Vés al contingut

Central do Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCentral do Brasil
Fitxa
DireccióWalter Salles Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArthur Cohn, Donald Ranvaud, Robert Redford i Walter Salles Modifica el valor a Wikidata
GuióWalter Salles, João Emanuel Carneiro i Marcos Bernstein Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJaques Morelenbaum i Antonio Pinto Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalter Carvalho Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBiM Distribuzione i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada113 min i 105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.900.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació22.000.000 $ (mundial)
5.969.553 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatCentral do Brasil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0140888 The Movie Database: 666 Filmaffinity: 731937 Allocine: 19250 Rottentomatoes: m/central_station Allmovie: v160406 TCM: 442875 Metacritic: movie/central-station TV.com: movies/central-station Modifica els identificadors a Wikidata

Central do Brasil és una pel·lícula franco-brasilera de Walter Salles estrenada el 1998. Ha estat doblada al català [1]

Central do Brasil en l'obra de Walter Salles

[modifica]

Nascut el 1956, Walter Salles és una de les principals figures del renaixement d'un cinema brasiler que havia desaparegut quasi durant prop d'una desena d'anys, després de la generació del "Cinema Novo" dels anys 1960 (Glauber Rocha, Carlos Diegues...) Després d'Exposure (1991) realitza amb Daniela Thomas Terra llunyana que obté el premi de la "Millor pel·lícula de l'any 1996" al Brasil. Amb una magnífica imatge en blanc i negre, conta la història d'un jove brasiler de São Paulo, Paco, la mare del qual acaba de morir, i que decideix anar al descobriment de Lisboa, que la seva mare considerava com una "Terra promesa". Allà, troba una cambrera brasilera, Alex, amb la qual intentarà escapar a una organització mafiosa especialitzada en el tràfic de droga i d'objectes valuosos.
Però sobretot és l'escriptura negra i poètica d'aquesta pel·lícula que ha fet conèixer l'originalitat d'un autor que s'assenta amb ganes a Central do Brasil. L'any anterior havia dirigit per a ARTE un episodi de la sèrie "l'Any 2000" vist per... Walter Salles.

Argument

[modifica]

A Rio de Janeiro, Josué, un jove de deu anys, la mare del qual ha estat víctima d'un accident de circulació, es troba sense família. Dora, una mestra jubilada, exercint l'ofici d'escriptora pública al hall de l'estació, l'ajudarà a trobar el seu pare a l'àrida regió del Sertão (Nordeste). En el transcurs d'aquest viatge iniciàtic, els dos personatges es descobriran progressivament l'un a l'altre. Una pel·lícula extremadament emocionant que descriu el difícil aprenentatge de la vida per al nen, i per a Dora, el dolorós descobriment d'ella mateixa.

Os d'or a Berlín i Premi a la millor actriu per a aquest realitzador procedent del cinema publicitari i documental.[2]

Comentari

[modifica]

Sense ser un documental-ficció, Central do Brasil no perd mai l'ocasió d'informar-nos de certs aspectes d'una realitat social prou fosca: escriptor públics, nens vagabonds, tràfic d'òrgans, trens atapeïts, alcoholisme, violència, loteries... Però la imatge del Sertão que ens proposa Central do Brasil és molt diferent a aquella donada pel "Cinema Novo" als anys 1960. La severitat de la terra aquí és endolcida en benefici d'una mirada que subratlla permanentment la bellesa i la immensitat dels paisatges salvatges.

El nen de la pel·lícula representa l'esperança de la generació ascendent. És "l'àngel-transformador" de la fatalitat, exigint dels adults que agafin les seves responsabilitats. Dora acabarà descobrint els valors morals i les qualitats humanes que la ciutat li havia fet oblidar. Central do Brasil deixa emergir a poc a poc la idea d'un món en el qual l'acció hauria vençut finalment l'apatia, la solidaritat a l'individualisme, i la confiança al menyspreu. En aquesta esperança, el cinema tindria un paper a jugar com ho mostra la simbologia de les imatges finals: una petita foto que reuneix, més enllà del temps, l'espai i les diferències.

Repartiment

[modifica]
Fernanda Montenegro

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Estació Central de Brasil». [Consulta: 30 gener 2018].
  2. «Movie Review - FILM REVIEW; A Journey of Hope and Self-Discovery for Two Hard-Bitten Souls - NYTimes.com» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].