Cavaller traci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cavaller traci amb els elements iconogràfics habituals: una llança a la mà dreta apuntant un seglar atacat per un gos de caça.
Fragment d'un relleu de marbre que conté un cavaller traci: el gos de caça ataca el senglar

El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia,[1] Mèsia entre els segles III aC i III dC). La seva representació forma part de la tradició de les esteles funeràries de cavallers romans, amb altres elements sincrètics de la tradició religiosa o mitològica hel·lenística i paleo-balcànica. El cavaller traci és representat com un caçador muntat a cavall. Entre les peülles dels cavalls hi ha un gos de caça o un senglar. En alguns casos, un lleó reemplaça el gos.

Inscripcions trobades a Romania identifiquen el genet com a Heros (també Eros, Eron, Herros, Herron), aparentment el mot heros com a nom propi.[2] El culte del cavaller traci era especialment important a Filipos, on l'Heros tenia els epítets de soter (salvador) i epekoos "contestador de pregàries". Les esteles funeràries on es representen els genets pertanyen a les classes mitjanes o baixes, mentre que les classes altes preferien representacions d'escenes de banquet.[3] El motiu probablement representa una figura composta, un heroi traci possiblement basat en Resos, el rei traci mencionat a la Ilíada,[4] a partir del qual s'hi van afegir elements escites i hel·lenístics, entre altres.[5]

A l'època romana, la iconografia del cavaller traci és encara més sincrètica. El genet de vegades s'apropava a una deessa o a un arbre amb una serp. Aquests motius són d'origen parcialment grecoromà i parcialment escita, probablement. El motiu del genet amb el seu braç dret alçat cavalcant cap a una figura femenina asseguda es relaciona amb la tradició iconogràfica escita. Es troba freqüentment a Bulgària, associat amb Asclepi i Higiea.[6] El motiu d'una deessa dempeus flanquejada per dos genets, identificada com a Àrtemis al costat dels Dioscurs, i un arbre amb una serp al costat dels Dioscurs muntats a cavall es transforma en el motiu d'un únic genet apropant-se a la deessa o a l'arbre.[7] El motiu del cavaller danubià està relacionat amb el motiu dels Dioscurs; s'hi mostren dos cavallers al costat d'una deessa dreta.[7]

Sota l'emperador romà Gordià III el déu a cavall apareix en monedes encunyades a Tlos, a Lícia, i Istros, a la Mèsia ifnerior, entre Tràcia i el Danubi.[8] El motiu del cavaller traci va continuar de forma cristianitzada a la iconografia eqüestre de Sant Jordi i sant Demetri.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavaller traci Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Dimitrios C. Samsaris, Le culte du Cavalier thrace dans la vallée du Bas-Strymon à l' époque romaine (Recherches sur la localisation de ses sanctuaires), "Dritter Internationaler Thrakologischer Kongress (Wien, 2-6 juni 1980)", Bd. II, Sofia 1984, p. 284 sqq. - Dimitrios C. Samsaris, Le culte du Cavalier thrace dans la colonie romaine de Philippes et dans son territoire, "Ponto-Baltica" 2-3(1982-83)89-100
  2. Nubar Hampartumian, Moesia Inferior (Romanian Section) and Dacia, Volume 74, Part 4 (1979), [1]
  3. Richard S. Ascough, Paul's Macedonian Associations: The Social Context of Philippians and 1 Thessalonians (2003), p. 159.
  4. Rebecca West. Black Lamb and Grey Falcon: A Journey Through Yugoslavia. Open Road Media, 21 desembre 2010, p. 455. ISBN 978-1-4532-0746-8. 
  5. R. F. Hoddinott, Early Byzantine Churches in Macedonia & Southern Serbia, 1963, 58–62
  6. Hoddinott (1963:58)
  7. 7,0 7,1 Hoddinott (1963:59)
  8. Sabazios on coins, illustrated in the M. Halkam collection.
  9. Hoddinott (1963:61). Sigfried J. de Laet. History of Humanity: From the seventh to the sixteenth century. Routledge, 1994, p. 233–. ISBN 978-92-3-102813-7.  Christopher Walter. The Warrior Saints in Byzantine Art and Tradition. Ashgate, 2003, p. 88–. ISBN 978-1-84014-694-3.  c.f. the badly damaged wall painting of St George in the ruins of Đurđevi stupovi, Serbia (c. 1168), see Hoddinott (1963:61).