Caterina de Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCaterina de Bulgària
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Bulgària Modifica el valor a Wikidata
Mort1063 Modifica el valor a Wikidata
Imperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu romana d'Orient
1057 – 1059
← Zoè PorfirogènitaEudòxia Macrembolita → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu consort
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnè Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsaac I Comnè Modifica el valor a Wikidata
ParesIvan Ladislau de Bulgària Modifica el valor a Wikidata  i Maria Modifica el valor a Wikidata
GermansPressiyan II (en) Tradueix, Alusian of Bulgaria (en) Tradueix i Trajà de Bulgària Modifica el valor a Wikidata

Caterina de Bulgària, en búlgar Екатерина, Ekaterina, morta després del 1059, va ser emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Isaac I Comnè i corregent amb Constantí X Ducas durant un curt període després de l'abdicació del seu marit l'any 1059. Era filla de Joan Vladislau de Bulgària i de la seva esposa Maria.

Caterina va haver de sortir de Bulgària cap a Constantinoble l'any 1018.[1] El seu pare, Tsar de Bulgària, mantenia una guerra interminable contra l'Imperi Romà d'Orient, dirigida pel seu emperador, Basili II Bulgaròcton. Després de la derrota de l'exèrcit búlgar i de la mort del tsar, el regne va caure i la família de Caterina va ser capturada pels romans d'Orient. Caterina va arribar a Kastorià com a captiva i la van oferir a Basili II junt amb els altres membres de la seva família el 1019. Va ser ben tractada per l'emperador, que li va donar, a ella i als altres membres de la seva família, títols honorífics.[2]

Quan Isaac I va pujar al tron el 1057, ja casat amb ella, la va nomenar Augusta. Isaac I va abdicar del tron el 22 de novembre de 1059 i es va retirar al monestir de Studios, on va passar la resta de la seva vida, fins que va morir a finals del 1060 o el 1061. Després de l'abdicació del seu marit, sembla que va regnar durant un temps amb Constantí X, però finalment es va retirar a un monestir de Myrelaion on va adoptar el nom monàstic de Xene.

Caterina va tenir almenys dos fills amb Isaac:

  • Manuel Comnè, nascut cap al 1030 i mort entre el 1042 i el 1057. Probablement era el que és mencionat com a "fill de Comnè", compromès amb la filla del Protoespatari Helios.
  • Maria Comnena, nascuda cap al 1034. Miquel Psel·los la menciona, i diu que va restar soltera i es va retirar amb la seva mare a Myrelaion.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1011-112. ISBN 9780195046526. 
  2. 2,0 2,1 Varzós, Konstandinos. Η γενεαλογία των Κομνηνών. Tessalònica: Kentron Vyzantino̲n erev̲no̲n, 1984, p. 42-44, 46-47, 58-59.