Cati Plana i Cerdà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cati Plana i Cerda)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaCati Plana i Cerdà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióacordionista, etnomusicòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Discogs: 4635039 Modifica el valor a Wikidata

Cati Plana i Cerdà (Figueres, 13 d'agost de 1976) és una etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic catalana.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda a Figueres (Alt Empordà), inicià els seus estudis musicals amb el piano. Als deu anys entrà en contacte amb l'acordió diatònic de la mà d'Artur Blasco, Francesc Marimon [2] i els vells acordionistes del Pirineu aplegats a les trobades d'Arsèguel. Continuà la seva formació instrumental amb Antoine Dénize, Patrick Cadeillan,[3] Alain Floutard, Mario Salvi, Maties Mazarico o Vincenzo Caglioti.[4]

Com a acordionista[5] destaca el seu treball amb grups i solistes com Sol de Nit, Marsupialis, Adolfo Osta, Torb, A Granel, La Suegra de King Kong i el duet d'acordió i viola de roda amb Marc Egea. Forma part de Marsupialis,[6] La Viu-Viu,[7] Els Tres Peus del Gat,[8] Tren Seeger [9] i El Pont d'Arcalís (on substitueix Artur Blasco, fundador del grup).[10] Des dels anys noranta ha passat per diverses formacions de música tradicional a Catalunya i a Euskadi, com Les Violines,[11] Marc Egea,[12] Sol de Nit,[13] Tapia eta Leturia,[14] Los Sirgadors i Adolfo Osta.

Des del 2006 és professora d'acordió diatònic a l'Escola Superior de Música de Catalunya.[15] Els seus treballs d'investigació han estat importants en la catalogació del fons documental del Museu de l'Acordió d'Arsèguel,[16] població que acull la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu.[17]

Discografia[modifica]

  • Sol de Nit. Tram. Barcelona 1997.
  • B-91 00-SN. Sol de Nit. Punteiro. Santiago de Compostela 2000.
  • Maravia, Cançons de Mariners, pelegrins i mercaders. Adolf Osta. Ventilador músic. Barcelona 2007.
  • Marsupialis. Marsupialis. Afònix. Barcelona 2011.
  • La vida, anar tirant... Adolf Osta & Ester Formosa. Ventilador músic. Barcelona 2013.
  • La seca, la meca i les Valls d'Andorra. El Pont d'Arcalis. Discmedi. Barcelona 2014.
  • Els 3 peus del gat. Icària edicios. Barcelona 2014.
  • La terra ensomniada. Los Sirgadors. Temps record. Barcelona 2014.
  • Amics. La Viu-viu. Icària edicios. Barcelona 2015.
  • Carnaval Marsupial. Marsupialis. Icària edicios. Barcelona 2015.[18]
  • Fok. Kepa Junkera. Satélite K. Barcelona 2017.[19]
  • El poder de la cançó. Tren Seeger. Discmedi. Barcelona 2020.
  • Tretze vares, Segell Microscopi, 2020, amb Pau Puig (dolçaina, bansuri)[20]
  • Flexus, Segell Microscopi, 2024, amb Eduard Casals, Jordi Maria Macaya i Marc Figuerola. La Viu-viu.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cati Plana i Cerda». Conservatorio de Música Tradicional de Folque de Lalín. [Consulta: 15 juny 2020].
  2. ↑ Enderrock.cat. «Francesc Marimon | Enderrock.cat». Arxivat de l'original el 2019-11-07. [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. ↑ «PATRICK CADEILLAN - Diatomalo - Association Musicale Accordéon Diatonique Saint-Malo» (en francès), 18-05-2016. [Consulta: 9 novembre 2019].
  4. ↑ «Vincenzo Caglioti». [Consulta: 9 novembre 2019].
  5. ↑ Ràdio, Catalunya. «Companys de viatge 19: Els acordions diatònics de Cati Plana». [Consulta: 7 novembre 2019].
  6. ↑ Folksons.cat. «Folksons.cat : Marsupialis - Marsupialis». [Consulta: 7 novembre 2019].
  7. ↑ «La Viu-viu, nàufrags del folk - Tradicionàrius», 24-02-2015. [Consulta: 7 novembre 2019].
  8. ↑ «Els 3 peus del Gat, by Els 3 peus del Gat». [Consulta: 7 novembre 2019].
  9. ↑ «Pete Seeger, el poder de canviar el món amb la música» (en catalan). [Consulta: 7 novembre 2019].
  10. ↑ «La nova formació d'El Pont d'Arcalís es presenta a la Fira de la Mediterrània de Manresa, l'octubre del 2014». [Consulta: Novembre 2017].
  11. ↑ Enderrock.cat. «Deu anys de Les Violines als Lluïsos de Gràcia | Enderrock.cat». [Consulta: 13 novembre 2019].
  12. ↑ 20minutos. «Cati Plana & Marc Egea actúan mañana en el Museu de Belles Arts de Castelló» (en castellà), 22-01-2010. [Consulta: 13 novembre 2019].
  13. ↑ «Sol de Nit». [Consulta: 13 novembre 2019].
  14. ↑ «Tapia eta Leturia - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2019].
  15. ↑ «Pàgina del professorat de l'Escola Superior de Música de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-11-13. [Consulta: Novembre 2017].
  16. ↑ Plana, Cati «El Museu de l'Acordió d'Arsèguel i la tradició acordionística dels Pirineus». Revista Etnologia, 2010, pàg. 199-203.
  17. ↑ «Primera aparició de Cati Plana a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu». [Consulta: Novembre 2017].
  18. ↑ «Carnaval marsupial porta els balls de màscares del Liceu del segle XIX». [Consulta: 12 novembre 2019].
  19. ↑ Enderrock.cat. «Kepa Junkera: «La cultura dels Països Catalans té un poder increïble i és molt exportable» | Enderrock.cat». [Consulta: 12 novembre 2019].
  20. ↑ Enderrock.cat. «Cati Plana, Pau Puig - Tretze vares | Enderrock.cat». [Consulta: 4 agost 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cati_Plana_i_Cerdà&oldid=33273981»