Catedral de Zvartnots
| Nom en la llengua original | (hy) Զվարթնոց տաճար | |||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïna | |||
| Part de | Zvartnots | |||
| Construcció | segle VII | |||
| Cronologia | ||||
| 1901 | excavació arqueològica | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura armènia | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vagharxapat (Armènia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Narses III el Constructor | |||
| Lloc web | whc.unesco.org… | |||
La catedral de Zvartnots (en armeni, Զվարթնոց, o 'àngels celestials') és una catedral circular en ruïnes del segle vii situada al voltant de 15 quilòmetres a l'oest de Yerevan, Armènia, al límit de la ciutat de Vagharxapat, a la província armènia d'Armavir. Està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000 amb el nom de catedral d'Edjmiatsín i el jaciment arqueològic de Zvartnots.[1]
Història
[modifica]
Zvartnots va ser construït durant les primeres incursions àrabs musulmanes per capturar i conquerir els territoris de l'Armènia romana d'Orient i sassànida. La construcció de la catedral va començar el 643, sota la direcció del Catholicos Nerses III el Constructor (Shinogh). Dedicada a Sant Gregori, la catedral es va construir en un lloc on es diu que va tenir lloc una reunió entre el rei Tiridates III i Gregori l'Il·luminador. Segons l'historiador armeni medieval Movses Kaghankatvatsi, la catedral va ser consagrada el 652.[2] Del 653 al 659, Nerses va ser a Taik i la construcció de la catedral va continuar sota Anastas Akoratsi. Després de l'ocupació àrab de Dvin i a causa de les guerres d'intensitat creixent entre els exèrcits romà d'Orient i àrab a les fronteres orientals del primer, Nerses va traslladar el palau patriarcal del catolicós de Dvin a Zvartnots.[3]
El disseny exterior de l'església, amb capitells en forma de cistella amb volutes jòniques, capitells amb àguiles i frisats de motius vegetals en espiral, revela la influència de l'arquitectura de Síria i del nord de Mesopotàmia.[4]
Zvartnots va romandre dempeus durant 320 anys abans d'esfondrar-se al segle X; quan l'historiador del segle XI Esteve Asolik va esmentar l'església a la seva Història Universal, la catedral ja era en ruïnes. Encara avui es debat com va col·lapsar, tot i que la majoria d'experts apunten dues teories principals: un terratrèmol o els danys provocats per atacs derivats de repetides incursions àrabs.

L'explicació més habitual és que la catedral s'esfondrà a causa d'un terratrèmol, tot i que l'edifici estava ben dissenyat i pensat per durar mil anys (una data projectada per a la segona vinguda de Crist). Les excavacions han revelat restes de grans incendis al lloc, possiblement d'un intent anterior de destruir l'església, tot i que la construcció també incloïa l'ús de morter fet amb obsidiana i calç cuita per formar les juntes (convertint-lo en maó). A més, una campanya d'excavació el 1893 va utilitzar foc i explosius per desprendre runes.
Una còpia fidel de la catedral va ser erigida a Ani pel famós arquitecte Trdat, durant el regnat de Gagik I Bagratuni a la darrera dècada del segle X. Esteve Asolik es referí a Zvartnots en descriure l'església que Gagik I havia inaugurat com una gran estructura a Vałaršapat [Vagharshapat], dedicada al mateix sant i que havia caigut en ruïnes.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Cathedral and Churches of Echmiatsin and the Archaeological Site of Zvartnots» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ Stepanian, A. and H. Sargsian. s.v. "Zvart'nots'," Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 3, pp. 707-710.
- ↑ Maranci, Christina. "Byzantium through Armenian Eyes: Cultural Appropriation and the Church of Zuart'noc'." Gesta 40 (2001): p. 109.
- ↑ Richard Krautheimer. Early Christian and Byzantine Church Architecture, 4a ed., New Haven, CT: Yale University Press, 1986, pp. 322-23.
- ↑ Maranci. "Byzantium through Armenian Eyes", p. 118.

