Picot ros
Celeus flavescens  | |
|---|---|
 (São Paulo)
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 166 g (pes adult) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Gènere | Celeus |
| Espècie | Celeus flavescens (Gmelin, 1788) Celeus flavescens |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Picus flavescens |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El picot ros[1] (Celeus flavescens) és una espècie d'ocell piciforme de la família dels picots (Picidae). Es distribueix a través de l'est del Brasil, sud de la Selva amazònica en Rio Grande do Sul, el Paraguai i Província de Misiones (Argentina). Es troba en una bona varietat d'hàbitats, des de la selva humida fins a la sabana.[2] L'epítet específic flavescens és llatí i significa “groguenc daurat”.[3]
Morfologia
[modifica]El picot ros fa entre 27 i 30 cm de llarg. La subespècie nominal pesa entre 110 i 165 g. Els mascles d'ambdues subespècies tenen una àrea malar i galta de color vermell brillant i ampla; de vegades s'estén al voltant de l'ull i ocasionalment inclou la part inferior del front; les femelles tenen ratlles negres en lloc de vermelles a la zona malar i la galta i no tenen vermell a la resta. En la subespècie nominal, els adults d'ambdós sexes tenen el cap de color beix crema pàl·lid a blanc groguenc, incloent-hi la cresta, la barbeta i la gola llargues i punxegudes. Sovint el costat del coll té ratlles negres. Els adults tenen el mantell i la part superior de l'esquena negres amb la part inferior de l'esquena, el dors i les cobertores superiors de la cua de color blanc beix a groc pàl·lid; les cobertores de vegades tenen barres negres. Les plomes de vol són negres amb barres blanques estretes i algunes tenen puntes blanques. Les cobertores de les ales estan barrades de blanc i negre. Les plomes de la cua són negres amb vores o barres blanquinoses al parell més extern. La part inferior del coll i les parts inferiors són negres amb un toc de franja pàl·lida als flancs i a les cobertores subcaudals. El bec de l'adult és de color ocre o de vegades blau grisenc a negre amb una mandíbula més pàl·lida, l'iris vermell o vermell-marró i les potes blau-grisenc. Els juvenils són similars als adults, però són de colors més apagats i tenen més negre a la cara. La subespècie C. f. intercedens és de color blanquinós a blanc beix al cap i a la part inferior de l'esquena, i de vegades té una mica de vermellor a les plomes de vol.[4]
Ecologia
[modifica]L'espècie habita l'interior i les vores del bosc humit, així com el bosc de galeria, la sabana, la caatinga i els horts.[4]
El picot ros és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[4]
La dieta del picot ros són formigues arborícoles, Camponotus, tèrmits i quantitats menors però encara significatives de fruites i baies. Generalment, s'alimenta des del nivell mitjà del bosc fins a la capçada, però també a terra, capturant insectes sondejant, picotejant i martellejant. Normalment, s'alimenta en parelles o grups petits.[4] És un important pol·linitzador i dispersor de llavors.[5]
El picot ros es reprodueix entre abril i juny a l'est del Brasil i entre octubre i novembre a l'Argentina. Excava una cavitat de niu en un arbre o un formiguer arbori. No se sap res més sobre la biologia reproductora.[4]
La UICN ha avaluat el picot ros com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució, però la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[6] "En general, no és infreqüent i localment és força comú" i es troba en diverses àrees protegides.[4]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El picot ros va ser descrit formalment el 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin en la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va classificar amb els altres picot del gènere Picus i va encunyar el nom binomial Picus flavescens.[7]
Gmelin va basar la descripció en el picot de corona daurada (Dendropicos xantholophus) del Brasil que havia estat descrit i il·lustrat el 1776 pel naturalista anglès Peter Brown. Thomas Pennant havia proporcionat a Brown un dibuix de l'ocell.[8] El picot ros és ara una de les dotze espècies classificades al gènere Celeus, introduït el 1831 per Friedrich Boie.[9][10]
Es reconeixen dues subespècies:[10]
- C. f. flavescens (Gmelin, 1788) - oest de Bahia, Goiás i Minas Gerais, al centre-est del Brasil.
- C. f. intercedens (Hellmayr, 1908) - sud de Bahia fins a Rio Grande do Sul i fins a l'est del Paraguai i la província argentina de Misiones.
El que ara és el picot ocre (C. ochraceus) s'incloïa anteriorment com una tercera subespècie (C. f. ochraceus).[11]
Referències
[modifica]
- ↑ «Picot ros». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 2 setembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 160. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 2 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Winkler, Hans; Christie, David. Blond-crested Woodpecker (Celeus flavescens) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.blcwoo4.01.
- ↑ Gorman, Gerard. Woodpeckers of the world: a photographic guide. Richmond Hill, Ontario ; Buffalo, New York: Firefly Books, 2014, p. 375–376. ISBN 978-1-77085-309-6.
- ↑ «Celeus flavescens: BirdLife International9» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t61536191a263976629.en.
- ↑ Linné, Carl von; Gmelin, Johann Friedrich. Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. vol. 1. Lipsiae [Leipzig]: Impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788, p. 427–428.
- ↑ Brown, Peter. Nouvelles illustrations de zoologie : contenant cinquante planches enlumineés d'oiseaux curieux, et qui non etés jamais descrits, et quelques de quadrupedes, de reptiles et d'insectes, avec de courtes descriptions systematiques. Londres: B. White, 1776, p. 24, làmina 12.
- ↑ Boie, Friedrich. Bemerkungen über Species und einige ornithologische Familien und Sippen (en alemany). Jena: Isis von Oken, 1831, p. 538–548 [542].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 2 setembre 2025].
- ↑ Remsen, J. V.; J. I. Areta, E. Bonaccorso, S. Claramunt, A. Jaramillo, D. F. Lane, J. F. Pacheco, M. B. Robbins, F. G. Stiles, and K. J. Zimmer. «A classification of the bird species of South America». American Ornithological Society, 30-01-2023. [Consulta: 2 setembre 2025].