Cecilia G. de Guilarte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cecilia García de Guilarte)
Infotaula de personaCecilia G. de Guilarte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Cecilia García Gilarte Modifica el valor a Wikidata
20 desembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tolosa (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Nom de ploma"Koikile", "Zip" Modifica el valor a Wikidata

Cecilia G. de Guilarte (nascuda com Cecilia García de Guilarte), (Tolosa (Guipúscoa) 20 de desembre de 1915– ibíd., 14 de juliol de 1989) va ser una escriptora basca que feia de periodista, novel·lista, dramaturga, assagista i professora universitària. Després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola es va convertir en una de les primeres corresponsals de guerra, cobrint el front nord del País Basc.[1] L'any 1939 s'exilia a França i posteriorment, en 1940, s'exilia a Mèxic, on romandrà fins a la seua tornada a Espanya en 1963. Va ser sòcia fundadora de l'Ateneu Espanyol de Mèxic. Va quedar com a finalista del Premi Planeta en 1968 amb la seua obra Todas las vidas i va ser creditora del Premi Águilas (1969) per la seva novel·la Cualquiera que os dé muerte.[2][3]

Biografia[modifica]

Cecilia G. de Guilarte neix en 1915 a Tolosa, en el si d'una família obrera, una dels quatre fills de Faustino García i Bernarda Guilarte Rodríguez. Cecilia hereta les seues primeres afinitats ideològiques amb el moviment llibertari, del seu pare, qui era militant de la CNT i treballava en la Paperera Espanyola de Tolosa, on anys més tard la mateixa Cecilia G. de Guilarte treballaria com a obrera.[4] D'altra banda, a causa dels desitjos de la seua mare, Cecilia rep una educació religiosa que més tard es veu reflectida en la seua obra i que desemboca en un "humanisme cristià i socialista". La formació literària i periodística de Cecilia és autodidacta. S'inicia de ben jove en el periodisme i amb tan sols onze anys publica el seu primer escrit en una revista de Barcelona.[1][3]

Obra[modifica]

Novel·la i novel·la curta[modifica]

  • Mujeres (Barcelona, 1935)[3]
  • Locos y vencidos (Barcelona, 1935)
  • Rosa del rosal cortada (San Sebastià, 1936)[3]
  • Los claros ojos de Ignacio (1936)
  • Camino del corazón (Mèxic, 1942)[2]
  • Orgullo de Casta (Mèxic, 1942)[2]
  • Nació en España (Mèxic, 1944)[2]
  • Contra el dragón (Mèxic, 1954)[3]
  • Cualquiera que os dé muerte (Barcelona, 1969)[3]
  • La soledad y sus ríos (Madrid, 1975)[2]
  • Traslados sin novedad (inèdita)[3]
  • Una pizca de esperanza (inèdita)[3]
  • Los nudos del quipu (inèdita)[2]
  • El naufragio de un barquito de papel (inèdita)[3]

Recopilació d'articles[modifica]

  • Un barco cargado de... (San Sebastià, 2001)[2]

Teatre[modifica]

  • La trampa (Mèxico, 1958)[2]
  • Trilogía dramática (Dramas: El camino y la cruz, Contra el dragón y La trampa) (San Sebastià, 2001)[3]

Assaig biogràfic[modifica]

  • Sor Juana Inés de la Cruz. Claro en la selva. (1958)[2]
  • El padre Hidalgo, libertador. (1958)[2]
  • Juana de Asbaje, la monja almirante. (1970)[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Cecilia García de Guilarte Biografías : Hamaika Bide Elkartea». [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «G. de Guilarte, Cecilia - Editorial Renacimiento» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 abril 2018].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Guilarte, Cecilia García de - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2018].
  4. Jato, Mónica, ed.. Un barco cargado de.... 

Bibliografia[modifica]

  • Domíngez Prats, Pilar. Veus de l'exili: Dones espanyoles a Mèxic 1939-1950. Espanya: Comunitat de Madrid, 1994.
  • Jato, Mónica, ed. Un vaixell carregat de…. Per Cecilia G. de Guilarte. Espanya: Editorial Renaixement, 2012.
  • Girón, Alicia i Eugenia Corretja. L'exili femení a Mèxic. Madrid: Agència Espanyola de Cooperació internacional per al Desenvolupament, 2011.