Catedral de Sant Quintí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Sant Quintí
Quintinus1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral catòlica Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSant Quintí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaLimburg
ArrondissementArrondissement of Hasselt (en) Tradueix
Municipi belga amb privilegisHasselt Modifica el valor a Wikidata
 50° 55′ 47″ N, 5° 20′ 19″ E / 50.92972°N,5.33861°E / 50.92972; 5.33861
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador22097
Activitat
DiòcesiBisbat d'Hasselt Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
OcupantStedelijk Beiaardmuseum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Catedral de Sant Quintí (Sint-Quintinuskathedraal, en flamenc) de Hasselt està consagrada a Sant Quintí. La seva construcció començà al segle xi.

Història[modifica]

Al segle viii es va construir una primera catedral, que fou reemplaçada, al segle xi per una església romànica. La catedral fou modificada en molts segles. Les modificacions més antigues daten del segle xv, quan es va reconstruir el cor incloent un deambulatori i quatre capelles. En aquest sele, els Hagenprekeres van anar als Països Baixos per a portar el protestantisme a Hasselt. També fou un període d'iconoclàstia. Juntament amb la ciutat de Maaseik, Hasselt declarà temporalment la seva independència. Durant aquest període, es va destruir el tabernacle, les estàtues, l'altar lateral i l'altar principal.

La torre de l'església actual data del 1725 i fou restaurada al segle xix. A aquest segle també s'hi posaren els vitralls gòtics i taules que provenien de l'abadia d'Herkenrode, un municipi de l'arrondissement d'Hasselt. També es van decorar els murs amb frescos de Godfried Guffens (1823-1901), un pintor de la ciutat.

Des del 1993, la catedral és considerada bé protegit.

L'Estil[modifica]

L'interior de la catedral.

La catedral de Sant Quintí d'Hasselt duu la marca de les moltes modificacions que ha patit al llarg dels segles. L'església del segle VIII ou reemplaçada per una església romànica. Durant molts seles l'església es va anar amplificant amb molts elements gòtics com la torre occidental.

L'arquitectura interior també té diversos estils. Les columnes no tenen capitells. La volta data del segle XV. Molts dels mobles són originaris de l'abadia d'Herkenrode.

La torre[modifica]

La torre té seixanta-dos metres d'alçada i és el resultat de quatre períodes de construcció. La base és romànica, del S. XII. La super-estructura data del segle xiii. La torre és coneguda com la més decorada i bella del Limburg. Posseeix un carilló de quaranta-set campanes que és considerat com el millor de Bèlgica i s'hi pot visitar.

Atraccions[modifica]

L'orgue

L'orgue, anomenat Niehoffenorgue, data del segle XVI. Ha patit moltes restauracions durant la seva història. És considerat l'orgue més antic de Bèlgica.

La creu triomfal que penja de l'arc del triomf data del segle XV. Aquesta creu té molts significats i simbolitza els quatre evangelistes amb els seus símbols.

També hi ha una taula que il·lustra la processó dels sagrements d'Herkenrode.

Sant Quintí[modifica]

L'església és consagrada a Sant Quintí, fill d'un senador romà que va anar a evangelitzar la Gàl·lia i que es va establir a Amiens. Fou capturat i torturat i decapitat a l'actual Saint-Quentin (Aisne).

Avui en dia aquest sant és patró de les poblacions belgues d'Hasselt, Sint-Kwintens-Lennik, Hees, Gelinden. El dia de la seva onomàstica és el 31 d'octubre

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Sant Quintí
  • Bouwen door de eeuwen heen, Inventaris van het cultuurbezit in België, Architectuur, Deel 6n-1, Provincie Limburg, arrondissement Hasselt. Uitgave van het Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, Rijksdienst voor Monumenten- en landschapszorg, Uitgeverij Snoeck-Ducaju&Zoon NV, Gent, 1981.