Catherine-Dominique de Pérignon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCatherine-Dominique de Pérignon
Marechal-perignon.jpg
 Diputat al Parlament Francès 

1791 - 1792
Circumscripció: Alta Garona

 Par de França 


 Ambaixador 


 Membre del Senat conservador 

Dades biogràfiques
Naixement 31 de maig de 1754
Granada
Mort 25 de desembre de 1818 (64 anys)
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Activitat professional
Ocupació Polític, diplomàtic i oficial
Rang Mariscal de l'Imperi
Batalles/guerres Guerres Napoleòniques
Altres dades
Títol Marquès
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Catherine-Dominique de Pérignon
Modifica dades a Wikidata

Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (Grenade-sur-Garonne, 31 de maig de 1754 - 25 de desembre de 1818) va ser Mariscal de França.

Nascut en una família noble de baix rang a Grenade-sur-Garonne (Haute-Garonne), després de servir als granaders d'Aquitània, es va retirar a les seves terres. Pérignon va estar a favor de la Revolució Francesa i es va guanyar un seient a l'assemblea legislativa del 1791, però va deixar-ho per reprendre la carrera militar durant les Guerres de la Revolució Francesa.

Guerra Gran[modifica]

Va participar en la Guerra Gran de 1793 a 1795, a l'Exèrcit dels Pirineus Orientals, i va derrotar els espanyols a la Batalla del Voló i succeí Jacques François Dugommier com a general de divisió després de la seva mort a la Batalla del Roure. Va prendre la ciutadella en vèncer el Setge de Roses de 1794.

Directori[modifica]

El 1796, va ser nomenat ambaixador del Directori a Espanya, i negocià el Tractat de Sant Ildefons en què Espanya s'alià amb França contra el Gran Bretanya, fins que el 1798 va ser cridat per anar amb l'exèrcit a Ligúria; fou ferit i capturat pels exèrcits de la Segona Coalició a la Batalla de Novi. Va tornar a França el 1800.

Imperi i Restauració[modifica]

Pérignon va donar suport a Napoleó Bonaparte, i, per això, va ser nomenat senador el 1801, mariscal de l'Imperi el 1804 i comte de l'Imperi, i, a més, rebé la Legió d'Honor. Del 18 de setembre de 1806 al 23 de juliol de 1808 va ser governador general de Parma, Piacenza i Guastalla. Més tard va ser cridat al Regne de Nàpols, on va ser molt a prop del rei. Va tornar a França el 1814; aleshores, es posicionà a favor de la restauració de Lluís XVIII de França, per la qual cosa, Napoleó el retirà de la llista de mariscals durant els cent dies; Lluís XVIII el nomenà marquès de Granada, i el premià amb l'Orde de Sant Lluís.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catherine-Dominique de Pérignon Modifica l'enllaç a Wikidata