Celestina Vigneaux i Cibils
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1878  Girona |
| Mort | 13 maig 1964 (86 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga |
| Família | |
| Cònjuge | Pere Coromines i Montanya |
| Fills | Joan Coromines i Vigneaux, Júlia Coromines i Vigneaux, Ernest Corominas i Vigneaux |
Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 11 de maig de 1878 - Barcelona, 13 de maig de 1964) fou una mestra i pedagoga catalana, casada amb Pere Coromines i Montanya i mare de vuit fills, entre ells el filòleg Joan Coromines i Vigneaux, la psicòloga Júlia Coromines i el matemàtic Ernest Corominas.[1]
Hom la considera una de les pioneres de l'avantguarda educativa a Catalunya, molt influïda per la Institución Libre de Enseñanza, i una de les introductores del mètode de Maria Montessori a l'escola catalana. Fundà la primera cantina escolar a Madrid al barri de Cuatro Caminos (1903) i la primera a Barcelona, (1907) al barri d'Hostafrancs. El 1911 fou becada per l'Ajuntament de Barcelona per a realizar un viatge pedagògic per Europa, juntament amb tretze mestres més. El 1914 assistí becada al II Curs Internacional Montessori a Roma. El 1915 la seva escola del carrer de Llúria, 112 es convertí en l'Escola de Pàrvuls Montessori, la primera escola infantil pública que implantà aquest mètode a Barcelona. Degana de la Secció Femenina del Deganat de Mestres Públics de Barcelona (1909-1915) participà en el Congrés de Primera Ensenyança (1909), en el I Congrés d'Higiene Escolar (1912), en la posada en marxa de les Biblioteques Populars Circulants (1914), i participà en les Escoles d'Estiu (1914). Tanmateix, hagué de retirar-se el 1922 a causa d'una malaltia pulmonar. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a l'Argentina amb el seu marit. Tornà a Espanya amb alguns dels seus fills l'any 1944.[2]
Biografia
Celestina Vigneaux va néixer a Girona i va ser educada juntament amb dues germanes més, pel seu oncle matern, sastre de professió, donat que els pares van morir quan Celestina tenia quatre anys. Va estudiar per mestra amb les màximes qualificacions en les revàlides en què va examinar-se a Tarragona i a Madrid. Es presentà a oposicions diverses fins que, amb només vint anys, ocupà la plaça en propietat del parvulari del carrer Guipuzcoa del barri de Cuatro Caminos de Madrid. Vigneaux inicia la seva trajectòria docent en diversos destins, fins que ocupa la plaça en propietat d’una escola de Madrid. Ben aviat es va donar a conèixer per la qualitat docent i per les seves iniciatives per a millorar l’escola en recursos i material, com consten en diferents informes d’inspecció. Dóna classes particulars perquè al mateix temps ha de mantenir a la seva germana Dolors que viu amb ella, però té temps de conèixer a diferents membres de la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) de Madrid.[1]
El 1900, Vigneaux ja imparteix una conferència a la Normal central de Madrid sobre el càlcul mental, on reconeix el llegat pedagògic del pedagog suís Pestalozzi. La conferència és publicada per l’editorial de Ferrer i Guàrdia. Aquell any, en una sortida organitzada per l’ILE a Toledo, coneix a Pere Coromines. Al cap de dos anys, s’inaugura la primera cantina gratuïta a l’escola del carrer Guipúzcoa. Vigneaux insisteix en el caràcter pedagògic, no pas caritatiu, d’aquest tipus de servei per als escolars. El finançament de les cantines es nodreix de les donacions particulars. Aquell any, 1902, els infants gaudeixen de tres àpats extraordinaris; un és ofert per Amadeu Vives, el compositor; l’altre és amb motiu del casament de la mateixa Celestina Vigneaux amb Pere Coromines.[1]
Tornen a Catalunya i Celestina s’incorpora com a parvulista a una escola d’Hostafrancs. El 1905 naixerà el seu primer fill, Joan, que esdevindrà un dels més grans filòlegs universals. El 1907 entra en funcionament la primera d’aquestes cantines a Barcelona i que esdevenen un exemple modèlic d’educació alimentària i de gestió econòmica, al voltant del qual Celestina Vigneaux va introduint activitats com el cant i la gimnàstica rítmica sota la direcció de Joan Llongueres. Mentre impulsa la implantació de nous menjadors, Celestina Vigneaux participa en el debat públic que es desencadena a Barcelona al voltant del Pressupost de Cultura de l’Ajuntament, el 1908, en la redacció del qual té un paper destacat Pere Coromines. També participa com a ponent en el Congrés de Primera Ensenyança i és elegida degana dels mestres públics de Barcelona. Viatja per Europa amb Rosa Sensat i altres mestres i analitza de primera mà les condicions d’espai i d’higiene de les escoles per als més petits. Participa en el Primer congrés d’higiene escolar de 1912, amb motiu del qual publica el seu primer article en català. El 1914 visita Roma per conèixer el mètode Montessori. També és significatiu el seu paper, junt amb Leonor Serrano, en la posada en marxa de la Biblioteca Popular Circulant, un antecedent de les biblioteques itinerants i bibliobusos posteriors. La seva tasca docent hauria estat encara més formidable si una malaltia pulmonar no l’hagués apartat progressivament de la docència, fins a haver de renunciar-hi completament als quaranta-tres anys. Va dedicar-se de ple a la seva família amb qui compartí temps d’exili a París i Buenos Aires, on morí Pere Coromines. Celestina, amb alguns dels seus fills tornà a Barcelona l’any 1945. Hi morí el 1964.[1]
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat per diversos quaderns de seguiment i control de les activitats docents així com apunts realitzats per Celestina Vigneaux referents a l'aplicació del mètode Montessori.[2]
Llegat
Celestina Vigneaux ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Celestina Vigneaux Cibils». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 «Celestina Vigneaux». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.
Bibliografia
- Diversos Autors "Celestina Vigneaux. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l'escola pública" (2005) Publicacions de l'Abadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-730-4
- Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa (2003). Política escolar de l'Ajuntament de Barcelona 1910-1936. Barcelona: Barcanova.
- Coromines, P. (1972). Obres completes. Barcelona: Selecta, 3 vols.
- Coromines, P. (1974). Diaris i records de Pere Coromines. Barcelona: Curial.