Vés al contingut

Catedral de Sant Josep de Kharagandí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral de Sant Josep de Kharagandí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica Modifica el valor a Wikidata
Construcciónovembre 1977 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJosep de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlikhan Bukeikhanov District (Kazakhstan) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 50′ 56″ N, 73° 11′ 31″ E / 49.8489°N,73.1919°E / 49.8489; 73.1919
Activitat
Utilització8 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata –
Diòcesibisbat de Karaganda Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

La catedral de Sant Josep és una antiga catedral situada al districte de Maikuduk de Kharagandí. És una església catòlica, pertany a la diòcesi de Kharagandí i està dedicada a Josep de Natzaret. És un exemple rar d'església construïda durant l'era soviètica, erigida el 1978. Es va convertir en l'església catedral de la recentment formada diòcesi de Kharagandí el 7 de juliol del 1999. La nova catedral de Nostra Senyora de Fàtima fou la seu de la diòcesi el 2012.

Història

[modifica]

Kharagandí fou fundada el 1934, i els deportats van tenir un paper actiu en la construcció. Entre ells hi havia un gran nombre d'alemanys del Volga, alemanys de la mar Negra o de Crimea (deportats en massa després del 1941). A partir del 1931, uns 30.000 alemanys del Volga arribaren amb tren a l'actual districte de Maikuduk, al començament com a camperols kulaks, considerats hostils a la col·lectivització. Molts van morir durant el primer hivern particularment dur a l'estepa.[1] Els altres, els assignaren a brigades de treballs forçats. La ciutat va començar a créixer a la dècada de 1960, i arribà a més de 600.000 habitants el 1989.

Els catòlics es reunien a les cases per a pregar discretament, malgrat els riscos. Un dels primers sacerdots que va oferir els seus serveis a Kharagandí fou Joseph Kelch, que va ser enviat a l'exili a Maikuduk el 1936 durant les purgues estalinistes, i l'afusellaren a la presó el 1937.[2]

La següent onada de deportats estava formada per alemanys i altres nacionalitats considerades "enemigues" pel règim estalinista al començament de la guerra, al 1941.[3]

Després de la mort de Stalin el 1953, els sacerdots catòlics alliberats dels camps començaren a evangelitzar els catòlics de l'àrea amb gran discreció. Entre ells hi havia el servent de Déu, el pare Vladislav Bukowiński (en polonés Władysław Bukowiński, 1904-1974), el bisbe uniata, M. Alexander Khira, Mikhail Stonets, Alexander Staub, Mikhail Bendas i Franz Adomaitis,[4] etc. Els fidels no dubten a recórrer llargues distàncies. Alguns són arrestats i enviats al gulag. La primera casa de pregària s'obri a la primavera del 1956 a la ciutat vella de Kharagandí per catòlics soviètics d'origen alemany. Una altra va ser consagrada el 19 de juliol del 1956 per catòlics soviètics d'origen polonès o lituà. Les cerimònies religioses, considerades il·legals per les autoritats, tingueren lloc al districte de Feodorovka durant un any sencer. Finalment, les cases van ser tancades per les autoritats el 1957.[5] De llavors ençà, els fidels es reunien en secret en alguns llocs sense demanar permís.

La seua tenacitat va culminar el 1977 amb el permís del Soviet d'Afers Religiosos (format el desembre del 1965, després del final de les campanyes antireligioses lliurades sota Khrusxov, fins a la caiguda del règim soviètic a finals del 1991). Es van adquirir terrenys a Maikuduk per a construir-hi una església. El primer servei religiós s'hi feu el 19 de març del 1977,[6] mentre que la construcció dels fonaments de l'església començà el novembre següent. La primera missa s'hi feu dins dels murs el 8 de setembre del 1978, la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. L'església era indistingible de les cases dels voltants en aquella època. Feia 26 m de llarg, 18 m d'ample i 4 m d'alt i podia acollir mil fidels.[7] Va ser consagrada pel M. Khira, el 29 de juny del 1980.

Quan es va establir l'administració apostòlica de Kharagandí el 13 d'abril del 1991, l'església de Sant Josep va ser escollida com a seu d'aquesta administració. Esdevingué catedral el 7 de juny del 1999 quan es formà la nova diòcesi de Kharagandí. L'església s'ha renovat. La nova catedral de Nostra Senyora de Fàtima s'inaugurà el 2012.

L'església es va restaurar el 2011 i se'n va transformar l'aspecte exterior i interior.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ (rus) L'évêque Joseph Werth à Karaganda.
  2. ↑ (rus) Père B. Tchaplitsky, Кельш Иосиф Готлибович//Книга памяти. Мартиролог Католической Церкви в СССР. (Joseph Kelch, in Martyrologe de l'Église catholique en URSS)/ (Авторы-составители) о. Б. Чаплицкий, И. Осипова. — Moscou : éd. Серебряные нити, 2000 ISBN 5-89163-048-6.
  3. ↑ (rus) Немцы в Карагандинской области (конец — 90-е гг. xx века) (Les Allemands de l'oblast de Karaganda de la fin du Plantilla:S- aux années 1990). Сборник документов и материалов. Часть 1 (Составители) Л. В. Кулакова (отв.), О. А. Яковенко, под ред. У. А. Амантаева. — Караганда, 2011. — 248 pages. ISBN 978-601-7178-10-9.
  4. ↑ (rus) Histoire de la paroisse Saint-Joseph de Karaganda.
  5. ↑ Boukovinsky, Vladimir. Воспоминания (en rus). Centre d'études religieuses (Центр по изучению религий), 2000, p. 60-61. ISBN 5-87468-067-5. OCLC 56327626.
  6. ↑ Cf Histoire de la paroisse Saint-Joseph en la pàgina dels catòlics de Kharagandí.
  7. ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2016-05-18. [Consulta: 15 març 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catedral_de_Sant_Josep_de_Kharagandí&oldid=37279651»