Cementiri monumental de Staglieno

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri monumental de Staglieno
Cimitero staglieno-veduta2-wiki.jpg
Dades
Tipus cementiri
Part de The European Cemeteries Route Tradueix i Association of Significant Cemeteries in Europe Tradueix
Arquitecte Carlo Barabino
Giovanni Battista Resasco Tradueix
Creació 2 gener 1851
Característiques
Superfície 330.000 m²
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLigúria
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Gènova
ComunaGènova
Localització Piazzale Resasco
 44° 25′ 44″ N, 8° 56′ 58″ E / 44.428972222222°N,8.9493055555556°E / 44.428972222222; 8.9493055555556
Format per Panteó del Cimitero Monumentale di Staglieno
Boschetto Irregolare Tradueix
Staglieno Cemetery, Commonwealth Plot Tradueix
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Cementiri monumental de Staglieno (en italià:cimitero monumentale di Staglieno i çimiteio de Stagén en genovès) és un gran cementiri monumental situat en un turó de Gènova, Itàlia. És famós per les seves escultures, sent un dels cementiris més grans d'Europa, amb més d'un quilòmetre quadrat de superfície.[1]

Va ser inaugurat el 1851. El projecte inicial és degut a l'arquitecte genovès Carlo Barabino (1835) tot i que la seva realització es va dur a terme després de la mort d'aquest (sota la direcció de l'arquitecte Giovanni Battista Resasco) i encara va seguir creixent i expandint-se amb posterioritat a la inauguració.

El nucli del conjunt és una gran esplanada de planta rectangular envoltada per galeries porxades, presidida per un edifici que és rèplica del Panteó de Roma i centrada per una monumental estàtua que representa La Fe catòlica (obra de l'escultor Santo Varni, 1866-75).

Una primera ampliació d'aquest nucli va ser, a llevant, una àrea de planta semicircular igualment envoltada per galeries porxades.

Va seguir l'anomenat "bosquet", a la falda del turó, la concepció naturalista i irregular del qual contrasta amb la rigorosa composició arquitectònica de l'esplanada.

Altres sectors de Staglieno són els cementiris no catòlics, el cementiri dels anglesos o el cementiri militar.

Les tombes, sobretot les de les àrees porxades, ofereixen una extensíssima mostra d'escultura funerària d'entre la segona meitat del segle xix i començaments del segle XX. Estilísticament hi predominen les influències tardanes del neoclassicisme, el realisme, l'anecdotisme i el simbolisme.[2]

Entre els escultors que hi tenen obres es compten Santo Varni, Giovanni Battista Cevasco, Luigi i Lorenzo Orengo, Augusto Rivalta, Giovanni Battista Villa, Leonardo Bistolfi, Giulio Monteverde, o Edoardo Alfieri, entre molts altres

Entre els personatges que hi són enterrats s'esmenten Constance Lloyd, esposa d'Oscar Wilde, el polític Ferruccio Parri, el compositor MIchele Novaro, el cantautor Fabrizio D'André, la cantant Margherita Carosio i el patriota i politic Giuseppe Mazzini.

En el seu The Innocents Abroad, Mark Twain elogia breument el cementiri. El cementiri va ser el tema d'un llibre de fotografies de 2003 obra de Lee Friedlander. També apareix esmentat a Retrum, una novel·la de Francesc Miralles (2010)

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri monumental de Staglieno Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Route, European Cemeteries. «Cemeteries routes». [Consulta: 6 juliol 2018].
  2. «Percorsi d'Arte a Staglieno» (en en). Issuu.