Catherine-Dominique de Pérignon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgCatherine-Dominique de Pérignon
Marechal-perignon.jpg
Naixement 31 de maig de 1754
Granada
Mort 25 de desembre de 1818(1818-12-25) (als 64 anys)
París
Ocupació polític, diplomàtic i militar
Premis Gran Creu de la Legió d'Honor
Marshal of the Empire
Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Louis
Mariscal de França
Names inscribed under the Arc de Triomphe
Royal Order of the Two-Sicilies
Modifica dades a Wikidata

Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (Grenade-sur-Garonne, 31 de maig de 1754 - 25 de desembre de 1818) va ser Mariscal de França.

Nascut en una família noble de baix rang a Grenade-sur-Garonne (Haute-Garonne), després de servir als granaders d'Aquitània, es va retirar a les seves terres. Pérignon va estar a favor de la Revolució Francesa i es va guanyar un seient a l'assemblea legislativa del 1791, però va deixar-ho per reprendre la carrera militar durant les Guerres de la Revolució Francesa.

Guerra Gran[modifica | modifica el codi]

Va participar en la Guerra Gran de 1793 a 1795, a l'Exèrcit dels Pirineus Orientals, i va derrotar els espanyols a la Batalla del Voló i succeí Jacques François Dugommier com a general de divisió després de la seva mort a la Batalla del Roure. Va prendre la ciutadella en vèncer el Setge de Roses de 1794.

Directori[modifica | modifica el codi]

El 1796, va ser nomenat ambaixador del Directori a Espanya, i negocià el Tractat de Sant Ildefons en què Espanya s'alià amb França contra el Gran Bretanya, fins que el 1798 va ser cridat per anar amb l'exèrcit a Ligúria; fou ferit i capturat pels exèrcits de la Segona Coalició a la Batalla de Novi. Va tornar a França el 1800.

Imperi i Restauració[modifica | modifica el codi]

Pérignon va donar suport a Napoleó Bonaparte, i, per això, va ser nomenat senador el 1801, mariscal de l'Imperi el 1804 i comte de l'Imperi, i, a més, rebé la Legió d'Honor. Del 18 de setembre de 1806 al 23 de juliol de 1808 va ser governador general de Parma, Piacenza i Guastalla. Més tard va ser cridat al Regne de Nàpols, on va ser molt a prop del rei. Va tornar a França el 1814; aleshores, es posicionà a favor de la restauració de Lluís XVIII de França, per la qual cosa, Napoleó el retirà de la llista de mariscals durant els cent dies; Lluís XVIII el nomenà marquès de Granada, i el premià amb l'Orde de Sant Lluís.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catherine-Dominique de Pérignon Modifica l'enllaç a Wikidata