Vés al contingut

Centaure A

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCentaure A
Tipusradiogalàxia, galàxia amb brot estel·lar, galàxia peculiar, galàxia lenticular, objecte BL Lac, font de ràdio centimètrica, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X i galàxia de Seyfert de tipus 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicE[1]
S0pec[2] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJames Dunlop Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment29 abril 1826 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra10.000.000 a. ll. [3]
3,66 Mpc [4] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,0008[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,84 (banda V)[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial552 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 25m 27.6151s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-44° 58' 51.1944''[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deCentaurus A/M83 Group (en) Tradueix, [CHM2007] HDC 790, [CHM2007] LDC 993, [T2015] nest 100350 i [TSK2008] 240 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC5128 Modifica el valor a Wikidata
NGC 5128 (New General Catalogue)
IRAS 13225-4245 (IRAS)
IRAS F13225-4245 (IRAS)
PGC 46957 (Catàleg de galàxies principals)
2MASX J13252775-4301073 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
MCG-07-28-001 (Morphological Catalogue of Galaxies)
ESO 270-9 (European Southern Observatory Catalog)
1ES 1322-42.7 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
AM 1322-424 (A catalogue of southern peculiar galaxies and associations)
APG 153 (Atlas of Peculiar Galaxies)
6dFGS gJ132527.7-430108 (6dF Galaxy Survey)
HIPASS J1324-42 (HI Parkes All Sky Survey)
LEDA 46957 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
MRC 1322-427 (Molonglo Reference Catalogue of Radio Sources)
PSCz Q13225-4245 (Point Source Catalog)
QSO B1322-428 (Revised and Updated Catalog of Quasi-stellar Objects)
SGC 132233-4245.4 (Southern Galaxy Catalogue)
3FHL J1325.5-4300 (3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources)
2A 1322-427 (The Ariel V SSI catalogue of high galactic latitude (|b|>10) X-ray sources)
2EG J1324-4317 (The second EGRET catalog of high-energy gamma-ray sources)
2U 1322-42 (The UHURU catalog of X-ray souces)
3A 1322-427 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ))
3EG J1324-4314 (The Third EGRET Catalog of High‐Energy Gamma‐Ray Sources)
3U 1322-42 (The third UHURU catalog of X-ray sources)
4U 1322-42 (The fourth UHURU catalog of X-ray sources)
ESO-LV 270-0090 (European Southern Observatory Catalog)
INTREF 559 (High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog)
MSH 13-4-02 (Catalogue of radio sources in the Galactic plane)
PKS 1322-428 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PKS J1325-4303 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PKS 1322-42 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PKS 1322-427 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PRC C-45 (A neutral hydrogen survey of polar ring galaxies (en) Tradueix)
SPB 216 (Galàxies properes. I. El catàleg)
XSS J13253-4302 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg})
[A94] 35 (ROSAT X-ray survey of an area 10 degrees square around the active radio galaxy Centaurus A (en) Tradueix)
[SLK2004] 837 (The ISOPHOT 170{mu}m Serendipity Survey. II. The catalog of optically identified galaxies)
[VDD93] 184 (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas)
RX J132524.4-430100 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
RX J1325.5-4301 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
[MGL2009] BZU J1325-4301 (Roma-BZCAT: a multifrequency catalogue of blazars)
[WCO2009] J132533-425925 (Five-year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe observations: source catalog (en) Tradueix)
PBC J1325.4-4301 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey)
2FGL J1325.6-4300 (Fermi Large Area Telescope second source catalog)
SUMSS J132528-430110 (SUMSS: a wide-field radio imaging survey of the southern sky - II. The source catalogue (en) Tradueix)
2FGL J1324.0-4330e (Fermi Large Area Telescope second source catalog)
3FGL J1324.0-4330e (Fermi Large Area Telescope third source catalog)
3FGL J1325.4-4301 (Fermi Large Area Telescope third source catalog)
2MAXI J1325-429 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky)
2FHL J1325.6-4301 (2FHL: the second catalog of hard Fermi-LAT sources (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

NGC 5128 (coneguda també com a Centaure A) és una galàxia lenticular a una distància de 14 milions d'anys llum a la constel·lació de Centaure. És una de les radiogalàxies properes a la Terra, per la qual cosa el seu nucli galàctic actiu ha estat àmpliament estudiat per astrònoms professionals.[8] És la cinquena galàxia més brillant del cel, convertint-se així en un objectiu ideal per a l'astronomia amateur, encara que la galàxia solament és visible des de l'hemisferi sud i baixes latituds nord.[9]

Un jet que extreu energia de la zona que hom creu que és un forat negre supermassiu al centre de la galàxia és el responsable de les emissions de rajos X i ràdio. Amb les observacions de ràdio fetes durant un temps de deu anys, els astrònoms han determinat que la part interior del jet es mou aproximadament a la meitat de la velocitat de la llum. Els rajos X són produïts per la col·lisió del jet amb els gasos circumdants, que genera partícules molt energètiques.

Com s'observa en altres galàxies amb brots estel·lars, una col·lisió és responsable de la intensa formació d'estels. Usant el telescopi espacial Spitzer els científics han confirmat que Centaure A està travessant, col·lisionant i devorant una galàxia espiral.

Morfologia

[modifica]

Centaure A pot ser descrita com una galàxia de morfologia peculiar. Com es veu des de la Terra, la galàxia s'assembla a una galàxia lenticular o el·líptica amb una sendera de pols superposada. La peculiaritat d'aquesta galàxia va ser identificada en 1847 per John Herschel, i la galàxia es va incloure en l'Atles de galàxies peculiars (publicat en 1966) com un dels millors exemples d'una galàxia "pertorbada" amb absorció de pols.[10] L'estranya morfologia de la galàxia està generalment reconeguda com el resultat d'una fusió amb una altra galàxia.[11]

Aquesta galàxia està composta principalment d'estels vermells evolucionats. El disc polsegós, no obstant això, és el lloc de formacions estel·lars més recents; al voltant de 100 regions de formació d'estels han estat identificades en el disc.[8][12]

Història observacional

[modifica]

NGC 5128 va ser descobert el 29 d'abril de 1826 per James Dunlop durant un estudi a l'Observatori Parramatta.[13][14]

En 1847 John Herschel va descriure la galàxia com "dos semiovals de nebulosa de forma el·líptica que semblen estar tallats en dos i separats per una ampla banda fosca paral·lela a l'eix major de la nebulosa, enmig de la qual apareix una tènue ratlla de llum paral·lela als costats del tall".[15]

En 1949 John Gatenby Bolton, Bruce Slee i Gordon Stanley van localitzar NGC 5128 com una de les primeres fonts de ràdio extragalàctiques.[16] Cinc anys més tard, Walter Baade i Rudolph Minkowski van suggerir que la estructura peculiar és el resultat d'un esdeveniment de fusió d'una galàxia el·líptica gegant i una petita galàxia espiral.[17] La primera detecció d'emissions de raigs X, utilitzant un coet de sondeig, es va fer el 1970.[18] En 1975–76, es van observar emissions de raigs gamma de Centaurus A mitjançant la tècnica Txerenkov atmosfèrica.[19]

L'Observatori Einstein va detectar un raig de raigs X que emanava del nucli el 1979.[20] Deu anys més tard, es van trobar estrelles blaves joves al llarg de la banda de pols central amb el Telescopi Espacial Hubble.[21]

L'Observatori de raigs X Chandra va identificar el 1999 més de 200 noves fonts puntuals.[22] Un altre telescopi espacial, el Telescopi espacial Spitzer, va trobar una estructura de pols en forma de paral·lelogram en imatges de l'infraroig proper de Centaurus A el 2006.[23]

En 2009, el H.E.S.S-Observatorium va detectar proves d'emissions gamma de molt alta energia (més de 100 GeV) des de Namíbia.[24]

A l'any següent, Centaurus A va ser identificat com una font de raigs còsmics de les més altes energies, després d'anys d'observacions de l'Observatori Pierre Auger.[25] El 2016, en una revisió de les dades del Chandra i XMM-Newton, es van trobar llampades inusuals d'alta energia a NGC 5128 i la galàxia NGC 4636. Jimmy Irwin de la Universitat d'Alabama va plantejar la hipòtesi que el descobriment era potencialment un forat negre en un procés encara desconegut o un forat negre de massa intermèdia.

Supernoves

[modifica]
Pel·lícula amb zoom de la galàxia Centaure A, que mostra diferents aspectes de la galàxia en diverses longituds d'ona.

Una supernova ha estat detectada en Centaure A. La supernova, anomenada SN 1986G, va ser descoberta dins de la sendera fosca de pols de Centaure A per R. Evans en 1986.[26][27] La supernova va ser identificada més tard com a Supernova de tipus Ia.[28] Una Supernova de tipus Ia es forma quan la massa d'una nana blanca supera la massa màxima que pot recolzar gravitatòriament, tal com pot ocórrer quan una nana blanca en un sistema d'estel binari expulsa gas als altres estels del sistema. SN 1986G va ser utilitzada per demostrar que l'espectre de les supernoves de tipus Ia pot ser variable, així com la forma com canvia la lluminositat (o la corba de llum).

Informació sobre galàxies properes i agrupacions galàctiques

[modifica]

Centaure A és al centre d'un dels dos subgrups dins del Grup Centaure A/M83, una agrupació de galàxies propera.[29] Molinet Austral és al centre d'un altre subgrup. Aquests dos grups són de vegades identificats com un sol grup i de vegades, com dos grups.[30][31][32] No obstant això, les galàxies al voltant de Centaure A i de M83 estan físicament properes l'una de l'altra, i tots dos subgrups no semblen tenir un moviment relatiu l'un amb l'altre.[33] L'agrupació Centaure A/M83 forma part del Supercúmul de la Verge al qual pertany també la Via Làctia i el Grup Local.

Informació sobre astronomia amateur

[modifica]

Centaure A se situa 4° al nord d'Omega Centauri (un cúmul globular visible a ull nu).[9] La galàxia té una brillantor superficial alta i és de gran mida angular, per això és un objectiu ideal per a les observacions d'astrònoms amateurs. El bulb brillant central i la sendera de pols fosca són visibles fins i tot amb grans prismàtics, i altres estructures addicionals poden observar-se en grans telescopis.

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Una altra imatge de NGC 5128
    Una altra imatge de NGC 5128
  • Imatge de NGC 5128 presa per l'ESO.
    Imatge de NGC 5128 presa per l'ESO.
  • Imatge de NGC 5128 obtinguda per l'Observatori Chandra.
    Imatge de NGC 5128 obtinguda per l'Observatori Chandra.
  • Imatge de NGC 5128 en fals color.
    Imatge de NGC 5128 en fals color.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  2. ↑ Ignacio Ferreras «The (galaxy-wide) IMF in giant elliptical galaxies: from top to bottom» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 2274–2280. DOI: 10.1093/MNRAS/STT1445.
  3. ↑ URL de la referència: http://nedwww.ipac.caltech.edu/cgi-bin/nDistance?name=NGC+5128. Data de consulta: 26 abril 2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  5. ↑ Mark Birkinshaw «Chandra and XMM-Newton observations of a sample of low-redshift FR I and FR II radio galaxy nuclei» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2006, pàg. 96–112. DOI: 10.1086/500658.
  6. ↑ Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 12-2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  7. ↑ 7,0 7,1 Elisa Felicitas Arias «The second realization of the international celestial reference frame by very long baseline interferometry». Astronomical Journal, 2, 24-07-2015, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-6256/150/2/58.
  8. ↑ 8,0 8,1 F. P. Israel «Centaurus A - NGC 5128». Astronomy and Astrophysics Review, 8, 1998, pàg. 237–278. Arxivat de l'original el 2019-10-20. DOI: 10.1007/s001590050011 [Consulta: 3 agost 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 D. J. Eicher. The Universe from Your Backyard. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-36299-7. 
  10. ↑ H. Arp «Atlas of Peculiar Galaxies». Astrophysical Journal Supplement, 14, 1966, pàg. 1–20. Arxivat de l'original el 2008-01-20. DOI: 10.1086/190147 [Consulta: 3 agost 2020].
  11. ↑ W. Baade, R. Minkowski «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, 119, 1954, pàg. 215-231. Arxivat de l'original el 2016-01-19. DOI: 10.1086/145813 [Consulta: 3 agost 2020].
  12. ↑ P. W. Hodge, R. C. Kennicutt Jr. «An atlas of H II regions in 125 galaxies». Astrophysical Journal, 88, 1982, pàg. 296–328. Arxivat de l'original el 2019-10-20. DOI: 10.1086/113318 [Consulta: 3 agost 2020].
  13. ↑ Robertson, Peter; Cozens, Glen; Orchiston, Wayne; Slee, Bruce; Wendt, Harry «Early Australian Optical and Radio Observations of Centaurus A» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of Australia, 27, 4, 2010, pàg. 402–430. Arxivat de l'original el 2024-09-10. arXiv: 1012.5137. Bibcode: 2010PASA...27..402R. DOI: 10.1071/AS09071. ISSN: 1323-3580 [Consulta: 10 setembre 2024].
  14. ↑ «VIII. A catalogue of nebulæ and clusters of stars in the southern hemisphere, observed at Paramatta in New South Wales, by James Dunlop, Esq. In a letter addressed to Sir Thomas Makdougall Brisbane, Bart. K. C. B. late Governor of New South Wales. Presented to the Royal Society by John Frederick William Herschel, Esq. Vice President» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 118, 31-12-1828, pàg. 113–151. Arxivat de l'original el 2024-08-30. DOI: 10.1098/rstl.1828.0010. ISSN: 0261-0523 [Consulta: 10 setembre 2024]. Centaurus A is listed on p. 138 as entry number 482. A sketch of Centaurus A appears as Fig. 20 on the plate between pages 114 and 115.
  15. ↑ Herschel, John F. W. (John Frederick William). Outlines of astronomy (en anglès). London Longmans, Green, 1878, p. 602. 
  16. ↑ Bolton, J. G.; Stanley, G. J.; Slee, O. B. «Positions of Three Discrete Sources of Galactic Radio-Frequency Radiation» (en anglès). Nature, 164, 4159, 7-1949, pàg. 101–102. Arxivat de l'original el 2024-02-26. DOI: 10.1038/164101b0. ISSN: 1476-4687 [Consulta: 10 setembre 2024].
  17. ↑ Baade, W.; Minkowski, R. «On the Identification of Radio Sources.». Astrophysical Journal, vol. 119, 01-01-1954, pàg. 215. Bibcode: 1954ApJ...119..215B. DOI: 10.1086/145813. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine.
  18. ↑ Bowyer, C. Stuart; Lampton, Michael; Mack, John; de Mendonca, Fernando «Detection of X-Ray Emission from 3c 273 and NGC 5128» (en anglès). The Astrophysical Journal, 161, 7-1970, pàg. L1. Arxivat de l'original el 2024-09-10. DOI: 10.1086/180559. ISSN: 0004-637X [Consulta: 10 setembre 2024].
  19. ↑ Grindlay, J. E.; Helmken, H. F.; Brown, R. H.; Davis, J.; Allen, L. R. «Evidence for the detection of gamma rays from Centaurus A at gamma-ray energies above 300 GeV». Astrophysical Journal Letters, vol. 197, 01-04-1975, pàg. L9–L12NASA ADS. Bibcode: 1975ApJ...197L...9G. DOI: 10.1086/181764. Arxivat 2023-04-10 a Wayback Machine.
  20. ↑ Schreier, E. J.; Feigelson, E.; Delvaille, J.; Giacconi, R.; Grindlay, J. «Einstein observations of the X-ray structure of Centaurus A - Evidence for the radio-lobe energy source» (en anglès). The Astrophysical Journal, 234, 11-1979, pàg. L39. Arxivat de l'original el 2019-04-10. DOI: 10.1086/183105. ISSN: 0004-637X [Consulta: 10 setembre 2024].
  21. ↑ «HubbleSite – NewsCenter – Hubble Provides Multiple Views of How to Feed a Black Hole (05/14/1998) – Background Info». Arxivat de l'original el 2007-10-30. [Consulta: 14 octubre 2015].
  22. ↑ Kraft, R. P.; Kregenow, J. M.; Forman, W. R.; Jones, C.; Murray, S. S. «Chandra Observations of the X‐Ray Point Source Population in Centaurus A» (en anglès). The Astrophysical Journal, 560, 2, 20-10-2001, pàg. 675–688. Arxivat de l'original el 2023-10-29. DOI: 10.1086/323056. ISSN: 0004-637X [Consulta: 10 setembre 2024].
  23. ↑ Quillen, Alice C.; Brookes, Mairi H.; Keene, Jocelyn; Stern, Daniel; Lawrence, Charles R. «Spitzer Observations of the Dusty Warped Disk of Centaurus A» (en anglès). The Astrophysical Journal, 645, 2, 10-07-2006, pàg. 1092–1101. Arxivat de l'original el 2022-10-15. DOI: 10.1086/504418. ISSN: 0004-637X [Consulta: 10 setembre 2024].
  24. ↑ Aharonian, F.; Akhperjanian, A. G.; Anton, G.; de Almeida, U. Barres; Bazer-Bachi, A. R. «DISCOVERY OF VERY HIGH ENERGY γ-RAY EMISSION FROM CENTAURUS A WITH H.E.S.S.». The Astrophysical Journal, 695, 1, 10-04-2009, pàg. L40–L44. Arxivat de l'original el 2022-11-23. DOI: 10.1088/0004-637X/695/1/L40. ISSN: 0004-637X [Consulta: 10 setembre 2024].
  25. ↑ Abraham, J.; Abreu, P.; Aglietta, M.; Aguirre, C.; Allard, D. «Correlation of the highest-energy cosmic rays with the positions of nearby active galactic nuclei» (en anglès). Astroparticle Physics, 29, 3, 4-2008, pàg. 188–204. Arxivat de l'original el 2024-07-02. DOI: 10.1016/j.astropartphys.2008.01.002 [Consulta: 10 setembre 2024].
  26. ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for extended name search on Centaurus A. Arxivat de l'original el 2000-10-19. [Consulta: 7 març 2007].
  27. ↑ R. Evans, R. H. McNaught, C. Humphries «Supernova 1986G in NGC 5128». IAU Circular, 4208, 1986. Arxivat de l'original el 2019-10-20 [Consulta: 3 agost 2020].
  28. ↑ M. M. Phillips, A. C. Phillips, S. R. Heathcote, V. M. Blanco, D. Geisler, D. Hamilton, N. B. Suntzeff, F. J. Jablonski, J. E. Steiner, A. P. Cowley, P. Schmidtke, S. Wyckoff, J. B. Hutchings, J. Tonry, M. A. Strauss, J. R. Thorstensen, W. Honey, J. Maza, M. T. Ruiz, A. U. Landolt, A. Uomoto, R. M. Rich, J. E. Grindlay, H. Cohn, H. A. Smith, J. H. Lutz, R. J. Lavery, A. Saha «The type 1a supernova 1986G in NGC 5128 - Optical photometry and spectra». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 99, 1987, pàg. 592–605. Arxivat de l'original el 2008-02-24. DOI: 10.1086/132020 [Consulta: 3 agost 2020].
  29. ↑ I. D. Karachentsev, M. E. Sharina, A. E. Dolphin, E. K. Grebel, D. Geisler, P. Guhathakurta, P. W. Hodge, V. E. Karachetseva, A. Sarajedini, P. Seitzer «New distances to galaxies in the Centaurus A group». Astronomy and Astrophysics, 385, 2002, pàg. 21–31. Arxivat de l'original el 2018-11-22. DOI: 10.1051/0004-6361:20020042 [Consulta: 3 agost 2020].
  30. ↑ Tully, R. B.. Nearby Galaxies Catalog (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1.  Arxivat 2024-09-10 a Wayback Machine.
  31. ↑ P. Fouque, E. Gourgoulhon, P. Chamaraux, G. Paturel «Groups of galaxies within 80 Mpc. II - The catalogue of groups and group members». Astronomy and Astrophysics Supplement, 93, 1992, pàg. 211–233. Arxivat de l'original el 2019-12-13 [Consulta: 3 agost 2020].
  32. ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47–90. Arxivat de l'original el 2019-12-13 [Consulta: 3 agost 2020].
  33. ↑ I. D. Karachentsev «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 178–188. Arxivat de l'original el 2008-02-21. DOI: 10.1086/426368 [Consulta: 3 agost 2020].

Vegeu també

[modifica]
  • Messier 87 - una galàxia geganta el·líptica que també té una gran font de ràdio.
  • NGC 1316 - una galàxia lenticular similar que posseeix també una gran font de ràdio.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centaure_A&oldid=34949073»