Centaure A
NGC 5128 (coneguda també com a Centaure A) és una galàxia lenticular que s'hi troba a una distància de 14 milions d'anys llum a la constel·lació de Centaure. És una de les radiogalàxies properes a la Terra, per la qual cosa el seu nucli galàctic actiu ha estat àmpliament estudiat per astrònoms professionals.[8] És la cinquena galàxia més brillant del cel, convertint-se així en un objectiu ideal per a l'astronomia amateur, encara que la galàxia solament és visible des de l'hemisferi sud i baixes latituds nord.[9]
Un jet que extreu energia de la zona que hom creu que és un forat negre supermassiu al centre de la galàxia és el responsable de les emissions de rajos X i ràdio. Amb les observacions de ràdio fetes durant un termini de deu anys, els astrònoms han determinat que la part interior del jet es mou sobre la meitat de la velocitat de la llum. Els rajos X són produïts per les llunyanes col·lisions del jet amb els gasos circumdants, generant amb això partícules molt energètiques.
Com s'observa en altres galàxies d'esclat estel·lar, una col·lisió és responsable de la intensa formació d'estels. Usant el telescopi espacial Spitzer els científics han confirmat que Centaure A està travessant, col·lisionant i devorant una galàxia espiral.
Morfologia[modifica]
Centaure A pot ser descrita com una galàxia de morfologia peculiar. Com es veu des de la Terra, la galàxia s'assembla a una galàxia lenticular o el·líptica amb una sendera de pols superposada. La peculiaritat d'aquesta galàxia va ser identificada en 1847 per John Herschel, i la galàxia es va incloure en l'Atles de galàxies peculiars (publicat en 1966) com un dels millors exemples d'una galàxia "pertorbada" amb absorció de pols.[10] L'estranya morfologia de la galàxia està generalment reconeguda com el resultat d'una fusió entre dues petites galàxies.[11]
Aquesta galàxia està composta principalment d'estels vermells evolucionats. El disc polsegós, no obstant això, és el lloc de formacions estel·lars més recents; Al voltant de 100 regions de formació d'estels han estat identificades en el disc.[8][12]
Supernoves[modifica]
Una supernova ha estat detectada en Centaure A. La supernova, anomenada SN 1986G, va ser descoberta dins de la sendera negra de Centaure A per R. Evans en 1986.[13][14] La supernova va ser identificada més tard com a Supernova de tipus Ia.[15] Una Supernova de tipus Ia es forma quan la massa d'una nana blanca substitueix a la massa màxima en la qual es pot recolzar gravitatòriament, tal com pot ocórrer quan una nana blanca en un sistema d'estel binari expulsa gas als altres estels del sistema. SN 1986G va ser utilitzada per demostrar que l'espectre de les supernoves de tipus Ia no és idèntic en totes i que poden ser diferents en la forma en què canvien la seva lluminositat cada cert temps.
Informació sobre galàxies properes i agrupacions galàctiques[modifica]
Centaure A s'hi troba al centre d'un dels dos subgrups dins del Grup Centaure A/M83, una propera agrupació de galàxies.[16] Molinet Austral està al centre d'un altre subgrup. Aquests dos grups són de vegades identificats com un sol grup i de vegades, com dos grups.[17][18][19] No obstant això, les galàxies al voltant de Centaure A i de M83 estan físicament properes l'una de l'altra, i tots dos subgrups no semblen tenir un moviment relatiu l'un amb l'altre.[20] L'agrupació Centaure A/M83 està situat al Supercúmul de la Verge.
Informació sobre astronomia amateur[modifica]
Centaure A s'hi troba localitzat a 4° al nord d'Omega Centauri (un cúmul globular visible a ull nu).[9] La galàxia posseeix una gran superfície lluminosa i una grandària angular relativament gran, per això, és l'objectiu ideal per a les observacions d'astrònoms amateurs. El bulb brillant central i la sendera de pols fosca són visibles fins i tot amb grans prismàtics, i l'estructura addicional pot observar-se en grans telescopis.
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Ignacio Ferreras «The (galaxy-wide) IMF in giant elliptical galaxies: from top to bottom» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 2274–2280. DOI: 10.1093/MNRAS/STT1445.
- ↑ URL de la referència: http://nedwww.ipac.caltech.edu/cgi-bin/nDistance?name=NGC+5128. Data de consulta: 26 abril 2010.
- ↑ 4,0 4,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
- ↑ «Chandra and XMM-Newton observations of a sample of low-redshift FR I and FR II radio galaxy nuclei» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2006, pàg. 96–112. DOI: 10.1086/500658.
- ↑ Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
- ↑ 7,0 7,1 «The second realization of the international celestial reference frame by very long baseline interferometry». Astronomical Journal, 2, 24-07-2015, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-6256/150/2/58.
- ↑ 8,0 8,1 F. P. Israel «Centaurus A - NGC 5128». Astronomy and Astrophysics Review, 8, 1998, pàg. 237–278. DOI: 10.1007/s001590050011.
- ↑ 9,0 9,1 D. J. Eicher. The Universe from Your Backyard. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-36299-7.
- ↑ H. Arp «Atlas of Peculiar Galaxies». Astrophysical Journal Supplement, 14, 1966, pàg. 1–20. DOI: 10.1086/190147.
- ↑ W. Baade, R. Minkowski «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, 119, 1954, pàg. 215-231. DOI: 10.1086/145813.
- ↑ P. W. Hodge, R. C. Kennicutt Jr. «An atlas of H II regions in 125 galaxies». Astrophysical Journal, 88, 1982, pàg. 296–328. DOI: 10.1086/113318.
- ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for extended name search on Centaurus A. [Consulta: 7 març 2007].
- ↑ R. Evans, R. H. McNaught, C. Humphries «Supernova 1986G in NGC 5128». IAU Circular, 4208, 1986.
- ↑ M. M. Phillips, A. C. Phillips, S. R. Heathcote, V. M. Blanco, D. Geisler, D. Hamilton, N. B. Suntzeff, F. J. Jablonski, J. E. Steiner, A. P. Cowley, P. Schmidtke, S. Wyckoff, J. B. Hutchings, J. Tonry, M. A. Strauss, J. R. Thorstensen, W. Honey, J. Maza, M. T. Ruiz, A. U. Landolt, A. Uomoto, R. M. Rich, J. E. Grindlay, H. Cohn, H. A. Smith, J. H. Lutz, R. J. Lavery, A. Saha «The type 1a supernova 1986G in NGC 5128 - Optical photometry and spectra». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 99, 1987, pàg. 592–605. DOI: 10.1086/132020.
- ↑ I. D. Karachentsev, M. E. Sharina, A. E. Dolphin, E. K. Grebel, D. Geisler, P. Guhathakurta, P. W. Hodge, V. E. Karachetseva, A. Sarajedini, P. Seitzer «New distances to galaxies in the Centaurus A group». Astronomy and Astrophysics, 385, 2002, pàg. 21–31. DOI: 10.1051/0004-6361:20020042.
- ↑ R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1.
- ↑ P. Fouque, E. Gourgoulhon, P. Chamaraux, G. Paturel «Groups of galaxies within 80 Mpc. II - The catalogue of groups and group members». Astronomy and Astrophysics Supplement, 93, 1992, pàg. 211–233.
- ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47–90.
- ↑ I. D. Karachentsev «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 178–188. DOI: 10.1086/426368.
Enllaços externs[modifica]
- SEDS: Galàxia peculiar NGC 5128
- AQUESTA/Hubble Imatges de Centaure A
- NASA's APOD: La galàxia dins de Centaures A (3/4/06)
- NASA's APOD: Els rajos X d'una galàxia activa (7/5/03)
- Imatge a alta definició de Centaure A
- NGC5128 Centaure A
