Vés al contingut

Catherine Connolly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCatherine Connolly
Imatge
(2025) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Galway (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
10a Presidenta d'Irlanda
11 novembre 2025 –
← Michael D. Higgins
Diputada al Dáil Eireann
29 novembre 2024 – 25 octubre 2025

Circumscripció electoral: Galway Oest

Leas-Cheann Comhairle
23 juliol 2020 – 19 febrer 2025
← Pat the Cope Gallagher – John J. McGuinness →
Diputada al Dáil Eireann
8 febrer 2020 – 8 novembre 2024 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Galway Oest

Diputada al Dáil Eireann
10 març 2016 – 14 gener 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Galway Oest

Alcaldessa de Galway
8 juny 2004 – 10 juny 2005
← Terry O'Flaherty – Brian Walsh → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional d'Irlanda, Galway
Universitat de Leeds Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsGris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, psicòloga clínica, advocat litigador Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (2006–)
Partit Laborista (1995–2006) Modifica el valor a Wikidata
X: catherinegalway Modifica el valor a Wikidata

Catherine Connolly (Galway, 12 de juliol de 1957)[1] és una política independent irlandesa, presidenta d'Irlanda elegida a les eleccions del 2025.[2] En prendre possessió del càrrec, l'11 de novembre de 2025, esdevingué la desena presidenta d'Irlanda, i la tercera dona a fer-ho.[3] Ha estat diputada (Teachta Dála) al Parlament (Dáil Éireann) per la circumscripció de Galway West des del 2016 fins a l'elecció presidencial.

Connolly va començar la seva carrera política com a membre del Partit Laborista, pel qual va ser elegida a l'Ajuntament de Galway el 1999, i en va ser alcaldessa del 2004 al 2005. Va abandonar el partit el 2006 en una disputa sobre la selecció de candidats. Després de presentar-se sense èxit a les eleccions generals del 2007 i el 2011 a Galway West com a independent, Connolly va ser elegida al Dáil el 2016. Es va convertir en la primera dona Leas-Cheann Comhairle (vicepresidenta del Parlament) d'Irlanda, servint al 33è Dáil del juliol del 2020 al novembre del 2024. Connolly es va presentar com a candidata independent a les eleccions presidencials del 2025, amb el suport del Sinn Féin, els socialdemòcrates, els laboristes, People Before Profit, els Verds, 100% Redress i diversos membres independents de l'Oireachtas. Derrotà els candidats del Fine Gael i del Fianna Fáil en una victòria aclaparadora, amb el nombre més alt de vots de primera preferència de la història d'Irlanda.[4]

Ideològicament d'esquerres, Connolly es descriu a si mateixa com a socialista i pacifista.[5] Partidària de la neutralitat irlandesa, les seves opinions sobre política exterior van ser descrites pel setmanari Politico com a "sovint antioccidentals";[6] és crítica amb l'OTAN, la Unió Europea i el que descriu com a "militarització" europea.[7] Connolly ha condemnat la invasió russa d'Ucraïna i també ha qualificat l'actitud de l'OTAN envers Rússia de "bel·licista".[8] Connolly, una ferma defensora de Palestina, és una crítica ferma d'Israel i l'ha qualificat d'"estat genocida". Connolly defensa la reunificació irlandesa. A nivell nacional, va donar suport a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe i la legalització de l'avortament. Connolly parla irlandès i ha treballat com a psicòloga clínica i com a advocada.

Biografia

[modifica]

Primers anys de vida, educació i carrera professional

[modifica]

Catherine Martina Ann Connolly va créixer al suburbi de Shantalla, a la ciutat de Galway, el 12 de juliol de 1957 essent la novena de 14 germans (set nois i set noies).[9] El seu pare era fuster i constructor d'embarcacions del tipus hooker.[10] La seva mare morí als 43 anys, quan la Catherine en tenia 9, se suposa que a causa de problemes relacionats amb l'asma.[11] La família vivia en una de les primeres promocions d'habitatge social de Galway.[10] Els anys 1970, Connolly endegà una campanya perquè es construïssin pistes de tennis a Shantalla.[12]

Connolly completà el títol de grau en psicologia a la Universitat de Galway a finals dels 1970 i un màster en psicologia clínica a la Universitat de Leeds el 1981, i després treballà de psicòloga clínica durant uns quants anys.[13]

Posteriorment, Connolly es llicencià en Dret a la Universitat de Galway el 1989, estudis que completà al col·legi King's Inns, i obtingué el títol d'advocada el 1991.[14] Exercí d'advocada, sobretot al seu districte, portant tota mena de casos, sobretot en matèria de dret de família i demandes per lesions, fins que fou elegida per al Dáil Éireann el 2016.[15][16]

Política local

[modifica]

Connolly s'afilià al Partit Laborista després de les eleccions generals del 1997.[12] El 1999 es presentà a les eleccions locals al districte oest de Galway i entrà al Consell Municipal. A les eleccions del 2004, Connolly es passà al districte sud per tal de cedir el seu lloc a la seva germana Colette[17][18] i totes dues resultaren elegides.[19] El mateix any fou elegida Mayor com a cap dels laboristes en coalició amb el Fine Gael (de centredreta) i independents.[12]

Política nacional

[modifica]
Connolly parlant al Dáil el 2024

Connolly es presentà a les eleccions generals del 2007 fent tàndem amb Higgins a la circumscripció de Galway West, però el partit decidí que només presentava un candidat a la circumscripció. A Higgins li van proposar que es retirés per problemes de salut, però ell s'hi negà perquè volia seguir com a candidat; aleshores Connolly criticà Higgins pel seu immobilisme,[20][21] descrivint la decisió d'anar tot sol a les eleccions de "boja" i dient-li al partit que "deixa perdre una gran oportunitat".[22] En conseqüència, abandonà el Partit Laborista i es presentà a les eleccions com a independent, però només obtingué 2.006 vots.[23]

Connolly tornà a presentar-se a les eleccions generals del 2011 per Galway West,[24] i perdé contra el candidat del Fine Gael per tan sols 17 vots. Ella demanà un nou recompte dels sufragis,[25] que al cap de quatre dies va ratificar els resultats inicials.[26]

Finalment, Connolly aconseguí ser elegida per al Dáil Éireann per la circumscripció de Galway West a les eleccions generals del 2016, quan el seu antic partit, el Partit Laborista, perdé 30 dels 37 escons que tenia.[27][28] La seva germana, Colette Connolly, que havia perdut el càrrec a l'ajuntament a les eleccions locals del 2014 com a laborista,[29] succeí a Catherine com a consellera independent de la ciutat de Galway.[30] El 5 d'abril del 2016, parlà per primer cop al Dáil Éireann en què criticà el ministre d'Habitatge, Govern Local i Patrimoni, Alan Kelly, pel seu tractament de la crisi de l'habitatge a Irlanda.[31] Connolly intervingué al Comitè de Finances i fou presidenta del Comitè de Llengua Irlandesa, Gaeltacht i les Illes.

Connolly presidint l'"Esmorzar de treball de dones presidentes de Parlament" a Dublín, setembre de 2023

Connolly fou reelegida a les eleccions generals de 2020,[32] i tot seguit fou elegida per al càrrec de Leas-Cheann Comhairle (vicepresidenta del Parlament), en una sorprenent victòria sobre el candidat del Fine Gael, Fergus O'Dowd, i fou la primera dona que ho aconseguia.[33]

El gener de 2021, Connolly criticà la política del Govern en relació a l'escàndol dels nens morts a les institucions que acollien, maltractaven i explotaven mares solteres, especialment a càrrec de l'Església Catòlica.[34]

Connolly anuncià que es presentava per presidenta d'Irlanda l'11 de juliol de 2025 a Raidió na Gaeltachta, per a la qual cosa creia que li caldria suport.[35] A l'inici de la campanya electoral, Connolly declarà que seria la veu de la gent comuna, i que abordaria temes com la reunificació d'Irlanda, el canvi climàtic, el sensellarisme i la normalització de la violència.[36] Afirmà que volia revisar el sou presidencial (de 330.000 €) i dedicar els diners "al bé comú" si era elegida.[37]

Presidenta d'Irlanda

[modifica]

A les eleccions presidencials del 24 d'octubre de 2025, Connolly obtingué una victòria aclaparadora, amb el 63,4% dels vots, el percentatge més alt de la història del país.[38][39] Els 914.143 vots recollits per ella també foren el nombre més gran de vots de primera preferència per a cap altre candidat a Irlanda.[40] Catherine Connolly assumí el càrrec de presidenta d'Irlanda l'11 de novembre de 2025.[41] En el seu discurs inaugural prometé posar el focus en "la pau, la neutralitat i el canvi climàtic" durant el seu mandat. Connolly, que ja havia fet del gaèlic irlandès una part central de la seva campanya electoral, va manifestar en el mateix discurs que vol convertir-lo en la llengua de treball de la presidència.[42][43]

Vida personal

[modifica]

Connolly ha viscut a Claddagh, un barri costaner de la ciutat de Galway, des de 1988. Es casà amb el professor de fusteria Brian McEnery el 1992 i tenen dos fills adults.[44][45][46] Ella ha treballat de psicòloga clínica a Ballinasloe i a Conamara, al Comtat de Galway, i d'advocada. És parlant nadiua de gaèlic irlandès, i també té un títol universitari d'aquesta llengua;[11] també parla alemany perquè estudià psicologia a Alemanya.[47][10] Tot i que fou educada com a catòlica, ella es considera irreligiosa.[11] I té dos gats.[48]

Connolly ha corregut maratons i triatlons, tot i que diu al podcast How to Gael que ha perdut el compte de quantes maratons ha pogut acabar. També explica que estava embarassada de cinc mesos quan corregué la cursa Streets of Galway, el 1995.[49][50]

El polític socialista de Sligo Declan Bree és cunyat de Connolly.[51]

Ideologia

[modifica]

La premsa considera Connolly una política independent d'esquerres.[52][53] El maig de 2025, el magazine The Phoenix digué d'ella que era una "socialista de llarga durada", considerada de l'ala esquerra i del sector republicà irlandès durant tot el temps que estigué militant al Partit Laborista,[54] i el setembre de 2025 ella mateixa volgué deixar clar que mai no havia donat suport a l'IRA Provisional durant el Conflicte nord-irlandès i que pensa que "la violència mai no ha estat justificada".[11][55] Connolly s'identifica com a pacifista.[55]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Election Results 2025» (en anglès americà). [Consulta: 27 octubre 2025].
  2. ↑ «La candidata de l'esquerra, Catherine Connolly, serà la nova presidenta d'Irlanda». [Consulta: 27 octubre 2025].
  3. ↑ «Catherine Connolly elected as president of Ireland». BBC News, 25-10-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  4. ↑ «Catherine Connolly elected 10th president of Ireland in landslide victory» (en anglès). Irish Times.
  5. ↑ Pogatchnik, Shawn. «Socialist critic of NATO and EU poised to win Ireland's presidency». POLITICO, 23-10-2025. [Consulta: 25 octubre 2025].
  6. ↑ «Brussels veteran and left-wing Israel critic launch bids for Irish presidency» (en anglès britànic), 16-07-2025. [Consulta: 27 octubre 2025].
  7. ↑ «Irish presidential election: Connolly concerned by EU 'militarisation'». BBC News, 15-10-2025. [Consulta: 23 octubre 2025].
  8. ↑ McGreevy, Cormac McQuinnHarry McGeeRonan. «Presidential election: What Catherine Connolly says on Ukraine, the EU and Syria» (en anglès). [Consulta: 27 octubre 2025].
  9. ↑ O'Cearbhaill, Muiris. «Galway independent TD Catherine Connolly confirms she has 20 nominations to run for the Áras» (en anglès), 16-07-2025. [Consulta: 27 octubre 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Regan, Mary. «From Gemma O'Doherty to Syria, Catherine Connolly isn't fond of hard questions - and she doesn't like some of the easy ones either». Irish Independent, 17-08-2025. [Consulta: 17 agost 2025].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 O'Toole, Jason. «Catherine Connolly: "It takes nearly a lifetime to understand, actually, the importance of a mother and the consequences of losing her"». Hotpress, 21-09-2025. [Consulta: 21 setembre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Hamilton, Andrew. «'He wasn't generous towards her:' Catherine Connolly and Michael D Higgins's fraught history», 28-09-2025. [Consulta: 28 setembre 2025].
  13. ↑ «Catherine Connolly: Who is Ireland’s president-elect?». The Irish Times. [Consulta: 27 octubre 2025].
  14. ↑ Gash, Juliette. «Connolly presidency promises 'compassionate diplomacy'». RTÉ News, 25-09-2025. [Consulta: 26 setembre 2025].
  15. ↑ «Catherine Connolly: Who is Ireland’s president-elect?». The Irish Times. [Consulta: 27 octubre 2025].
  16. ↑ «Catherine Connolly worked mainly in the family law area, according to Galway lawyers». The Irish Times. [Consulta: 27 octubre 2025].
  17. ↑ McDonald, Brian. «Coalition parties to rule roost on city council». Irish Independent, 09-06-2004. [Consulta: 16 juliol 2025].
  18. ↑ «Catherine Connolly». ElectionsIreland.org. [Consulta: 27 febrer 2011].
  19. ↑ «ElectionsIreland.org: 2004 Local - Galway City No 2 (West Ward) First Preference Votes». electionsireland.org. [Consulta: 16 juliol 2025].
  20. ↑ Siggins, Lorna. «Labour asked to rethink one-candidate strategy», 10-03-2006. [Consulta: 16 juliol 2025].
  21. ↑ O'Farrell, Michael. «Row brews in Labour over west coast seat». Irish Examiner, 07-03-2006. [Consulta: 16 juliol 2025].
  22. ↑ «War of the roses in City of Tribes». Irish Independent, 14-01-2011. [Consulta: 16 juliol 2025].
  23. ↑ Siggins, Lorna «FF vulnerable while Labour exposed as Higgins bows out». , 03-02-2011 [Consulta: 24 setembre 2025]. «The real threat to Nolan will come from dissident Labourites, principally councillor and barrister Catherine Connolly, who resigned in protest in 2006 when she was denied her wish to run alongside Higgins. Connolly subsequently came 9th, polled 2,006 votes in 2007.»
  24. ↑ «Galway West». Election 2011. Arxivat de l'original el 28 February 2011. [Consulta: 28 febrer 2011].
  25. ↑ «Connolly granted full recount in Galway West», 01-03-2011. Arxivat de l'original el 3 March 2011. [Consulta: 1r març 2011].
  26. ↑ «FG's Kyne wins final seat in Galway», 02-03-2011. Arxivat de l'original el 3 March 2011. [Consulta: 2 març 2011].
  27. ↑ «Catherine Connolly». Oireachtas Members Database. Arxivat de l'original el 17 June 2019. [Consulta: 13 juliol 2019].
  28. ↑ «Political year in review: 2016 edition». Irish Examiner, 29-12-2016. [Consulta: 27 octubre 2025].
  29. ↑ Andrews, Kernan. «'I don't set out to court favour - I'm a straight talker'». Galway Advertiser, 25-05-2014. [Consulta: 17 juliol 2025].
  30. ↑ Sanz, Catherine. «Returning councillor can keep severance pay». www.thetimes.com, 13-08-2016. [Consulta: 17 juliol 2025].
  31. ↑ «Galway TD slams Minister Alan Kelly's arrogance over housing crisis». Connacht Tribune, 05-04-2016 [Consulta: 6 abril 2016].
  32. ↑ «General Election Results 2020 for Galway West». RTÉ News [Consulta: 14 gener 2021].
  33. ↑ Thomas, Cónal «Independent TD Catherine Connolly elected Leas Cheann Comhairle in shock defeat for Government». TheJournal.ie, 23-07-2020 [Consulta: 23 juliol 2020].
  34. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Houses of the Oireachtas. Arxivat de l'original el 14 January 2021.
  35. ↑ McQuinn, Cormac. «Catherine Connolly announces plans to launch presidential election bid next week», 11-07-2025. [Consulta: 11 juliol 2025].
  36. ↑ McQuinn, Cormac. «Catherine Connolly launches presidential bid saying she wants to 'empower people to find their own voices'», 16-07-2025. [Consulta: 17 juliol 2025].
  37. ↑ «Catherine Connolly formally launches presidential bid», 16-07-2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
  38. ↑ «Election Results 2025». Presidential Returning Officer. [Consulta: 25 octubre 2025].
  39. ↑ McGee, Harry. «Election results live: Catherine Connolly elected after landslide win and promises to be an 'inclusive president'», 25-10-2025. [Consulta: 25 octubre 2025].
  40. ↑ Duffy, Rónán. «Connolly pledges to 'shape a new republic' as she's elected president with largest vote ever». TheJournal.ie, 25-10-2025. [Consulta: 25 octubre 2025].
  41. ↑ «Catherine Connolly elected as president of Ireland». BBC News, 25-10-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  42. ↑ Carroll, Rory. «Hopes of Irish language revival in public life as Catherine Connolly takes office» (en anglès). The Guardian, 11-11-2025. [Consulta: 11 novembre 2025].
  43. ↑ Burns, Sarah. «‘Dignity, determination and courage’: President Catherine Connolly sets out aims in inauguration speech». The Irish Times.
  44. ↑ Flanagan, Eimear. «Who is Catherine Connolly? A profile of the new Irish president». BBC News NI, 25-10-2025. [Consulta: 27 octubre 2025].
  45. ↑ «Visit of New Zealand Delegation: 18 Jun 2025: Seanad debates (KildareStreet.com)». www.kildarestreet.com. [Consulta: 6 octubre 2025].
  46. ↑ «Catherine Connolly life with 33-year husband Brian and well known sister». Galway Beo, 29-09-2025. [Consulta: 6 octubre 2025].
  47. ↑ «Galway can lead the State in voting for change this month». Galway Advertiser, 11-02-2016 [Consulta: 17 desembre 2018].
  48. ↑ Matthews, Jane. «As Misneach gets ready to leave the Áras with Michael D, who could be Ireland's next First Pet?». TheJournal.ie, 25-09-2025. [Consulta: 30 octubre 2025].
  49. ↑ «Catherine Connolly: Who is Ireland's new president?». Irish Examiner, 26-10-2025.
  50. ↑ «Catherine Connolly Reveals Very Impressive Personal Best In The Marathon». Balls.ie, 15-10-2025.
  51. ↑ McGee, Harry. «Presidential election: County councils most likely to nominate an Independent candidate», 08-09-2025. [Consulta: 10 setembre 2025].
  52. ↑ Webber, Jude. «Hard-left candidate secures landslide in Irish presidential election». Financial Times, 25-10-2025. Arxivat de l'original el 27 October 2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  53. ↑ Ní Aodha, Gráinne. «Catherine Connolly says she will seek to become Ireland's next president: 'I was taken aback by the support I received'». Irish Independent, 16-07-2025. [Consulta: 17 juliol 2025].
  54. ↑ «Profile:Ivana Bacik». the Phoenix, 29-05-2025 [Consulta: 4 juny 2025].
  55. ↑ 55,0 55,1 McQuinn, Cormac. «Connolly says IRA's violence 'never justified'», 23-09-2025. [Consulta: 23 setembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catherine_Connolly&oldid=36562648»