primera missa s'hi féu el 1504; fou consagrada el 16 de maig de 1509.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista de la capçalera des del Camp Sant
Part superior de la façana occidental

La catedral és d'estil gòtic meridional: nau única de gran amplitud (80 metres de llarg, 18 d'ample, 26 d'alçada), amb set voltes de creueria, amb un transsepte curt i absis cobert per una volta de set panys.

La façana occidental no ha estat acabada. En les restauracions dels segles XIX i XX, la finestra gòtica de façana va ser reconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per una obertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten del segle XVIII.

El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar-ne:

  • el retaule de l'altar major (s. XVI-XIX)
  • l'orgue (amb parts de 1504: les portes pintades i la decoració són de llavors)
  • els vitralls neogòtics (segons meitat del XIX)
  • el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist.
Sepulcre de Sanç I de Mallorca

Sepulcre reial[modifica | modifica el codi]

A la catedral hi ha la tomba de Sanç I el Pacífic, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya, que va començar a construir l'actual edifici de la catedral. El sepulcre, amb una escultura jacent, és obra de Frederic Marès i Deulovol. També hi fou sebollida Esclarmonda de Foix, esposa del rei Jaume II de Mallorca.

El Campo Santo[modifica | modifica el codi]

El Campo Santo i la Capella funerària

És l'exemple més gran i més antic de claustre funerari conservat a França. Va ser catalogat com a Monument Històric el 30 de juny 1910.

Aquest edifici va ser construït per iniciativa de l'abat Guillem Jordà entre 1300 i 1330. L'edifici actual es compon de 4 galeries d'aproximadament 54 metres de llargada cadascuna, i allotja sobre tres costats una sèrie de nínxols tallats en el calcari del marbre de Baixàs. Les 4 galeries del claustre inicialment tenien un cobert de fusta sostingut per columnes amb capitells esculpits. Les famílies riques de la noblesa i burgesia perpinyaneses posseïen nínxols, de formes gòtiques amb els corresponents escuts d'armes. El 1321 es va foradar un ossari central per enterrar els més pobres. Després de la Revolució Francesa, l'edifici, en un estat sanitari preocupant, va ser cedit a l'exèrcit que el va fer servir de dipòsit i de quadra.

El 1825, es va demolir la galeria occidental per a construir, al seu interior, un gran seminari diocesà. El 1907, el seminari és adjudicat al departament, conseqüència de la llei de 1905 sobre la separació dels béns de l'Església i de l'Estat i s'hi instal·la la gendarmeria. El 1984, amb motiu d'una restauració i valoració del lloc, es trasllada la gendarmeria. El 1991, s'acaben les obres, decidint la comissió superior dels Monuments Històrics, no restituir les antigues galeries del claustre cementeri medieval.

La capella funerària o capella de Sant Joan Evangelista, que es troba al costat est, és d'estil gòtic i va ser construïda a finals del s.XIV gràcies a donatius privats. Al segle XV, canviarà la seva funció funerària per a servir de sala de curs, i va esdevenir el 1601 en sala capitular del capítol d'Elna. A la revolució, la capella va ser desafectada. El 1993 comencen les obres de restauració. Els vitralls, de l'artista americana Shirley Jaffe i del mestre vidrier Jean Mauret, van ser inaugurats el 1999.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Campo Santo» (en català). Ajuntament de Perpinyà. [Consulta: 10 gener 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DURLIAT, Marcel, Roussillon Roman, Zodiaque, 1986. ISBN 2-7369-0027-8
  • MALLET, Géraldine, Églises romanes oubliées du Roussillon, Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2-85998-244-2
  • Études roussillonnaises, t.19 : L'ensemble cathédral Saint Jean Baptiste de Perpignan (actes du colloque, 20 mai 2000), 2002

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Perpinyà Modifica l'enllaç a Wikidata