Celeno (estrella)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaCeleno
Plei scheme.jpg
Nomenclatura
Flamsteed16 Tau Modifica el valor a Wikidata
EpònimCeleno Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 44m 48.2151s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 17' 22.0939''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,46[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi19,665 mas/a[1] (ascensió recta)
−45,671 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial5,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra132,9186 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,406 mil·lisegons d'arc[5] Modifica el valor a Wikidata
Part dePlèiades Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB7IV[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat344 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi4,4 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa4 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva12.246 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació185 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* 16 Tau Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Celeno o Celaeno (16 Tauri / HD 23288 / HR 1140) és un estel a la constel·lació de Taure que forma part del cúmul obert de les Plèiades.[8] La seva magnitud aparent és +5,45 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. De vegades és coneguda com la Plèiade Perduda, ja que —a excepció d'Astèrope—, és la més tènue entre els estels d'aquest cúmul que posseeixen nom propi. El seu nom correspon a una de les set Plèiades, filles del tità Atles i la oceànide Plèione.

Celeno apareix catalogada com una subgeganta blanc-blavosa de tipus espectral B7IV amb una temperatura de 13.200 K. 240 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 3 vegades més gran que el radi solar. Té una velocitat de rotació d'al menys 185 km/s, el que la porta a completar una volta en menys de 19 hores. D'acord amb el professor Jim Kaler, en el seu interior l'hidrogen se segueix transformant en heli, i per això no és una veritable subgeganta, si no un estel de la seqüència principal; d'acord amb la seva massa -equivalent a 3,7 masses solars-, la seva permanència en la seqüència principal és de 225 milions d'anys, mentre que l'edat de les Plèiades és de només 130 milions d'anys.

Celeno és un estel binari amb una companya propera, detectada mitjançant interferometria, a 0,0062 segons d'arc. Sis vegades més tènue que l'estel principal, la seva lluentor correspon a un estel blanc de tipus A3, distant menys d'1 UA de l'estel principal, amb un període orbital lleugerament inferior a mig any.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  6. «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
  7. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012, pàg. 120–120. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  8. «Celeno» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  9. «Celaeno» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].