Centaure (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un centaure i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli

En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixíon i d'un núvol al qual Zeus havia donat la forma d'Hera o de la nimfa Nèfele (o bé d'Apol·lo i Estilbe).[1] Però hi ha dos centaures que tenien un origen diferent, Quiró i Folos, i diferents en caràcter als altres. Quiró va néixer dels amors de Fílira i Cronos, i va ser el més savi i just de tots els centaures. Folos era fill de Silè i d'una nimfa dels freixes (una melíade). Quiró i Folos no tenen la naturalesa salvatge dels seus congèneres, són hospitalaris, estimen els humans i no utilitzen la violència.

Els centaures[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i els excrements de porc, i s'emborratxaven fàcilment.

L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. La descripció habitual dels centaures és que eren meitat home, però tot i així apareixen en algunes ocasions centauresses, centaures femella que viuen amb ells a la muntanya. La més coneguda és Hilònome.

Els centaures estan implicats en moltes tradicions. Lluiten diverses vegades amb Hèracles. Aquest heroi anava a caçar el senglar d'Erimant i va arribar a casa de Folos (de vegades arriba a casa de Quiró), que el va acollir molt bé, li va servir viandes cuites, reservant per a ell la carn crua, i quan Hèracles va demanar-li vi, va dir que en tenia una gerra, però que no gosava a obrir-la perquè era propietat comú de tots els centaures. Era un regal de Dionís, que havia recomanat que el guardessin fins que tinguessin Hèracles com a hoste. Ell va dir a Folos que obrís la gerra, però ben aviat l'olor del vi va atreure els altres centaures de la muntanya, que van arribar armats amb rocs i avets per assaltar la cova de Folos. Els dos primers que van entrar, Ànquios i Agri, van ser morts per Hèracles a cops de torxa. Va perseguir els altres amb fletxes enverinades amb la sang de l'Hidra de Lerna, i els centaures no van tenir més remei que refugiar-se prop de Quiró, que havia estat expulsat de Tessàlia pels làpites i vivia a prop. Hèracles va llençar una fletxa que ferí al braç a un, Èlat. Després la fletxa va ferir Quiró a la cama, i Hèracles va intentar curar la ferida que involuntàriament li havia fet, però no ho va aconseguir. Quiró patia tant que va desitjar ser mortal (perquè havia nascut immortal). Prometeu va consentir en carregar el pes de la immortalitat i Quiró va morir.

British Museum Lluita entre els centaures i els làpites

Els centaures van lluitar també contra els làpites, un poble de Tessàlia governat per Piritous, que havia convidat els centaures al seu banquet de noces, ja que eren parents. Però com que els centaures no tenien costum de beure vi es van emborratxar fàcilment. Un d'ells, Eurició, va voler raptar la núvia, Hipodàmia i va començar una batalla general amb molts morts a cada banda. Els làpites, al final, van aconseguir la victòria i van expulsar els centaures de Tessàlia. Aquesta lluita és l'escena que apareix representada en les mètopes del Partenó a Atenes (Grècia).

Alguns centaures apareixen en diverses llegendes de raptes. Eurició va intentar prendre Mnesímaca, filla de Dexamen, a Hèracles, el seu promès. Nessos, al passar el riu, va voler violar Deianira. Recos i Hileu van voler violar a Atalanta.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.101. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 novembre 2014]. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 96-97. ISBN 9788496061972.