Caterina de Gènova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCaterina de Gènova
Santa Caterina Fieschi Adorno-dipinto Giovanni Agostino Ratti.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1447
Gènova
Mort 15 setembre 1510 (63 anys)
Gènova
Causa de mort Càncer d'estómac
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Religiós cristià i infermera
Orde religiós Tercer Orde de Sant Francesc
Enaltiment
Festivitat 15 de setembre
Família
Cònjuge Giuliano Adorno
Germans Nicolas Fieschi

IMSLP: Category:Adorno,_Caterina_Fieschi
Modifica les dades a Wikidata

Caterina Fieschi Adorno (Gènova, 144715 de setembre de 1510) fou una noble i mística cristiana italiana, també coneguda amb el nom de Santa Caterina de Gènova. És considerada santa de l'Església Catòlica, fou canonitzada el 1737 per Climent XII.

Nascuda a Gènova el 1447 en el si d'una família noble, filla de Jacopo Fieschi i Francesca di Negro. Els Fieschi eren una família de renom, dos dels seus membres havien estat papes, Innocenci IV i Adrià V, i el mateix Jacopo havia estat virrei de Nàpols. En l'hagiografia Caterina és descrita com una nena molt religiosa, practicant de penitències, a més de tranquil·la, senzilla i extremadament obedient. Quan tenia tretze anys volgué entrar en un convent, però les monges ho rebutjaren a causa de la joventut de Caterina. Des d'ençà aleshores deixà aquesta idea de banda, i als setze anys fou casada amb el noble Giuliano Adorno.[1]

El matrimoni fou un desastre, el seu marit li era infidel, era violent i malbaratador. No hi ha gaires detalls al respecte, però sembla que els primers cinc anys de matrimoni, Caterina romangué en silenci submisa al seu marit, i els cinc següents buscà consol als seus problemes fora de casa. Aquestes distraccions innocents, més el cansament i la depressió per la seva situació, feren que volgués tornar al seu antic fervor religiós. Als deu anys de matrimoni se li atribueix un episodi místic a la seva vida, un dia de molta melangia fou aconsellada per confessar-se amb el confessor de les monges del convent, però quan es va agenollar al confessionari, un raig de llum divina traspassà la seva ànim i en un moment manifestà la seva pròpia pecaminositat i l'amor de Déu amb la mateixa claredat. Amb aquesta revelació arribà a perdre el coneixement i entrà en èxtasi. Després de recuperar-se, posposà la confessió i tornà a casa.[1]

Durant vint-i-cinc anys es dedicà a confessar-se constantment, explicant els episodis de revelacions que tenia a voltes, que foren compilats en les seves Memòries. Finalment quedà vídua el 1497, i després es dedicà a tenir cura dels malalts del gran Hospital de Gènova, on fou gerent i tresorera.[1] Als pobres els sorprenia que no només els proporcionés auxili, sinó també els assistís quan estaven malalts als hospitals.[2] Caterina morí el 15 de setembre de 1510, segons es diu extenuada de la feina física i espiritual. Fou beatificada el 1675 per Climent X i canonitzada el 1737 per Climent XII després d'examinar els seus escrits, que contenien doctrina suficient per provar la seva santedat.[1]

Escrigué en italià un Tractat sobre el purgatori i Diàleg entre l'ànima i el cos, i diverses obres de pietat i devoció.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «St. Catherine of Genoa» (en anglès). Catholic Encyclopedia. Wikisource, 1913. [Consulta: 27 febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres (en castellà). Tom I, 1844, p. 31.