Cecili Estaci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgCecili Estaci
Naixement 230 aC
Milà
Mort 168 aC(-168-00-00) (als 61–62 anys)
Roma
Ocupació dramaturg, escriptor, dramaturg i poeta
Modifica dades a Wikidata

Cecili Estaci (Caecilius Statius) fou un comediògraf romà del segle II aC. Era un esclau de la Gàl·lia Cisalpina, manumès. Va conviure amb Enni. Escriu a l'època que va entre la mort de Plaute i l'inici de l'obra literària de Terenci (dècades del 180 i 170 aC). De totes les fabulae palliatae (comèdies d'ambient grec) que va escriure ens en queden 40 títols i uns 300 versos. El seu model principal és Menandre d'Atenes, i va practicar la tècnica de la contaminatio fins i tot més que Plaute. Introdueix a la comèdia reflexions psicològiques i morals.

Fonts, models, gèneres[modifica | modifica el codi]

El model principal de Cecili és Menandre, a més a més de seguir autors de la Comèdia Mitjana com Antífanes i Alexis; de la Comèdia Nova a Filemó, Macó i Podisip. La predilecció de Cecili per Menandre anuncia una nova tendència de la comèdia romana: l'època de Terenci, ja no està llunyana. La construcció de les comèdies de Cecili se situa més propera dels models que Plaute; tot i això, en els detalls s'allunya sensiblement d'ells i no pretén de cap manera la traducció literal. En un comediògraf s'ha de tenir present si utilitza tradicions populars. Això és vàlid particularment per un poeta com Cecili Estaci, que està molt lluny del rigor de Terenci. En els Synnephebi un vell camperol que planta arbres explica a qui li pregunta allò que fa en profit de la nova generació; tant si havia trobat la sentència en el model de Menandre como si no, aquest és el testimoni més antic d'un motiu àmpliament difós també en el folklore popular.

Tècnica literària[modifica | modifica el codi]

Quan Varró alaba el mode de conduir l'acció de Cecili, es tracta d'unes qualitats menandrees. Cecili s'até bastant estretament als seus models i no fa ús de la contaminatio. A diferència de Plaute falta en la seva obra, pel que podem observar, al·locucions personals al públic. D'altra banda difícilment es troben al·lusions a les circumstàncies romanes. Les obres de Cecili tenen en la seva majoria títols grecs. Cecili no es preocupa tant del perfil psicològic dels personatges.

Cecili és un estilista amanerat, no clàssic; però les frases riques en agudeses que formula tenen eficàcia duradora: es troben entre les sentències llatines més agudes. En aquest sentit Cecili pot anomenar-se justament un precursor en altre sentit fonamentalment diferent a Terenci.

Cecili es deixa guiar per la mateixa competència artística, és a dir, per reflexions teòriques. Sembla que va establir determinades regles per la Comèdia Palliata: La major adhesió a l'esquema de l'acció del model, la prohibició de contaminar, l'exigència de "novetat" de les comèdies. També en relació amb el fonament teòric de la seva activitat creativa prepara l'evolució que el conduirà a Terenci.

Pervivència[modifica | modifica el codi]

Cecili apareix mencionat ja en el segon pròleg de la Hecyra de Terenci. El fet que se li reconegui, a Cecili, la preeminència fins i tot sobre Plaute, pot dependre de la seva excel·lència en la conducció de l'acció. S'explica d'aquesta manera el seu èxit passatger. Horaci el col·loca junt amb Plaute entre els encunyadors de paraules noves. Cecili, amb altres autors, porta l'evolució de la llengua teatral llatina fins a un límit extrem que l'allunya de la bona llengua corrent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio (castellà), Barcelona, Herder, 1997-1999.