Caterina Vitale
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1566 (Gregorià)  Grècia | ||
| Mort | 1619 (52/53 anys) Siracusa (Sicília) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química | ||
| Ocupació | farmacèutica, química | ||
| Ocupador | Comanadores de Sant Joan de Jerusalem | ||
| Interessada en | Química | ||
Caterina Vitale, també anomenada Katerina Vitale (Grècia, 1566 - Siracusa, Sicília, 1619) va ser la primera dona farmacèutica i química de Malta i la primera dona farmacèutica dels Cavallers Hospitalers.[1]
Biografia
[modifica]Caterina va néixer a Grècia i es va casar amb el napolità Ettore Vitale, farmacèutic dels Cavallers Hospitalers, quan només era una adolescent.[2][3][4] En algun moment, el matrimoni va tenir o va adoptar una filla, Isabella.[2] Després de la mort del seu marit el 1590, va heretar-ne la farmàcia i la seva tasca com a proveïdora de remeis per a la Sacra Infermeria de La Valletta.[1][5] És descrita com una empresària d'èxit que va fer-se molt rica i que va ser una gran benefactora dels Carmelites.[1]
Coneguda com "La Speziala" (la farmacèutica),[5] la seva posició poc comuna per a una dona de l'època va provocar tota mena de rumors i calúmnies difamadores, sent acusada de ser una prostituta de luxe, una litigant i una bruixa.[3] També es creu que ella i el seu marit haurien fet créixer el seu negoci a partir de la venda d'esclaus negres i musulmans i que el tracte que els hi donava Caterina era especialment cruel.[5] De fet, tres dels seus esclaus van portar-la al jutjat de la Inquisició com a mínim en tres ocasions amb acussacions de comportaments sàdics, de bruixeria i de abús sexual carnal juntament amb alguns dels cavallers de l'ordre hospitalaria. La farmacèutica va aconseguir lliurar-se de les penes més elevades, però va ser condemnada a arrest domiciliari durant un temps indeterminat.[5]
Isabella, la filla dels Vitale, va ingresar al convent de la Maddalena, un indret reservat per a noies en situacions complicades o prostitutes en redempció.[2][6]
Finalment, Caterina Vitale va morir el 1619 a Siracusa i va ser coneguda com una gran filàntropa. Va cedir les seves propietats, joies i diners a diverses persones, entre les quals la seva neboda Annica Faienza.[2] També va donar part de la seva fortuna a Monte della Redenzione degli Schiavi, una organització benèfica fundada durant el regnat del Gran Mestre Alof de Wignacourt el 1607 per finançar el rescat dels maltesos que havien estat esclavitzats.[7]
El seu cos va ser enterrat a La Valletta, a l'església carmelitana fundada sota el seu patrocini el 1583.[8] Al temple es pot veure la seva làpida funerària al costat de la de Caterina Scappi, fundadora del primer hospital per a dones de Malta.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «‘Sex In the City’ tour: The knights and their ladies of the night - The Malta Independent», 06-12-2016. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hoe, Susanna «Valletta» (PDF). Malta: Women, History, Books and Places. Women's History Press [Oxford], 2016, pàg. 368–369.
- ↑ 3,0 3,1 «Meet the authors of the secret ‘histories’ toasting Giovanni Bonello in Merlin’s festschrift» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ Malta, Times of. «Remarkable women in the history of Malta» (en anglès), 13-10-2015. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vassallo, Sam. «MALTESE HERSTORY: Malta’s First ‘She-Chemist’ Was A Rich, Promiscuous Slave Owner» (en anglès britànic), 20-12-2020. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ Muscat, Christine (2011). The Monastery of St. Mary Magdalene Valletta, 1595-1798 (Tesi) (en anglès). University of Malta, 2011.
- ↑ «Heraldic Tour of Malta (2)», 01-03-2020. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ Cassar Pullicino, Joseph «The Order of St. John in Maltese folk-memory» (PDF) (en anglès). Scientia [Malta], Vol. 4, Num. 15, 1949.
- ↑ Malta, Times of. «Caterina Scappi and her revolutionary hospital for women who were incurable» (en anglès), 23-08-2015. [Consulta: 11 febrer 2025].