Cementiri de San Isidro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Cementiri de San Isidro
Madrid - Sacramental de San Isidro - Fermín de Muguiro.jpg
Panteó de la família de Fermín de Muguiro y Azcárate
Dades
Tipus cementiri
Part de Recinto de la Villa de Madrid Tradueix
Ubicació geogràfica
Madrid
40° 24′ 03″ N, 3° 43′ 40″ O / 40.400788888889°N,3.7278722222222°O / 40.400788888889; -3.7278722222222Coord.: 40° 24′ 03″ N, 3° 43′ 40″ O / 40.400788888889°N,3.7278722222222°O / 40.400788888889; -3.7278722222222
Bé d'interès cultural
Data segle XX
Activitat
Propietat de Arxiconfraria del Santísimo Sacramento, San Isidro Labrador y Ánimas del Purgatorio
Modifica les dades a Wikidata

El cementiri de San Isidro, en el districte de Carabanchel, Madrid, fou construït com a ampliació del Cementiri de la Sacramental de San Pedro y San Andrés, i en l'actualitat rep el nom complet de Cementiri de la Sacramental de San Isidro, San Pedro y San Andrés.[1] És propietat de l'Arxiconfraria del Santísimo Sacramento, San Isidro Labrador y Ánimas del Purgatorio. Situat darrere de l'ermita de San Isidro sobre l'anomenat Cerro de las Ánimas, en l'entorn de l'actual Via Carpetana, pel davant dóna a l'avinguda de l'ermita del Sant. És catalogat com a Bé d'Interès Cultural en la categoria de conjunt històric.[2]

Historia[modifica]

El cementiri se situa en el marge dret superior del riu Manzanares, entre els ponts de Segòvia i Toledo. La Sacramental de San Pedro y San Andrés fou el segon que es va construir en 1811. L'ermita, la Sacramental i els terrenys adjacents van ser confirmats en la seva possessió a la Sacramental pel rei Ferran VII en 18 de setembre de 1814.[3]

Durant el segle XIX es va convertir en el cementiri de la noblesa de Madrid, el preferit per l'aristocràcia, els polítics, els grans burgesos i els artistes, la qual cosa ens ha llegat, entre els seus set patis, un conjunt de panteons de gran qualitat arquitectònica i artística dins del monument funerari. Els arquitectes i els artistes empraven tots els recursos disponibles, enriquint els seus treballs amb elements escultòrics i la presència d'oficis artístics de pedreria, forja, vidrieres i esmalts. entre els arquitectes es troba Arturo Mélida y Alinari.[4] Entre els seus artistes es troba l'escultor català Agustí Querol i Subirats. Essent considerat un dels cementiris més interessants d'Europa.[5]

Característiques[modifica]

Dels set patis que conformen el cementiri els tres més antics són també els tres més interessants des del punt de vista històric. Aquests són de planta rectangular, de forma claustral, en la qual es troben els nínxols, que és la part més sòbria. El més antic dels patis és el de San Pedro (1811), dissenyat per Rafael Isidoro de Hervías, s'hi poden trobar les sepultures d'Antonio Fraseri (metge de Ferran VII d'Espanya), de Bernardo Conde (director de la Fàbrica de Ceràmica del Buen Retiro), Campomanes i la família Madrazo.[6] També des d'aquest pati hi ha unes panoràmiques espectaculars de la ciutat.

Al pati de San Andrés de 1829 i obra de José Llorente, descansen entre altres el general Diego de León i el comte de Toreno. El pati de San Isidro és obra de José Alejandro Álvarez construït en 1842 i hi descansen personatges com Leandro Fernández de Moratín, Ramón de Mesonero Romanos, Antoni Maura i Montaner, José Canalejas, Consuelo Bello («la Fornarina»), Manuel Montes de Oca i Miguel Boyer entre altres.

A mitjan segle XIX va caldre una nova ampliació, construint-se el pati de la Concepción, d'estructura neoromana de columnates i torrasses, que tanca un formidable conjunt de panteons amb tots els estils del segle XIX.

Referències[modifica]

  1. Saguar Quer, Carlos (1987), El cementerio de la sacramental de San Isidro: Un Elíseo romántico en Madrid, Madrid, Goya: revista de arte.
  2. Giménez Serrano, Carmen. «El aspecto neogótico en el cementerio de San Isidro de Madrid», II Congreso Español de Historia del Arte, Valladolid, 1978.
  3. Navascués Palacio, Pedro. «Puerta del Ángel y Sacramentales». A: Madrid. I. Madrid: Espasa-Calpe, 1979, p. 301–320. ISBN 84-239-5371-8. 
  4. Preckler, Ana Maria (2003). Historia del arte universal de los siglos XIX y XX, Madrid, vol. 1, p. 134.
  5. Baltés, Carlos (2008), Arte y belleza en la muerte, Madrid, ISBN 8498214734, p. 240.
  6. Giménez Serrano, Carmen (1994), El panteón de hombres ilustres en el cementerio de San Isidro de Madrid, Madrid, vol. 2, 1994, ISBN 84-7491-492-2, pp. 1265–1274.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de San Isidro Modifica l'enllaç a Wikidata