Cavallerís major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticCavallerís major
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal

El Cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del Rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau. Formava part de l'entramat institucional de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

Antecedents històrics[modifica]

Aquesta ocupació compta amb molta antiguitat a Espanya i ja es coneixia amb la mateixa denominació que ara té en temps de l'emperador Carles V, com ho testifiquen els nomenaments de Sant Francesc de Borja i del marquès de Launoi com Cavallerissos majors de l'emperadriu la seva esposa, de la qual cosa també s'infereix clarament l'altíssim honor i distinció annexos a aquell càrrec; d'una altra manera no s'hi haguessin buscat persones de tanta noblesa i posició.

Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Duc de Medinaceli, Cavallerís major del rei Carles II

Els Reis d'Espanya, que sempre van remunerar generosament als seus servidors i que van sostenir la seva cort i la seva casa amb gran pompa i magnificència, van atorgar considerables prerrogatives a la seva Cavallerís major com a servidor que era tan immediat a les seves persones. Li van conferir l'honra de tenir clau de cambra i estança a palau, el comandament a la casa dels patges del Rei, en els piquers i en l'armeria reial, el privilegi de caminar amb cotxe del Rei amb sis mules o cavalls, la precedència fora de Palau sobre el Majordom major i Sumiller de Corps, acompanyant al Rei i altres diverses distincions no menys honorífiques.

A part d'elles, el Cavallerís major del Rei ha gaudit en altres temps del coneixement de causes i plets, d'una veritable jurisdicció, ja que entrava en unió del Majordom major i del Sumiller de Corps a formar la junta de Bureo amb igual concepte de cap principal. En virtut d'això li corresponia per assessor un conseller de Castella, tanta era la categoria que representava. Les lleis espanyoles recopilades declaraven aquesta jurisdicció del Cavallerís major, li encomanaven com a primer cap de la Reial Cavallerissa el seu govern i direcció privatiu, posaven sota les seves ordres els criats i individus que hi servien, li concedien en unes ocupacions la proposta, en altres el nomenament, etc. El fur privatiu dels empleats de Reials Cavallerisses es va extingir posteriorment, entenent-se competent envers ells la jurisdicció ordinària.

Però malgrat haver-se desmembrat les facultats de justícia de l'autoritat del Cavallerís major del Rei, no va perdre aquesta ocupació el seu caràcter elevat. I amb ell es van seguir considerant honrades les més distingides persones de l'aristocràcia. I si d'una banda va quedar dins d'una esfera més limitada, en canvi va créixer a la seva consideració la que van tenir en altres èpoques certes ocupacions principals de palau que s'hi van refondre. La Reial Ballesteria va seguir conforme a la llei recopilada sota les ordres del Cavallerís major, tenint alhora el concepte que el seu títol indica, el de Cavallerís i de Ballester i Montero mayor, sent el cap dels cavallerissos de camp, ballesters, Reis d'armes, picadors, correus, tronquistes i criats de la reial cavallerissa.

Encara que s'hagi tractat del Cavallerís major del Rei, no s'ha de prendre això literalment, ni donar motiu a creure que no hi ha més que un Cavallerís major. El Rei, igual que la Reina, en tenien cadascú el seu, notant-se en això una igualtat i independència acostumada d'antic a palau. Les funcions de cavallerís major pertanyen a les que es diuen d'etiqueta.

Aquest càrrec va ser exercit en aquests segles, amb la notable excepció del marquès de Bèlgida durant el regnat dels Reis Carles IV i Ferran VII, per un Gran d'Espanya.

Règim durant els segles XIX i XX[modifica]

El marquès de Viana, Cavallerís mayor junt al Rei Alfons XIII i el seu fill l'Infant Jaume de Borbó i Battemberg en braços.

Règim orgànic i funcions[modifica]

Durant els regnats dels dos últims reis abans de la proclamació de la Segona República, Alfons XII i Alfons XIII, el Cavallerís major era la segona persona en categoria després del Majordom major, corresponent-li la prefectura tan aviat el Monarca sortia de Palau. El seu acompliment havia de correspondre a un Gran d'Espanya i el seu sou era de 15.000 pessetes anuals, el mateix que tenia el Majordom major i igualment, com aquest, disposava d'oficina i cambra pròpia en el Palau Reial de Madrid.

El Cavallerís major acompanyava el Rei en totes les seves sortides o “jornades” a cavall al costat del carruatge, en el propi carruatge al seu costat o “al vidre” (com es deia), en automòbil i en els viatges en tren o en vaixell per Espanya i l'estranger.

Com a Montero mayor, amb l'ajuda del Primer Montero, li corresponia la gestió de les reserves de caça del Patrimoni de la Corona i l'organització de les caceres (monterías...) a les que assistís el Rei si tenien lloc als vedats de la Corona com eren la Muntanya del Pardo, la Reial Casa de Campo o els boscos de Valsaín. En les caceres i tiratges de perdius organitzades per tercers, i que comptaven amb l'assistència del Rei, sempre l'acompanyava en aquella condició.

Fotografia d'una montería a la que va assistir el Rei Alfons XIII, qui apareix acompanyat pel marquès de Viana, el seu Montero mayor, pel fill d'aquest, comte de Coquilla, i pel marquès de la Guàrdia.

Unitats dependents del Cavallerís major[modifica]

A les seves ordres immediates es trobaven el Primer Cavallerís i el Primer Montero amb sous, tots dos, de 7.500 pessetes anuals cadascun. Després d'ells, es trobaven els Cavallerissos de camp, que solien ser oficials de l'arma de Cavalleria, i els Monteros de camp.

Alhora del Cavallerís major en depenien, amb assistència del Primer Cavallerís, les Reials Cavallerisses amb el seu Director al capdavant, càrrec que en 1930 detenia Ramón Fernández de Córdoba, marquès de Zarco que cuidaven dels cavalls, carruatges, automòbils, camions i altres vehicles afectes al servei del Monarca. També era el cap de l'Armeria del Palau Reial de Madrid, que el seu conservador en 1930 era José María Conrado y Conrado.

Privilegis, distintiu i uniforme[modifica]

En les capelles i actes oficials s'asseia a continuació del Majordom major. En recepcions públiques, al costat del Majordom major i el Comandant General d'Alabarders, romania després de les butaques reials.

L'uniforme de Montero era de drap verd molt fosc amb brodats propis, fulles de roure, etc.

Cavallerissos majors dels reis d'Espanya entre 1515 i 1931[modifica]

Cavallerissos majors de l'emperador Carles V, 1515-1556[modifica]

  • 1515-1522: Charles de Lannoy
  • 1522-1526: Cesare Ferramosca
  • 1526-1529: Adrien de Croy, comte de Roeulx
  • 1529-1530: Guillem de Monfort, senyor de Montfort
  • 1530-1556: Jehan Lenin-Liéthard, comte de Bossu
  • 1556: Sieur de Dandelot

Cavallerissos majors del rei Felip II, 1556-1598[modifica]

  • 1556-1579: Antonio de Toledo
  • 1598: Diego Fernández de Córdoba, Senyor d'Armuña

Cavallerissos majors del rei Felip III, 1598-1621[modifica]

Cavallerissos majors del rei Felip IV, 1621-1665[modifica]

Cavallerissos majors del rei Carles II, 1665-1701[modifica]

Cavallerissos majors del rei Felip V, 1701-1724[modifica]

Cavallerissos majors del rei Lluís I, 1724[modifica]

Cavallerissos majors del rei Felip V, 1724-1746[modifica]

Cavallerissos majors del rei Ferran VI, 1746-1759[modifica]

Cavallerissos majors del rei Carles III, 1759-1788[modifica]

Cavallerissos majors del rei Carles IV, 1788-1808[modifica]

Cavallerissos majors del rei Ferran VII, 1808 i 1814-1833[modifica]

Cavallerissos majors de la reina Isabel II, 1833-1868[modifica]

Cavallerissos majors del rei Amadeu I, 1871-1873[modifica]

Cavallerissos majors del rei Alfons XII, 1875-1885[modifica]

Cavallerissos majors del rei Alfons XIII, 1885-1931[modifica]

Entre 1900 i 1903 el càrrec restà vacant.

(1) Entre 1871 i 1873 el càrrec es va suprimir

Primers Cavallerissos dels reis Alfons XII i Alfons XIII[modifica]

Alfons XII:

Alfons XIII:

Primers Monteros dels reis Alfons XII i Alfons XIII[modifica]

Alfons XII:

Alfons XIII:

Entre 1893 i 1903 el càrrec es va suprimir.

Bibliografia[modifica]

  • Martínez Millán José. Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia Moderna. La Corte de Carlos V. 2000
  • Martinéz Millán (dir). José. La Corte de Felipe II. Madrid. Alianza 1994
  • Martínez Millán, José y Visceglia, Maria Antonietta (Dirs.). La Monarquía de Felipe III. Madrid, Fundación Mapfre, 2008/2009
  • Arxiu General de Palau (AGP) [1] Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.. Patrimoni Nacional. Secció Personal

Referències[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavallerís_major&oldid=31957737»