Central nuclear d'Ignalina

Infotaula d'edifici Central nuclear d'Ignalina
Dades
Tipus	Central nuclear
Característiques
Estat d'ús	decomissat
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Municipi de Visaginas (Lituània)
55° 36′ 16″ N, 26° 33′ 36″ E
Activitat
Utilització	31 desembre 1983  –  31 desembre 2009
Potència	2.600 MW
Lloc web	iae.lt

La Central Nuclear d'Ignalina (en lituà:Ignalinos atominė elektrinė, en rus: Игналинская АЭС) era una central nuclear de dues unitats RBMK-1500 situada a Visaginas, Lituània.

Reactors

La Central Nuclear d'Ignalina contenia dos reactors d'energia RBMK-1500 refrigerats per aigua i amb moderador nuclear. El reactor de disseny soviètic RBMK-1500 era originalment el més potent del món, amb una capacitat de corrent elèctric de 1500 MW. Després de l'accident de Txernòbil la seva capacitat va ser reduïda a 1.360 MW. Aquests reactors són d'un tipus similar (RBMK-1000) als de la Central Nuclear de Txernòbil, de manera que la Unió Europea va pressionar per tancar-la.

La unitat Núm. 1 es va acabar el 1983 i va ser tancada el 31 de desembre de 2004. La unitat Núm. 2 es va posar en marxa l'agost de 1987 i va ser tancada el 31 de desembre de 2009. Les unitats 3 i 4 mai van ser acabades.

Història

Les preparacions per a la construcció van començar el 1974. El treball al terreny va començar quatre anys abans. El reactor 2 va ser acabat el 1986. Originalment, la unitat Núm. 2 va ser programada per al llançament el 1986, però va ser posposat durant un any a causa de l'accident de Txernòbil. També, la construcció de la unitat Núm. 3 va ser suspesa i el 1989 va començar a ser enderrocada. La ciutat de Visaginas va ser construïda per a allotjar la gent que treballa a la planta. La localització va ser triada al costat del llac més gran de Lituània, el Llac Drūkšiai, per a proporcionar l'aigua per a refrigerar els reactors. Una part d'aquest llac ara es comparteix amb Belarús. Alguns activistes ambientals estaven espantats perquè el llac és massa petit per a una planta de grans dimensions i diuen que la temperatura mitjana de l'aigua va augmentar alguns graus. Això va poder tenir conseqüències negatives en l'ecosistema del llac.

Tancament

Com a condició de l'entrada a la Unió Europea, Lituània va acordar tancar la central. Abans del tancament de la unitat Núm. 1, i reduir la capacitat normal de l'estació, la planta proveïa el 80% de l'electricitat a Lituània. Lituània juntament amb França són els països més dependents de l'energia atòmica. La Unió Europea va acordar pagar els costos i una substancial remuneració de desarmament, amb pagaments continuats fins al 2013.

El tancament de la planta va fer front a l'oposició ferotge dels lituans. La planta proporcionava la major part de l'energia a la gent local. Per a compensar això, es va començar un projecte per a animar el turisme i altres petites empreses. Altres estaven espantats perquè s'elevaria sobtadament el preu de l'electricitat o perquè Lituània tindria costos gegantins i s'arruïnaria.

Reactor nou

Hi va haver discussions durant els anys 90 i 2000 de construir una planta d'energia atòmica nova al mateix lloc, preveient la probabilitat d'una escassetat pròxima d'energia a la regió. El febrer de 2007, el president lituà Valdas Adamkus va dir als periodistes que visitaven que "hi ha un acord entre Lituània, Letònia, Estònia i Polònia d'assegurar l'autonomia energètica que constitueix més d'un reactor nuclear. "Segons el primer ministre Gediminas Kirkilas, el repartiment seria conclòs a mitjan 2008, amb l'operació començant el 2015. La nova capacitat de planta s'estima en 3.200 MW, en un cost de 5-6 mil milions d'euros. El 28 de juny de 2007, el parlament de Lituània va adoptar una llei sobre la construcció d'una planta d'energia atòmica nova, el començament formal d'un projecte.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central nuclear d'Ignalina

• Imagen satelital de la Central Nuclear Ignalia des de Google Maps