Catedral de Sant Pere de Riga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Catedral de Sant Pere de Riga
Svētā Pētera baznīca
St. Peter's Church.JPG
Torre de la catedral
Nom en la llengua original (lv) Sv. Pētera baznīca
(de) Petrikirche
Anomenat en referència a Sant Pere
Dades
Tipus catedral
Part de Catedral de Sant Pere
Primera menció escrita 1209
Data de creació o fundació 25 de juliol de 1211
Característica
Estil arquitectònic romànic
gòtic
barroc
Material utilitzat maó
Ubicació geogràfica
PaísLetònia
CiutatRiga
UnitatCentral District Tradueix
Localització Riga, Letònia
56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 34″ E / 56.9475°N,24.109444444444°E / 56.9475; 24.109444444444Coord.: 56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 34″ E / 56.9475°N,24.109444444444°E / 56.9475; 24.109444444444
Monument arquitectònic nacional de Letònia
Data 18 desembre 1998
Identificador 6598
Activitat
Religió luteranisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Catedral de Sant Pere de Riga (en letó: Svētā Pētera Evaņģēliski luteriskā baznīca) és una església luterana de Riga, la capital de Letònia, dedicada a Sant Pere. És un temple de l'Església Evangèlica Luterana de Letònia.

Història[modifica]

La primera menció de l'església de Sant Pere es troba en documents que daten de 1209.[1] L'església era una construcció de maçoneria i que per tant va resultar sense danys en un incendi] de la ciutat de Riga aquest mateix any. La història de l'església pot dividir-se en tres períodes diferents: dos períodes associats amb els estils de construcció, gòtic i romànica, i el tercer amb el període del barroc primerenc. La secció central de l'església va ser construïda durant el segle XIII, que comprèn el primer període. Les úniques restes d'aquest període es troben a les parets exteriors de la nau i a l'interior d'uns pocs pilars de la nau central, prop dels quals es van construir més tard grans puntals.

Segon període de construcció[modifica]

El segon període es remunta a 1408-1409, quan el mestre constructor Johannes Rumeschottel,[2] des de Rostock va supervisar la construcció del santuari, basat en l'Església de Santa Maria de Rostock.[1] El santuari estava gairebé acabat el 1409, però a causa de la guerra polono-lituà-teutònica va ser acabat i només consagrat el 1419. Altres treballs de construcció van ser interromputs per la pesta el 1420 i es van reprendre a la dècada de 1430. L'església del segle XIII va ser reconstruïda el 1456-1466 per acomodar-se al santuari de nova construcció. Ambdues construccions es van unir a la dècada de 1470, creant així una poderosa església basilical amb tres naus i ornamentats sostres voltats. El vell campanar va ser substituït el 1456, i es va penjar una campana a la torre nova el 1477. Durant el 1491, es va afegir a la torre un campanar octogonal de 136 metres, que, juntament amb la façana de l'església, va dominar la silueta de Riga. La torre es va ensorrar l'11 de març de 1666, destruint un edifici veí i enterrant vuit persones entre els enderrocs. La pedra angular d'una nova torre es va col·locar el 29 de juny de 1667.[1]

Tercer període de construcció[modifica]

Tres portals idèntics realitzats per Bindenshu i Andreas Peterman es van afegir el 1692.

El tercer període de construcció data de 1671 a 1690, amb la construcció de la façana occidental i de la nova torre. La coberta, els sostres amb voltes i el moblament també van ser renovellats durant aquest temps. Jacob Josten, el mestre constructor de Riga d'origen holandès, va dissenyar la torre i va supervisar la seva construcció, que es va iniciar a l'abril 1671 pel mestre d'obres Heinrich Henicke.[1] Josten va ser substituït el 1675 per Rupert Bindenshu (1645-1698), el següent mestre d'obres de Riga.[1]La torre es va acabar el 1677, però, juntament amb l'interior de l'església, van ser destruïda el 21 de maig 1677, durant un incendi de tota la ciutat. Bindenshu va supervisar les reparacions subsegüents el 1677-79: sostres de fusta voltats van reemplaçar als antics sostres voltats de maçoneria, i la coberta, les finestres, l'interior i el mobiliari van ser substituïts o renovellats. El primer servei a l'església reformada es va portar a terme 14 de setembre 1679.

La renovació de la torre es va iniciar el 1686 i va ser dissenyada per l'enginyer de la ciutat Friedrich S. von Dahlen. L'ajuntament no va aprovar la torre a mig acabar, per la qual cosa va ser demolida el 1688. Es va construir després una nova torre dissenyada per Bindenshu, de 64,5 m i amb coberta de coure. El 10 de maig de 1690 es van col·locar sobre la torre una esfera i un gall. Aquesta torre va ser la construcció de fusta més alta d'Europa en aquest moment.[1]

La façana occidental de l'església també es va modificar a la fi del segle XVII. La construcció de maó va ser coberta amb pedra calcària vermellosa de Salaspils i Koknese, i va ser decorada amb volutes, pilastres, cornises i gerros fets amb pedra de l'illa de Gotland. El 1692 l'Ajuntament de Riga va aprovar un projecte de Bindenshu i el mestre d'obres Andreas Peterman per a tres portals idèntics. El comerciant Klaus Mistett va finançar els portals, van ser construïts per H. Henneken, Johann Daniel Schauss, Johann Gerwin i d'altres escultors.[1] Els portals van ser decorats amb escultures de pedra calcària d'estil barroc. El 1694 L. Martini va instal·lar un nou rellotge a la torre amb un glockenspiel d'Amsterdam.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Internet-Reisefürer Lettland > St. Petrikirche» (en alemany). tournet.lv. [Consulta: 21 gener 2015].
  2. Ludwig, 1998, p. 152.

Bibliografia[modifica]

  • Ludwig, Steve. St. Georgen zu Wismar: die Geschichte einer mittelalterlichen Pfarrkirche (en alemany). Ludwig, 1998. ISBN 978-3980548076. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Sant Pere de Riga Modifica l'enllaç a Wikidata