Celestino Andrés Sánchez Ramos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCelestino Andrés Sánchez Ramos
Biografia
Naixement24 juliol 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barberà del Vallès
3 juliol 1999 – 29 abril 2009
Diputat al Parlament de Catalunya
18 abril 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari quart del Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 desembre 1989
← Marçal Casanovas i GuerriRosa Fabián Martínez →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 18 abril 1989 (renúncia)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
juliol 1983 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
10 desembre 1981 – juliol 1983

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 10 desembre 1981

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióEscola Industrial d'Arts i Oficis
Escola Industrial Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, lampista, sindicalista, electricista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels i les Comunistes de Catalunya (1981–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–1981)
Esquerra Unida i Alternativa Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Celestino Andrés Sánchez Ramos (Màlaga, 24 de juliol de 1950) és un sindicalista i polític català d'origen andalús establert a Barberà del Vallès.

Biografia[modifica]

Establert a Sabadell vers el 1960, estudiar oficialia industrial i mestria en la branca d'electricitat a l'Escola Industrial de Sabadell i a l'Escola Industrial de Barcelona. Treballà com a lampista i electricista, i exercí el sindicalisme durant els darrers anys del franquisme dins les files de CCOO. Militant del PSUC i de les Joventuts Comunistes de Catalunya des de 1967. Fou detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica, i condemnat a vint-i-un mesos de presó, dels quals només complí quatre.

Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i fou Secretari de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.[1] El 1982 fou un dels quatre diputats que abandonà el PSUC per a ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou escollit novament diputat per Iniciativa per Catalunya. Fou secretari quart del Parlament de Catalunya, de la Comissió de Reglament i portaveu del Grup Mixt.[2]

A les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barberà del Vallès per Esquerra Unida i Alternativa, i de 2003 a 2009 ha estat tinent d'alcalde de participació ciutadana.[3] Actualment és president de la Fundació Pere Ardiaca.[4] També es troba integrat en el moviment dels "iaioflautes", vinculat al Moviment 15-M.[5]

Referències[modifica]

  1. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 107
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 168
  3. «Relleu generacional al grup municipal d'EUiA de Barberà del Vallès». l'Independent de Barberà, 184, 24-04-2009. Arxivat de l'original el 2012-05-09 [Consulta: 26 novembre 2009]. Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine.
  4. Fundació Pere Ardiaca. «La Fundació. Presentació». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 26 agost 2012].
  5. Barranco, Rebeca. «"Nos sentimos hijos del 15-M"», 24-08-2012.

Enllaços externs[modifica]