Catral

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCatral
Escut de Catral
Aerodromo de Catral - panoramio.jpg

Localització
Localització de Catral respecte al País Valencià.png
38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.159444444444°N,0.805°O / 38.159444444444; -0.805
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Capital Catral
Municipis 1
Població
Total 8.551 (2016)
• Densitat 427,55 hab/km²
Gentilici Catralenc, catralenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 20 km²
Altitud 8 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde Pedro Zaplana García
Economia
Pressupost 2.233.859,82 (1998)
Indicatius
Codi postal 03158; y 03349 (Camino a San Isidro).
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03055
Codi ARGOS 03055
Altres dades

Web www.catral.es
Modifica dades a Wikidata

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Toponímia[modifica]

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

Geografia[modifica]

El seu terme és de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

Història[modifica]

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV va llevar-los-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Demografia[modifica]

Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 Alternativa por Catral (APC) hi obtingué 5 regidors, el Partit Popular (PP) 5, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 2 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1.

Escut de Catral ornamentat.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catral

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Alternativa por Catral Alternativa por Catral-2.png Pedro Zaplana García 1.579 39,34% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Joaquín Lucas Ferrández 1.390 34,63% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Inmaculada Úbeda Pascual 712 7,03% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Vicente Alonso Valero 282 7,03% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Socialistas de Catral (no es presentà)[1] Transparent.png (Red Arrow Down.svg-3)
Vots en blanc Transparent.gif 51 1,27%
Total vots vàlids i regidors 4.014 100 % 13
Vots nuls 90 2,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.104 74,63%**
Abstenció 1.395* 25,37%**
Total cens electoral 5.499* 100 %**
Alcalde: Pedro Zaplana García (APC) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de APC i 2 de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Elx.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2013 l'alcalde de Catral és Pedro Zaplana García d'Alternativa por Catral.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joaquín Ñíguez Gelardo UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Gelardo Aguilar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Gelardo Culiáñez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Aurelio David Albero García
Pedro Zaplana García
PP
APC
11/06/2011
06/03/2013
--
Des de 2015 José Rafael Magdalena Benedicto PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia[modifica]

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

Gastronomia[modifica]

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Patrimoni històric[modifica]

Pel que fa al patrimoni, podem trobar:

  • Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seva actual fesomia barroca.
  • Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
  • Alguns exemples d'arquitectura rural.

Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

Referències[modifica]

  1. El partit «Socialistas de Catral» no es presentaren a les eleccions municipals de 2015 i perderen els 3 regidors que tenien de les eleccions de 2011.
  2. Sánchez Picazo, José María (secretari) «Borrador acta sesión extraordinaria de constitución del nuevo Ayuntamiento de Catral, celebrada el día 13 de Junio de 2015». catral.es, 13-06-2015.
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Elx «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Elx], 80, 28-04-2015, pàg. 4-5. de la inserció 7.758/2015 [Consulta: 10 juliol 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catral», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catral. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catral Modifica l'enllaç a Wikidata