Cecília Marín Gratacós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCecília Marín Gratacós
Cecilia Marin.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1903 Modifica el valor a Wikidata
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetgessa Modifica el valor a Wikidata

Cecília Marín Gratacós (Banyoles, 16 de juliol de 1903Barcelona, 13 de juliol de 1959) fou una metgessa banyolina.[1][2]

Marín va ser la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina í també la primera dona inscrita en l'Organisme Professional de Metges.[3][4] Per aquest motiu, els seus companys i amics, sovint l'anomenaven «la nostra Trótuia».[4] La seva vocació sempre va ser molt intensa i per aquesta raó, a Girona, els companys professionals de Marín feien broma, atribuint aquesta vocació a la seva identificació amb les goges benèfiques de les Estunes, que apartaven els homes del Mal.[5] Des de 2003, un dels carrers de Banyoles porta el seu nom, el carrer Cecília Marín.[1]

Marín nasqué en el si d'una família molt coneguda a Banyoles; el seu pare era conservador del Museu Darder.[4] Marín va desenvolupar la seva vocació a causa de l'admiració que sentia per la seva tia, la doctora Montserrat Bover, una de les primeres metgesses catalanes.[1] Va estudiar al col·legi de la Vila i va fer el batxillerat a Girona, a les Escolàpies i a l'Institut General i Tècnic, on va coincidir amb Josep Maria de Porcioles i Colomer.[3][6] El 1921 va obtenir el Grau de Batxiller. el curs 1922-23 es va matricular a la Facultat de Medicina[7] a la Universitat de Barcelona obtenint Matricula d'Honor.[8][9]. Va acabar la carrera el 1928 i va rebre el títol l'any següent, 1929.[7]

Va exercir la seva professió principalment a Barcelona,[5] especialitzant-se en ginecologia i pediatria.[1] Va començar a treballar en el centre de Puericultura de Can Tunis[4] i va ser nomenada metgessa ajudant de la Clínica Mèdica de la Facultat. També va exercir uns anys a Girona on va obrir un consultori al carrer Nou.[1][4] A les seves consultes alleugerí a forces pacients amb dificultats per tenir descendència, quasi obligada a l'època, sobretot en cases benestants. Aquesta tasca d’ajuda en la fertilitat va ser la causa per la qual va rebre més gratificacions.[4] Se la considera pionera en la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.[5]

El 1934, junt amb el seu marit, el metge i bacteriòleg barceloní Antoni Valls,[10] va investigar una epidèmia registrada a Catalunya entre 1929 i 1933. Gràcies a aquest treball va rebre la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i va poder ingressar a aquesta institució.[1] Altres dels seus treballs destacats versaven sobre les proves tècniques analítiques per al diagnòstic de l'embaràs i sobre les relacions de la flora vaginal amb el pH del medi i amb les carències alimentàries.[1][3]

La Reial Acadèmia de Medicina va crear el «Premi Cecília Marín» que porta el seu nom, per tal de reconèixer la trajectòria professional de metges i metgesses.[11][12]

Marín i el seu marit varen ser denunciats, per enveja, de voler enverinar les aigües de Barcelona. Tots dos van ser engarjolats el 1938. Marín va patir set mesos de captivitat a la presó de dones, situada durant el conflicte civil, a la Maternitat de les Corts.[4] la seva salut va quedar tan afectada que va haver d'abandonar la pràctica de la medicina.[1][3] Tot i així, amb la salut profundament afectada, durant els primers anys de la postguerra encara va treballar per a les institucions sanitàries alemanyes a Barcelona i va fer algunes classes d'higiene i puericultura en un col·legi de monges alemanyes.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cecília Marín Gratacós