Categoria (taxonomia)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Categoria taxonòmica)
Jump to navigation Jump to search
Categories

En taxonomia, una categoria és un dels nivells que s'assignen als tàxons en el seu ordenament jeràrquic.[1] Les categories s'inclouen en categories superiors i se subdivideixen en categories inferiors.[2] Serveixen per a classificar els éssers vius indicant-ne les relacions evolutives.[3]

Categories fonamentals[modifica]

Les categories fonamentals són les següents, en ordre jeràrquic decreixent:[4]

Categories subordinades[modifica]

La necessitat de detallar la classificació obligà a establir categories intermèdies que es formen, sobretot, afegint prefixos a les ja existents. Els prefixos utilitzats són "super-", "sub-" i "infra-". Cal subratllar que algunes de les categories formades no s'utilitzen per res; en particular, "supergènere" és substituït per "tribu", i "superespècie" és substituït en botànica per "grex". També hi ha casos habituals, com "subgènere", "subespècie", "varietat" i "raça", i no tan habituals, com "subtribu".

En les categories superiors, (de família cap amunt) un nivell més baix es pot assenyalar afegint el prefix "infra", que significa més baix, a la categoria. Per exemple infraordre (per sota del subordre) o infrafamília (per sota de la subfamília).

Un exemple de classificació completa, la de l'espècie humana, permet mostrar l'aplicació del concepte amb més claredat.

Domini Eukaryota (Eucariotes)
Sense categoria Unikonta (Amb cèl·lules flagel·lades)
Sense categoria Opisthokonta (Les cèl·lules tenen el flagel cap enrere)
Regne Animalia (Animals)
Subregne Eumetazoa (Amb teixits)
Sense categoria Bilateria (Simetria bilateral)
Sense categoria Coelomata (Amb celoma)
Superfílum Deuterostomia (Deuteròstoms)
Fílum Chordata (Cordats)
Sense categoria Craniata (Amb crani)
Subfílum Vertebrata (Vertebrats)
Infrafílum Gnathostomata (Amb mandíbules articulades)
Sense categoria Teleostomi (amb dues narius)
Superclasse Tetrapoda (Amb quatre extremitats)
Sense categoria Amniota (L'embrió es desenvolupa en tres embolcalls)
Classe Mammalia (Mamífers)
Subclasse Theria (Teris)
Infraclasse Eutheria (Euteris)
Superordre Euarchontoglires (Euarcontoglirs)
Sense categoria Euarchonta (Euarconts)
Ordre Primates (Primats)
Subordre Haplorrhini (Haplorins)
Infraordre Simiiformes (Micos)
Parvordre Catarrhini (micos amb un musell més o menys rectes i narius cap endavant)
Superfamília Hominoidea (micos sense cua)
Família Hominidae (Homínids)
Subfamília Homininae (Hominins)
Tribu Hominini (Hominins erguits)
Subtribu Hominina
Gènere Homo
Espècie Homo sapiens
Subespècie Homo sapiens sapiens

Nomenclatura segons la categoria[modifica]

La nomenclatura estableix una terminologia que permet saber, a partir del sufix de qualsevol tàxon, quina és la seva categoria taxonòmica i posició en la jerarquia sistemàtica. La taula següent mostra aquesta nomenclatura.

Categoria taxonòmica \ Regne Planta
Plantae
Protist
Protista
Fong
Fungi
Eubacteri
Eubacteria
Animal
Animalia
Divisió, Embrancament o Fílum -phyta -mycota
Subfílum -phytina -mycotina
Classe -opsida -phyceae -mycetes
Subclasse -idae -phycidae -mycetidae
Superordre -anae
Ordre -ales
Subordre -ineae
Infraordre -aria
Superfamília -acea -oidea
Família -aceae -idae
Subfamília -oideae -inae
Tribu -eae, ae -eae -ini
Subtribu -inae -ina
Gènere -us, -a, -um, -is, -os, -ina, -ium, -ides, -ella, -ula, -aster, -cola, -ensis, -oides, -opsis

Per sota la categoria de gènere, tots els noms de tàxons són anomenats "combinacions". La majoria també reben una terminació llatina més o menys codificada en funció de la disciplina. Es distingeixen diverses categories de combinacions:

  • Entre gènere i espècie (subgènere, secció, subsecció, sèrie, subsèrie, etc.), les combinacions són infragenèriques i binomials
  • A la categoria d'espècie, les combinaciones són específiques i binomials
  • Per sota l'espècie, les combinacions són infraespecífiques i trinomials.

Referències[modifica]

  1. Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. «Categoria». A: Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 107–108. ISBN 9788472837003. 
  2. Alvarado, Rafael «SISTEMÁTICA, TAXONOMÍA, NOMENCLATURA: Nuevos avances en esos campos del saber». Trazos, 1990. ISSN: 0213-098X.
  3. Brunie, 2000, p. 8.
  4. Brunie, 2000, p. 8-9.

Bibliografia[modifica]

  • Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000. ISBN 84-305-9931-2. 

Vegeu també[modifica]