Ceba d'hivern

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuCeba d'hivern
Allium fistulosum Modifica el valor a Wikidata
HK SYP Best of Best Vegetable Peking Welsh onion Allium Aug-2012.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuAllieae
GènereAllium
EspècieAllium fistulosum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La ceba d'hivern (Allium fistulosum),[1] és una planta perenne amb un gust i olor semblant als de la ceba (Allium cepa), i hi ha híbrids entre les dues espècies, com la ceba d'Egipte. Tanmateix la ceba d'hivern no forma bulbs i té les fulles buides com indica l'epítet específic fistulosum i escaps. Les varietats grosses d'aquesta planta semblen porros com en la varietat japonesa 'negi', i en canvi les varietats més petites semblen cibulets. Moltes es poden multiplicar formant grups perennes sempre verds.[2][3] Algunes varietats es cultiven com planta ornamental. No s'ha de confondre amb el cibulet.

Addicionalment pot rebre els noms de ceba borda, ceba porrera, cebolleta, cebollí francès, cibolla, porradell i porrassí. També s'han recollit les variants lingüístiques porratell i porretell.[1]

Descripció[modifica]

Les arrels es fan en la base de la tija, són fasciculades i fan de 30 a 45 cm. Cada fulla té una base llarga i carnosa i, unint-se a altres fulles, forma una pseudotija. Les fulles són tubulars de 25-35 cm de llarg i 5-7 mm de diàmetre. La tija veritable és un disc comprimit d'on surten les rels i la base de les fulles. Cada umbel·la té de 350 a 400 flors hermafrodites que produeixen cadascuna sis llavors petites, planes i negres.

Usos[modifica]

A Occident pràcticament tan sols es fa servir cru i en amanides però a l'Àsia altres parts del món té més usos.[4]

Al Japó es fa servir en la sopa miso i en el negimaki entre d'altres i en guarnicions en teriyaki o takoyaki.

Allium fistulosum

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Allium fistulosum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 març 2022].
  2. Floridata: Allium fistulosum
  3. Thompson, Sylvia. The Kitchen Garden. Bantam Books, 1995. 
  4. Fritsch, R.M.; N. Friesen. «Chapter 1: Evolution, Domestication, and Taxonomy». A: H.D. Rabinowitch and L. Currah. Allium Crop Science: Recent Advances. Wallingford, UK: CABI Publishing, 2002, p. 18. ISBN 0-85199-510-1. 

Enllaços externs[modifica]