Cathy Berberian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cathy Berberian
Cathy Berberian (1972).jpg
Naixement Catherine Anahid Berberian
4 de juliol del 1925
Attleboro, Massachusetts, Estats Units
Mort 6 de març del 1983
Roma, Itàlia
Nacionalitat Americana
Ocupació Cantant i compositora
Activitat professional
Instrument Cant

Lloc web http://cathyberberian.com/
Modifica dades a Wikidata

Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 4 de juliol de 1928 - Roma, 6 de març de 1983) fou una compositora i soprano d'origen armeni.

Estudià dansa, música i arts escèniques a Nova York. Amplià estudis de cant a Itàlia i a París, a més d'actuar a Europa com integrant del Armenian Folk Dance Group de Nova York.

A Itàlia va conèixer en Luciano Berio, amb el qui es casà el 1950. Per ell es dedicà a cantar repertori contemporani; algunes obres foren escrites per a ella per Berio, Ígor Stravinski, Sylvano Bussotti i d'altres autors.

També fou una reconeguda intèrpret de música monteverdiana. El 1966, se separà de Luciano Berio i fou professora en diverses universitats de Canadà i d'Alemanya.

Biografia[1][modifica | modifica el codi]

Infantesa, joventut i educació[modifica | modifica el codi]

Estats Units[modifica | modifica el codi]

Filla de Yervant i Louis Berberian, d'origen armeni, és la gran de dos germans. Nasqué a Attleboro, però el 1927 la seva família es mudà a Nova York, a New Rochelle i més endavant al Bronx, on Cathy va anar a una escola primària catòlica.

Des de petita va mostrar interès per la música i la dansa tradicional americana, sobretot per les cançons populars i les arts dramàtiques. La col·lecció de discs de la seva mare la va marcar, i en concret la gravació de la cavatina Ecco ridente in cielo d'El barber de Sevilla de Rossini, interpretada per Tito Schipa.

Les primeres aspiracions de Berberian eren operístiques, fixant-se en la soprano Lily Pons o el baix Fiódor Xaliapin.

La seva família es va mudar al barri de Queens el 1937 i Cathy va entrar a l'escola secundària d'elit Julia Richman High School, a Manhattan. Allà va assistir a classes de cant en cors amateurs i va participar activament com a solista i directora de l'American Folk Group de Nova York.

Després de la seva graduació va entrar a la Universitat de Nova York, però al cap de poc temps, amb la desaprovació dels seus pares, ho va deixar per a dedicar-se al cant, treballant durant el dia per poder-se pagar estudis de teatre i música a la nit.

Va estudiar a la Universitat Colúmbia amb Milton Smith, Herbert Graft i Gertrude Keller. Va prendre classes d'òpera, veu i dicció, posada en escena, mim i escriptura radiofònica. Algunes nits anava a La Meri's Ethnologic Dance Center per estudiar dansa espanyola i hindú per a poder interpretar els papers de Carmen i Lakmé en el futur.

Europa[modifica | modifica el codi]

Els seus pares finalment li van donar suport en la seva carrera com a cantant l'any 1948 per anar a estudiar a París amb Marya Freund. L'any següent va viatjar a Itàlia per rebre classes al Conservatorio di Musica Giuseppe Verdi de Milà de la mà de la professora Giorgina del Vigo.

Els estudis amb del Vigo van significar un punt d'inflexió en la seva vida musical, ja que va treballar la veu com a mezzosoprano i va descobrir el repertori de la música de cambra. Del Vigo li va ensenyar a combinar la tècnica vocal amb l'instint interpretatiu.

Cathy volia entrar a la Fulbright Fellowship per tal de continuar els seus estudis a Milà, i mentre buscava un pianista que l'acompanyés a la prova, va conèixer Luciano Berio, que en aquell moment era estudiant de composició i pianista acompanyant al conservatori. Encara que Berio no va poder acompanyar Berberian a la prova, el 1950 li va proposar matrimoni i Berberian va obtenir el premi Fulbright.

Edat adulta[modifica | modifica el codi]

Música contemporània[modifica | modifica el codi]

Cathy Berberian i Luciano Berio amb la seva filla.

L'1 d'octubre de 1950 es va casar amb Luciano Berio i i l'1 de Novembre de 1953 van tenir la seva filla Cristina Luisa. Milà ja s'havia convertit en el seu lloc de residència permanent. La unió de Cathy i Luciano, des d'un punt de vista professional, va ser molt significativa per part dels dos.

Tot i que a principis de la dècada del 1950 Berberian cantava principalment música clàssica, com podien ser òperes de Donizzeti, el 17 de juny de 1958 va participar al concert de cloenda dels Incontri Musicali a Nàpols, un cicle de concerts de música contemporània organitzats per Luciano Berio i Bruno Maderna, que van tenir la primera edició un any abans a Milà. Allà va interpretar les Pribaoutki d'Stravinsky i els Trois poèmes d'Stéphan Mallarmé de Ravel, on va tenir un gran èxit. El 5 de gener de 1959 va estrenar l'Aria de John Cage, cantada al mateix temps que sonava l'obra electroacústica Fontana Mix, a l'Accademia Filarmonica de Roma, que també va rebre comentaris molt positius de la crítica. Mentre Fontana Mix era una obra que Cage ja tenia composta, Aria va ser inspirada per Berberian en la seva interpretació de Thema (Omaggio a Joyce) de Berio.

La reputació de Berberian com a intèrpret de música contemporània es va veure confirmada després de la seva participació a l'Internationale Ferienkurse für Neue Musik de Darmstadt, Alemanya, el setembre de 1959. Ràpidament va esdevenir una inspiradora per a molts compositors que van escriure obres expressament per ella, com per exemple Bruno Maderna (Dimensioni II: Invenzione su una voce, 1960), Roman Haubenstock-Ramati (Credentials or Think, Think Lucky, 1961), Ígor Stravinsky (Elegy for J.F.K., 1964), Darius Milhaud (Adieu, 1964), Sylvano Bussotti (La Passion selon Sade, 1965), Henri Pousseur (Phonèmes pour Cathy, 1966), i William Walton (Façade 2, 1977) entre altres.

Tot i que el matrimoni amb Berio es trencaria el 1964, durant la dècada del 1960 ell li dedicaria moltes obres com són Circles (1960) per a veu, arpa, i percussió, amb la qual Berberian faria el seu debut als Estats Units l'1 d'agost de 1960 al Bakershire Music Festival a Tanglewood, Epifanie (1959-61; rev. 1965) per a veu i orquestra, l'obra electroacústica Visage (1961), creada a partir d'improvisacions de Berberian, Folk Songs (1964) arranjada per a veu i ensemble de cambra, i Sequenza III(1965-66) per a veu sola.

Berberian va guanyar molta fama en la interpretació de música contemporània per la seva intel·ligència a l'hora d'abordar les obres.

Música clàssica[modifica | modifica el codi]

Berberian combinava la música clàssica i la música contemporània amb la mateixa rigorositat. Estava molt interessada en la música de Monteverdi, de la qual en va gravar L'incoronazione di Poppea o L'Orfeo sota la batuta de Nikolaus Harnoncourt.

Últims anys i mort[modifica | modifica el codi]

Cathy Berberian va morir als 57 anys el 6 de març de 1983, després de patir un atac de cor a Roma. Havia d'aparèixer el dia següent a la televisió italiana per commemorar el centenari de la mort de Karl Marx. Havia planejat cantar l'himne Internacional a l'estil de Marilyn Monroe.

Els últims quatre anys de la seva vida, Cathy havia desenvolupat una malaltia hereditària que li afectava la visió, obligant-la a aprendre's totes les partitures de memòria.

Berberian va ser la solista vocal més reputada del seu temps. La seva contribució a la música de la segona meitat del segle XX és evident i avui en dia encara es venera el seu nom, deixant un gran llegat per a la interpretació de la música contemporània.

Tècnica vocal i interpretació[modifica | modifica el codi]

Berberien veia la veu com un instrument il·limitat i sempre explorava noves possibilitats. Tenia un registre extraordinari i una tècnia vocal que li permetia combina l'estil de Marlene Dietrich, la manera de parlar d'un nadó, el cantar dels ocells i l'Sprechgesang en una sola línia musical i la seva impecable tècnica vocal amb uns trinos i un vibrato molt estilitzats. L'element teatral sempre estava present en la seva interpretació. La seva presència a l'escenari era sorprenent i inoblidable, ja sigui pel seu carisma, el seu enginy o la manera de captar l'escència de les interpretacions amb els gests físics, la lleugeresa, el vestuari o fins i tot l'atrezzo. Era capaç de connectar amb el públic, ja sigui amb els més progressistes o amb els més conservadors.

El seu ventall de repertori era tan ampli que incloïa tant obres de música contemporània, obres de Monteverdi, Purcell, Stravinsky i Debussy com cançons de Weill, Gershwin, The Beatles, cançons de cabaret i de saló o cançons folklòriques.

Composicions[modifica | modifica el codi]

Stripsody[modifica | modifica el codi]

Part de la partitura de l'obra Stripsody de Cathy Berberian.

El 1966 Berberian va compondre la seva primera obra, Stripsody per a veu sola, una exploració dels sons onomatopeics dels còmics, que es transmetien per una col·lecció de vinyetes dibuixades per Roberto Zamarin a la partitura. El 1960, juntament amb Roberto Sanesi, havia traduït a l'italià el llibre James Joyce World de Patricia Hutchins, que l'obra Thema de Berio en simulava l'exploració de les onomatopeies. El 1962, juntament amb Umberto Eco, emprenia la traducció dels dibuixos polítics americans de Jules Feiffer.

Ella mateixa diu de l'obra[2]:

« Stripsody és un collage de les onomatopeies que es troben als còmics. Per exemple, el mot crac indica alguna cosa que es trenca. Stripsody és un collage en el que es van introduint escenes. Tractaré d'indicar l'inici i el final de cada escena amb cometes. Les escenes són les següents, una gran comèdia sonora, hi ha una escena en què una noia espera el seu xicot que arriba tard, s'engega la ràdio, ella l'apaga i finalment arriba el xicot. També hi ha una lluita entre un vaquer i un indi, i l'escena final és una escena policíaca.' »
— Cathy Berberian, Sobre Stripsody

Morsicat(h)y[modifica | modifica el codi]

El 1969 va compondre la seva segona obra, Morsicat(h)y per a piano, també il·lustrada per Zamarin.

Discografia[3][modifica | modifica el codi]

  • Nel labirinto della voce  –  Purcell, Armenian Songs, Offenbach, Satie, Villa-Lobos, Stravinsky, Weill, Walton, Berberian, Berio, The Beatles [Ermitage, Radiotelevisione della Svizzera Italiana/rete 2, 1993]
  • The Unforgettable Cathy Berberian  –  Purcell, Armenian Songs, Offenbach, Satie, Villa- Lobos, Stravinsky, Weill, Walton, Berberian, Berio, The Beatles [adapted from Ermitage, Radiotelevisione della Svizzera Italiana/rete 2, 1993].  Classic Options – CO 3505
  • The Many Voices of Cathy  –  Monteverdi, Debussy, Cage, Bussotti, Weill, The Beatles, Gershwin, Berberian.  Bruno Canino (piano)
  • À la recherche de la musique perdue (recital)  –   Hahn, Saint-Saëns, Offenbach, Delibes, Cook, Rossini, Rimsky-Korsakov, Ravel, Chopin, Purcell, etc.  [Radio Nacional de España, RTVE, 1974]
  • Revolution  –  12 Beatles Songs [Fontana MGF, LP]
  • Beatles Arias  –  12 Beatles Songs [Fontana, LP / the same as Revolution, different cover]
  • Beatles Arias  –  12 Beatles  Songs [Telescopic 2004, CD / in addition to Cathy’s interview  Why I sing The Beatles , with three songs recorded live]
  • Cathy Berberian at the Edinburgh Festival  –   Á la Recherche de la Musique Perdue, or From The Sublime to The Ridiculous; Bruno Canino (piano), RCA, LP
  • Salonmusik der Gründerzeit  –  Cathy Berberian, Bruno Canino (piano), Karlheinz Zöller (flute), Wolfgang Boettcher (violoncello), 1976, EMI, 2 LPs
  • Cathy Berberian’s Second Hand Songs  –  Harold Lester (piano), recorded live, 1980, Theater Am Turm, Frankfurt, LP
  • Homage to Cathy Berberian  –  Pieces by W.Walton, C.Monteverdi, C.Debussy, I.Stravinsky, J.Cage, G.Gershwin, H.Purcell [Accord, Musidisc, 1997]
  • Songs Cathy sang  –  (Cage, Berio, Pousseur, Berberian) a hommage to Cathy Berberian performed by Linda Hirst,  London Sinfonietta, conducted by Diego Masson, Virgin Classics, 1988

Amb participació de Luciano Berio[modifica | modifica el codi]

  • Chamber Music – Juilliard Ensemble, dir. Berio, London, 1969, Philips
  • Thema – Omaggio a Joyce
    • Acousmatrix 7, BV Haast Records CD 9109
    • Many More Voices, RCA 683202-2 (restored version)
  • Allez Hop !
    • Orchestra degli Incontri Musicali, dirigit per Bruno Maderna, Philips P 08509 L (it) – LP
    • Juillard Ensemble, Philips, 4266622
  • Circles – F. Pierre (harp), J.P. Drouet and J. C. Casadesus (percussion), 1967- Wergo – WER 6021-2
  • Visage
    • Acousmatrix 7, BV Haast Records CD 9109
    • Ricordi CRMCD 1017
    • Many More Voices, RCA 683202-2 (restored version)
  • Epifanie
    • BBC Symphony Orchestra, dirigit per Luciano Berio, Red Seal, RCA, LP
    • Orchestra di Roma della RAI, dirigit per Luciano Berio
  • Sequenza III
    • Stradivarius 10017
    • Wergo – WER 6021-2
    • London,1969, Philips, LP
  • Recital I for Cathy  –  London Sinfonietta, dirigit per Luciano Berio, London,1972, BMG Classics
  • Folk songs
    • Juilliard Ensemble, conducted by Berio, New York, 1968, BMG Classics, LP
    • Orchestra Teatro La Fenice di Venezia, dirigit per Luciano Berio,  Stradivarius 10017
    • Radiotelevisione della Svizzera Italiana/Rete 2, le 3.6.1976, orchestra della Radio della Svizzera Italiana, dirigit per Luciano Berio / Ermitage- ERM 164-2
  • Round with voice  –  Le Clavecin Moderne d’Antoinette Vischer , Wergo. 60028-LP
  • 3 Songs by Kurt Weill  –  Juilliard Ensemble, dirigit per Luciano Berio, New York, 1968, BMG Classics

Obres de Sylvano Bussotti[modifica | modifica el codi]

  • O, Atti Vocali de La Passion selon Sade  –  Wergo 6004-50
  • Frammento  –  Time TLP 58003, LP

Obres de John Cage[modifica | modifica el codi]

  • Aria with Fontana Mix – Time TLP 58003, LP

Obres de Robert Haubenstock-Ramati[modifica | modifica el codi]

  • Credentials or Think, Think Lucky
    • Wergo 60049, LP
    • 75 Jahre Donaueschinger Musiktage (1921-1996)  – vol.2, Col Legno, 1996

Obres de Bruno Maderna[modifica | modifica el codi]

  • Invenzione su una voce  –  Acousmatrix 7 – BV Haast Records CD 9109
  • Dimensioni II (Invenzione su una voce) –  Musica Elettronica -Stradivarius, 1994- STR 33349
  • Pantomima da Hyperion  –  La Nuova Musica, vol.2, Stradivarius-STR 10009

Obres de Claudio Monteverdi[modifica | modifica el codi]

  • Orfeo  –  L.Kosma,  R.Hansmann, C.Berberian (la messaggera), M.Van Egmond, K.Equiluz, N.Simkowsky. Capella antiqua de Munich, Concentus Musicus Wien, Nikolaus Harnoncourt, Teldec, 1969
  • L’Incoronazione di Poppea  –  H.Donath, E.Söderström, C.Berberian, K.Equiluz, P.Esswood, Ph.Langridge. Concentus Musicus Wien, Nikolaus Harnoncourt, Teldec, 1974
  • Cathy Berberian sings Monteverdi  –  Lettera amorosa ;  Con che soavità  ;Lamento d’Arianna ; arias from Orfeo and the Incoronazione di Poppea  [Concentus Musicus Wien, Nikolaus Harnoncourt. Recorded 1969, 1974 and 1975. [Teldec]

Obres de Henry Purcell[modifica | modifica el codi]

  • The Fairy Queen, suite   –   Orchestra dell’Angelicum di Milano, dirigit per Bruno Maderna, Angelicum LPA 970 – LP

Obres de Henri Pousseur[modifica | modifica el codi]

  • Phonèmes pour Cathy  -  Stradivarius
  • Jeu de miroirs de Votre Faust  –  M.Mercenier, B.Retchitzka, L.Dvos, J.Bastin, M.Butor, dir.H.Pousseur; Wergo, Time TLP, LP

Obres d'Ígor Stravinsky[modifica | modifica el codi]

  • Elegy for J.F.K.
    • dirigit per Stravinsky,  75 Jahre Donaueschinger Musiktage (1921-1996)  – vol.5, Col Legno, 1996
    • dirigit per Boulez, Cathy Berberian and members of the Orchestra Filarmonica Romana, Rome, 4.3.1965
  • Berceuses du chatPribaoutki , Trois Petites ChansonsThree Songs from W.Shakespeare, Elegy for J.F.K. , dir. Ígor Stravinsky
    • CBS, LP
    • I. Stravinsky, vol.8, Sony Classical
  • Three Songs from W.Shakespeare  –  dirigit per Igor Stravinsky, Ed. The recorded Legacy, Sony Classics, 46290
  • Tilim-bom  –  dirigit per Robert Craft, In rehearsal / Stravinsky remembers, CBS, LP

Obres de William Walton[modifica | modifica el codi]

  • Façade and Façade 2  –  Robert Tear, tenor, dirigit per Stewart Bedford, Phonodisc, LP
  • Chansons arméniennes  –  The Music of Komitas, 1970, 2 LPs

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 52. Enciclopedias Planeta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biography | cathy berberian» (en anglès). Rebecca Y. Kim. [Consulta: 30 abril del 2016].
  2. «En scènes: le spectacle vivant en vidéo | Cathy Berberian interprète Stripsody» (en francès). INA. [Consulta: 14 maig del 2016].
  3. «discography | cathy berberian» (en anglès). Marie Christine Vila. [Consulta: 14 maig del 2016].