Catral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCatral
Escut de Catral ornamentat.svg
Aerodromo de Catral - panoramio.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Catral respecte al País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.159444444444°N,0.805°O / 38.159444444444; -0.805
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesel Baix Segura Modifica el valor a Wikidata

CapitalCatral Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.639 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat431,95 hab/km²
GentiliciCatralenc, catralenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície20 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPedro Zaplana García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03158; y 03349 (Camino a San Isidro). Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03055 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03055 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcatral.es Modifica el valor a Wikidata

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Toponímia[modifica]

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

Geografia[modifica]

El seu terme és de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

Història[modifica]

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV va llevar-los-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria a la Corona d'Aragó i posteriorment dins el Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle xviii a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Demografia[modifica]

Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 4 d'Alternativa por Catral (APC) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Catral ornamentat.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catral

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Joaquín Lucas Ferrández 1.537 39,81% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Alternativa por Catral Alternativa por Catral-2.png Juan José Vicente Martínez 1.070 27,71% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Inmaculada Úbeda Pascual 978 25,33% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 250 6,48% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 26 0,67%
Total vots vàlids i regidors 3.861 100 % 13
Vots nuls 44 1,13%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.905 70,63%**
Abstenció 1.624* 29,37%**
Total cens electoral 5.529* 100 %**
Alcaldessa: Inmaculada Úbeda Pascual (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'APC i 3 de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Elx,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Catral és Inma Úbeda Pascual (PSPV).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joaquín Ñíguez Gelardo UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Francisco Gelardo Aguilar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Gelardo Culiáñez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Aurelio David Albero García[7] PP 16/06/2007 --
2011–2015 Aurelio David Albero García
Pedro Zaplana García
PP
APC[c]
11/06/2011
06/03/2013
Moció de censura
--
2015–2019 Pedro Zaplana García APC 13/06/2015 --
Des de 2019 Inma Úbeda Pascual PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia[modifica]

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

Gastronomia[modifica]

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Patrimoni històric[modifica]

Pel que fa al patrimoni, podem trobar:

  • Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle xiv sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
  • Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
  • Alguns exemples d'arquitectura rural.

Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (250 vots, 6,48%).
  2. Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.
  3. APC són les sigles d'«Alternativa por Catral».

Referències[modifica]

  1. Redacció «El PSOE recupera la alcaldía de Catral 12 años después». vegabajadigital.com, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.510 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona d'Elx «Proclamación de las candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 5-7. Inserció 4555/2019 [Consulta: 27 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catral», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catral. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  7. Europa Press «El alcalde de Catral atribuye la moción de censura a 'una estrategia política del PSOE'». El Mundo, 26-02-2013.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catral