Cavalls alats de Tarquínia
![]() Cavalls alats de Tarquínia, exposats al Museu Nacional de Tarquínia ![]() | ||||
Tipus | obra escultòrica ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Creació | segle IV aC | |||
Gènere | escultura animalística ![]() | |||
Moviment | art etrusc ![]() | |||
Material | terracota ![]() | |||
Mida | 124 (![]() ![]() | |||
|



L'alt-relleu dels "Cavalls alats de Tarquinia",[1]és un fragment del columen que suportava el frontó del temple més important de l'antiga ciutat etrusca de Tarquínia, el Temple de l'Ara de la Reina, més conegut com a Temple Major de Tarquínia.[2]
La seva realització es remunta a mitjans del Segle IV aC, encara que alguns investigadors sostenen que podrien ser més recents a causa que només a partir del segle iii aC va ser quan els constructors etruscs van donar als temples un canvi particular en la decoració dels frisos i frontons.
Estil i característiques[modifica]
- Influència hel·lenística
- L'escena representada en el frontó del que formaven part els cavalls alats era l'escenificació d'un Déu en un carro.[3]
- Està fet de terracota policromada, com gairebé tots els relleus dels frontons a les construccions etrusques.
- El Temple de l'Ara de la Reina va ser el major i més important de tots els construïts a Etrúria.
Simbologia[modifica]
Malgrat la influència estilística de la plàstica clàssica grega, aquest conjunt no es pot identificar amb l'únic cavall alat de la mitologia grega, Pegàs, ni amb els cavalls que tiraven el carro d'Apol·lo. Per tant, es tracta d'una obra de caràcter purament decoratiu, adaptada al món etrusc.[4]
La imatge dels cavalls alats s'ha convertit en el símbol i emblema de Tarquínia.[5]
Civilització etrusca[modifica]
Els etruscs van habitar a Etrúria, que abastava les regions italianes de l'Úmbria, Toscana, Laci i Roma. La civilització etrusca va perdurar del segle IX aC. fins a l'I dC, quan s'adapta a la cultura de l'imperi romà.
Conservació[modifica]
El relleu està exposat permanentment al Museu Nacional de Tarquínia.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ Villa, Paolo. «Etruscan Winged-horses, Tarquinia» (en anglès). World History Encyclopedia, 16-01-2017. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Cartwright, Mark. «Tarquinia» (en anglès). World History Encyclopedia, 17-01-2017. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Weiss, Morris M. The Mystery of the Tuscan Hills: A Travel Guide in Search of the Ancient Etruscans (en anglès). AuthorHouse, 2006-12, p. 64. ISBN 978-1-4259-3060-8.
- ↑ Harrison, Adrian P. «Animals in the Etruscan Household and Environment». A: Jean MacIntosh Turfa (ed). The Etruscan World (en anglès). Routledge, 2014-11-13, p. 1101. ISBN 978-1-134-05530-2.
- ↑ Marconi, Clemente; Marconi, James R. McCredie Professor of Greek Art and Archaeology and University Professor Clemente. Temple Decoration and Cultural Identity in the Archaic Greek World: The Metopes of Selinus (en anglès). Cambridge University Press, 2007-02-05, p. 13. ISBN 978-0-521-85797-0.
- ↑ Jovino, Maria Bonghi «The Tarquinia Project: A Summary of 25 Years of Excavation». American Journal of Archaeology, 114, 1, 2010, pàg. 161–180. ISSN: 0002-9114.
- ↑ Turfa, Jean MacIntosh. The Etruscan World (en anglès). Routledge, 2014-11-13, p. 1100. ISBN 978-1-134-05523-4.
Enllaços externs[modifica]
- Etruscs. Déus i Homes. Text sobre la religió etrusca. cervantesvirtual.
- Museu Arqueològic Nacional de Tarquinia Arxivat 2018-08-08 a Wayback Machine..
- Jean MacIntosh Turfa. Etruscan World. Routledge, 2014. ISBN 1134055234. Chap. 60: Animals in the Etruscan household and environment. pp.890-918
- I Cavalli Alati del Museo Etrusco di Tarquinia - VT Video fet en ocasió de la Notte Bianca de Roma el 2006, quan els cavalls alats van ser exhibits per primer cop al Muesu Etrusc de Vila Giulia a Roma (italià)