Central de commutació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Central telefònica antiga.
central telefònica moderna utilitzada per una empresa operadora de telefonia a França (Nortel DMS)

En el camp de les telecomunicacions, en un sentit ampli, una central de commutació (o central telefònica) és el lloc (pot ser un edifici, un local, una caseta o un contenidor) utilitzat per una empresa operadora de telefonia on s'alberga l'equip de commutació i els altres equips necessaris per a l'operació de les trucades telefòniques. És a dir, és el lloc on s'estableixen connexions entre els llaços (bucles) dels abonats, bé directament o bé mitjançant retransmissions entre centrals del senyal de veu. Les centrals es connecten entre si mitjançant enllaços de comunicacions entre centrals o enllaços intercentrales. En la central telefònica acaben les línies d'abonat i s'originen els enllaços de comunicacions amb altres centrals telefòniques d'igual o diferent jerarquia o, si escau, parteixen els enllaços o circuits interurbans necessaris per a la connexió amb centrals d'altres poblacions.

Les centrals telefòniques se situen en edificis destinats a albergar els equips de transmissió i de commutació que fan possible la comunicació entre els diferents abonats.[1] Allí també es localitzen els equips de força d'energia i el repartidor general o MDF (Main distribution frame).

El terme central telefònica s'utilitza en moltes ocasions com a sinònim d'equip de commutació més que com un edifici o una ubicació. El terme es emplea amb freqüència per denominar el lloc, l'equipament i material contingut (Planta interna). Les centrals telefòniques privades a diferència de les centrals telefòniques públiques, només intercomuniquen extensions o annexos dins d'una empresa, organització, negoci i en algunes llars, aquestes extensions o annexos per mitjà d'aquesta central comparteixen les línies o troncals subministradas per la central telefònica pública i són utilitzades per comunicar-se amb l'exterior.

La primera central telefònica va ser inventada en 1877 per l'hongarès Tivadar Puskás, que treballava amb Thomas Alva Edison.

Jerarquia de centrals telefòniques[modifica | modifica el codi]

Els equips de commutació d'una central telefònica pública es diuen també node telefònics. Aquests nodes es troben jerarquitzats. Els nodes d'accés, més propers als abonats, es comuniquen amb nodes de jerarquia més alta (regionals, provincials, etc.), que faciliten la interconnexió amb altres nodes de l'operador o d'altres operadors de telefonia pública bàsica commutada o d'altres serveis de telecomunicació com a ADSL.

La Jerarquia de les Centrals telefòniques podem definir-la com:[2]

  • Centrals Urbanes
  • Centrals Interurbanes
  • Centrals Automàtiques Internacionals
  • Centrals de Trànsit

Equips i material continguts en la central telefònica[modifica | modifica el codi]

Entre els equips i material contingut s'inclouen els següents elements:

  • L'equip de commutació.
  • Els equips de transmissió entre centrals (que utilitzen cable coaxial, els cables de parells o fibra òptica).
  • El repartidor principal de cable (interconnecta els parells dels abonats amb els cables d'entrada a la central).
  • Equips de ventilació.
  • Els equips d'alimentació elèctrica.
  • Les bateries de suport
  • Cables, entroncaments, etc.

Els dos primers elements es disposen en racks col·locats en bastidors.

Soterrani o túnel de cables[modifica | modifica el codi]

Fins a la central telefònica arriben canalitzacions que condueixen nombrosos cables de coure, denominats paris d'abonat (generalment pel soterrani). Des de la central parteixen les fibres òptiques o cables de parells per realitzar l'enllaç de comunicacions a través de pals o canalitzacions.

Els cables que contenen els parells que vénen des dels abonats accedeixen a la central a través de galeries subterrànies fins al repartidor principal o MDF, on acaben aquests parells.

Repartidor o distribuïdor principal[modifica | modifica el codi]

En el repartidor principal es realitzen els ponts adequats per unir amb els parells procedents dels abonats, els cables de l'equip de commutació telefònica o els cables del DSLAM si el servei ADSL ha estat contractat pel client.

El repartidor principal (MDF “Main distribution frame”) és el nexe d'unió entre planta interna i planta externa en la central telefònica.

El repartidor se situa en una sala localitzada a l'edifici de la central, en general en la primera planta. Sobre el repartidor se situa la sala d'equips i sota el mateix es troba el soterrani de cables. El repartidor principal conté en el seu interior un o més bastidors situats longitudinalment. En cada bastidor es troba un panell per a fils verticals i un altre per a fils horitzontals. Els fils horitzontals estan identificats i connectats a equips de la central. Els fils verticals estan associats a parells de la “xarxa primària" procedent dels abonats.

Quan es va a efectuar una instal·lació es realitza una passada o interconnexió física en una posició de les regletes. Es connecta un parell vies de la xarxa primària (és a dir verticals) i equips de la central (horitzontals).

Equips de commutació. Funcions.[modifica | modifica el codi]

La telefonia convencional RTB (Xarxa Telefònica Bàsica) o RTC (Xarxa Telefònica Commutada) és atesa per equips de commutació digitals. Les centrals digitals són l'evolució de les primeres centrals manuals i centrals automàtiques analògiques electromecàniques.

Les centrals permeten connectar dos abonats que depenen de la mateixa central o iniciar (o rebre) una trucada amb un abonat d'una altra central a través d'una o diverses centrals que interconnecten a les centrals de les quals depenen aquests abonats.

L'ús de processadors va permetre reemplaçar tots els sistemes citats anteriorment. Els ordinadors realitzen les connexions de la mateixa manera que ho feien els sistemes mecànics amb operadors humans. Si es marca des d'un telèfon un conjunt de nombres, els sistemes poden detectar si s'@tratar una trucada local o de llarga distància. Els dígits marcats es transmeten a través de la cadena de centrals que estableixen la trucada a través de les línies de transmissió que uneixen les centrals.

Funcions de commutació de trucades telefòniques[modifica | modifica el codi]

En la Commutació (xarxes de comunicació) de trucades telefòniques es realitza la connexió entre diferents nodes que existeixen en diferents llocs i distàncies per aconseguir un camí apropiat per connectar dos usuaris de la xarxa de telefonia. En la commutació de trucades telefòniques s'estableix un camí físic entre els mitjans de comunicació previ a la connexió entre els usuaris. Aquest camí roman actiu durant la comunicació entre els abonats, alliberant-se en acabar la comunicació.

Equips de transmissió: enllaços de comunicacions intercentrales. Funcions.[modifica | modifica el codi]

Per interconnectar les centrals entre si, s'utilitzen els equips de transmissió o transport que distribueixen per mitjans de transmissió, fibra òptica, cable coaxial, cables de parells, etc.) els fluxos de dades o de veu digitalitzada cap a la seva destinació. La transmissió tendeix a integrar-se amb els diferents serveis i xarxes de dades.

Equips de comunicació de dades ADSL[modifica | modifica el codi]

Quan el client requereix serveis de banda ampla ADSL en el repartidor principal se li comunica amb un altre equip: el DSLAM. El DSLAM es pot considerar un mòdem que d'una banda es connecta a l'equip de l'abonat (mòdem o router) i per un altre a un enllaç de comunicacions d'alta velocitat que condueix altres nodes intermedis de dades que connecten finalment a Internet.

DSLAM per a comunicació de dades ADSL.

Centrals urbanes i centrals rurals[modifica | modifica el codi]

Una caseta rural d'una central telefònica australiana

A les ciutats es troben edificis de centrals telefòniques que alberguen nombrosos equips i material i als quals accedeixen a través del soterrani de l'edifici malls de cable que agrupen nombrosos parells d'abonat de la ciutat o part d'ella.

A les zones rurals o allunyades de nuclis urbans es construeixen casetes de menor dimensió i equipament però funcionalment idèntiques a les centrals de les ciutats.

Central telefònica privada[modifica | modifica el codi]

Una central telefònica privada, PABX o centraleta telefònica es refereix a un "branc privat de commutació automàtica"; són commutadors automàtics que normalment pertanyen a les empreses. Permeten interconnectar diferents ambients mitjançant aparells telefònics, a més de manejar les trucades telefòniques mitjançant línies o troncals de les companyies telefòniques públiques. Existeixen diferents tecnologies, antigament les centrals eren analògiques per després incorporar en les seves parts tecnologia digital, tot sense molts canvis per a l'usuari, ara tenim la central telefònica IP, una central realment digital. Una central telefònica IP, és un equip telefònic dissenyat per oferir serveis de comunicació a través de les xarxes de dades. A aquesta tecnologia se li coneix com a veu per IP (VoIP), on l'IP és l'anomenat protocol d'Internet i l'adreça IP, és l'adreça per la qual s'identifiquen els dispositius dins de la web. Amb els components adequats es pot manejar un nombre il·limitat d'annexos en lloc o remots via Internet (en qualsevol lloc del món), afegir video, connectar-li troncals digitals o serveis de (VoIP) "SIP trunking" per a trucades internacionals a baix cost. Els aparells telefònics que s'usen se'ls criden telèfons IP o SIP i es connecten directament a la xarxa. Per mitjà de ports d'enllaços se li connecten les línies normals de les xarxes telefòniques públiques i annexos analògics per a telèfons estàndard (faxos, sense fils contestadores,...etc). En integrar la informàtica amb la telefonia (CTI) vostè pot obtenir molts avantatges, com el poder comunicar-se amb un contacte dins del programa administratiu de la seva empresa amb tan sols un clic. Quan aquest fora de l'oficina i li deixin un missatge en el seu correu de veu, est pot ser dirigit al seu correu electrònic personal com un arxiu de veu. Per a les grans corporacions internacionals les centrals IP s'han convertit en un equip molt convenient. Aquestes centrals usen sistemes operatius com Windows i programes que corren en Linux, de l'anomenat Codi Obert (Open Source). L'obertura de sistemes operatius i programes gratuïts han fet proliferar moltes centrals IP a bons preus, algunes usant computadors com a maquinari. Les grans corporacions amb bons pressupostos poden sobrellevar el cost de l'equip, programes, seguretat a les xarxes, bons amples de banda etc. Aconseguint al final un bon funcionament del sistema. Ara moltes empreses de telecomunicacions estan oferint el que criden Centrals Virtuals, la qual cosa en realitat ofereixen són annexos o extensions amb tecnologia de (VoIP), un avantatge per a les empresa que té sucursals a nivell nacional, ja que podran comunicar-se entre les sucursals sense cost algun, sense instal·lar equip algun, però una veritable central deu oferir comunicació interna dins del local i per aconseguir això necessitarien comprar tantes línies com a empleats tinguin, la qual cosa acaba sent molt costós. Han de saber, que la qualitat de les trucades de telefonia IP depenen en gran manera de l'operador de telefonia IP i de la qualitat de la connexió a Internet disponible.

Les centrals convencionals Analògiques o Semi-digitals van ser dissenyades amb llenguatges de programació molt senzills i confiables, sent sempre assemblades sobre la base de sistemes encapsulats. Aquests equips ens van acostumar a la seva confiabilitat i a la seva fàcil configuració, no estan exposats a atacs per Internet ni a desperfectes a causa d'algun virus. La bona notícia és que totes les funcions extra que poden donar-li les centrals IP poden aconseguir-se per mitjà de mòduls que es connecten a les seves centrals telefòniques convencionals. Per a mitges empreses, una forma intel·ligent de migrar a aquesta nova tecnologia seria per mitjà d'enllaços digitals I1/T1 pels quals poden connectar la seva central tradicional amb una IP i d'aquesta manera tindran el millor dels dos mons. La manera més econòmica d'aprofitar aquesta nova tecnologia seria connectar-se mitjançant mòduls que ens donen servei de VoIP per mitjà d'extensions anàlogues que poden entrar a la seva central com una línia o troncal, això els ofereix serveis econòmics de trucades a llarga distància i la possibilitat de tenir extensions en llocs distants via Internet amb total seguretat, a baix cost i sense sacrificar significativament el seu ample de banda.

En fi hem d'acceptar que en aquest món tan competitiu, hem d'estar ben comunicats per aconseguir la màxima eficiència, per a això és important manejar sistemes telefònics en tot el nostre entorn, punt en l'oficina com en la llar.

Història de les centrals telefòniques privades electròniques a Amèrica Llatina[modifica | modifica el codi]

Vell commutador telefònic, en el Museu de Trelew, Trelew, República Argentina

Molt ha canviat en tecnologia i costos des de la creació del primer commutador en 1877. Amèrica Llatina no va ser absent en el desenvolupament tecnològic d'aquesta indústria.

En un començament s'utilitzaven switches elèctrics precaris i posteriorment es va inclinar a l'ús de l'operadora manual que derivava les trucades del centre de trucades a l'intern corresponent.

En 1977, DGT Electrònica (nom @pensar referència a DIGITAL) llança al mercat la línia TTL, amb una capacitat de 25 línies urbanes i 160 interns destinada al sector privat. Aquest esdeveniment va ser la creació de la primera central telefònica electrònica desenvolupada i produïda a Amèrica Llatina.

Aquesta és la incursió d'una petita empresa Argentina destinada a batallar al mercat de les telecomunicacions. Pionera en el desenvolupament de Centrals telefòniques electròniques, és capaç de competir contra empreses com SIEMENS. En pocs mesos desenvolupa un producte sòlid i de qualitat aconseguint ordres de compra per 2MMU$D sense tenir el producte fabricat. Un emprendimiento basat en una tecnologia de ruptura amb forta demanda i beneficis. Als grans fabricants mundials els prendria diversos anys adaptar-se al canvi tecnològic.

En l'aspecte comercial es crea una xarxa de comercialització que inclou els majors països de Llatinoamèrica i associacions amb empreses destacades del rubro.

Anys després, amb el respatller de la Gerència de Desenvolupament i Tecnologia “Jorge A. Sabato” del Banc de la Província de Buenos Aires, inicia el desenvolupament d'una nova línia de centrals telefòniques d'última generació presents al mercat fins a 1998.

Aquesta sèrie DGT MICRO amb capacitat de fins a 1200 ports apuntava a satisfer les necessitats punt del mercat públic com a privat.

Actualment es pot visitar en el Museu de les Telecomunicacions de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, un model històric de la primera central telefònica electrònica desenvolupada i produïda íntegrament en Llatí Amèrica.

Brasil (Intelbras) és un gran productor de centrals telefòniques; en el Perú Skyphone Systems ha aconseguit incorporar centrals telefòniques a molt baixos preus per aconseguir arribar als petits i mitjos empresaris, així com a les llars dels llatinoamericans.

Principals fabricants[modifica | modifica el codi]

  • LG Ericsson
  • Panasonic
  • Avaya
  • Alcatel
  • Aastra Technologies Limited (Netcom Neris)
  • Oki
  • Samsung
  • NEC Philips
  • SIEMENS
  • SKYPHONE
  • Intelbras

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Algarra, Javier (2012).
  2. [1]. Moralzarzal. ISBN 978-84-617-5291-1.