Catedral de Tsilkani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Tsilkani
Tsilkani church.jpg
Dades
Tipus església
Ubicació geogràfica
EstatGeòrgia
MkhareMtskheta-Mtianeti Tradueix
 41° 56′ 59″ N, 44° 39′ 28″ E / 41.949658°N,44.657912°E / 41.949658; 44.657912
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Modifica les dades a Wikidata

La Catedral de Tsilkani o Catedral de la Mare de Déu de Tsilkani (en georgià:წილკნის ღვთისმშობლის ტაძარი), és una Església Ortodoxa Georgiana situada al poble de Tsilkani, districte de Mtskhetha, a la regió de Mtskheta-Mtianeti, Geòrgia. Originàriament construïda en el segle IV, va ser repetidament remodelada durant l'edat mitjana. Pertany a la llista de Monument Cultural desstacat de Geòrgia.[1]

Situació[modifica]

La catedral de Tsilkani es troba en el centre del poble epònim, al nord-est de la ciutat històrica de Mtskhetha a la marge esquerra del Narekvavi aluent del riu Aragvi. El poble, lloc de túmuls de l'edat de Bronze tardana i d'altres troballes arqueològiques, és també notable per la cripta cristiana del segle IV-V, amb inscripcions gregues en les seves parets.[2]

Història[modifica]

Odegetria de Tsilkani.

L'església de Tsilkani és acreditada per les cròniques georgianes medievals al rei Varaz Bakur II d'Ibèria (r. c. 365-380), fill de Mitridates III d'Ibèria], el primer rei cristià dels Regne de Kartli i Regne d'Ibèria interior, de les fonts clàssiques.[3]

Originàriament una església de saló, la catedral va ser replantejada com una basílica de tres naus al segle V o VI i, eventualment, reconstruïda com una església amb cúpula al segle XII o XIII. Va ser renovada al segle XVI-XVII. També va ser associada a la tradició georgiana medieval, elaborada en els himnes del segle XIII per el clergue Arsen Bulmaisimisdze amb el monjo Jesse d'Antioquia, qui va ser un dels tretze pares assiris en viatjar a Kartli al voltant del 545; es pensa que la seva tomba encara es troba a l'església.[2] La catedral va ser seu del arquebisbat de Tsilkani.[2]

La catedral va ser la llar de la venerada Verge Odegetria de Tsilkani, una icona de la Mare de Déu amb l'Infant del segle IX al qual van assistir els arcàngels.[4] La icona va ser repintada i restaurada a començaments del segle XII, però els rostres pintats amb tempera caústica van quedar intactes. Al 1926, la icona va ser traslladada per a la seva preservació al Museu Nacional de Geòrgia a Tbilissi.[5]

Descripció[modifica]

Una torre de defensa i el campanar.

L'església existent, de 28 x 24 m i construïda en la seva gran part amb blocs de pedra arenosa, és un edifici de planta quadrada, amb absis semicircular i cúpula central sostinguda per quatre pilars independents. La base de la cúpula està perforada amb 12 finestres. L'interior s'il·lumina addicionalment amb 10 finestres tallades en les parets. L'església té tres entrades. Al porxo sud s'uneix una petita església amb absis semicircular i dues fornícules, connectada a través d'una porta a la nau sud de la catedral. A l'església hi ha restes de les gruixudes pintures murals, que daten dels segles XV al XVIII.[2]

La catedral està voltada per un mur de pedra de finals del segle XVIII, de 58 × 72 m. El mur es travessa per una porta de maó d'arc al sud-oest i té una sèrie de torres de defensa amb cantons arrodonits amb espitlleres, una de les quals, al sud-est, està coronada per un campanar hexagonal del segle XIX.[2]

Referències[modifica]

  1. «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gamkrelidze, Gela; Mindorashvili, Davit; Bragvadze, Zurab; Kvatsadze, Marine. «Tsilkani [წილკანი]». A: ქართლის ცხოვრების ტოპოარქეოლოგიური ლექსიკონი (Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia)) (en georgià). Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 611–612. ISBN 978-9941-15-896-4. 
  3. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  4. Vasilakē, Maria. Images of the Mother of God: Perceptions of the Theotokos in Byzantium, p. 196, Ashgate publishing Co, Burlington, Vermont, ISBN 0-7546-3603-8
  5. Alibegashvili, Gaiane; Volskaja, Aneli. «The Icons of Georgia». A: The Icon. Nova York: Alfred A. Knopf, 1982, p. 89.