Centre Cultural La Marineta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Centre Cultural La Marineta
Imatge
Centre Cultural La Marineta
Dades
TipusCentre cultural Modifica el valor a Wikidata
Construcció1567 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata obert al públic Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicgòtic tardà
Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de l'Església, 7 Modifica el valor a Wikidata
 41° 32′ 23″ N, 2° 12′ 49″ E / 41.539622°N,2.213625°E / 41.539622; 2.213625Coord.: 41° 32′ 23″ N, 2° 12′ 49″ E / 41.539622°N,2.213625°E / 41.539622; 2.213625
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador29107
Activitat
Propietat deMollet del Vallès Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmolletvalles.cat… Modifica el valor a Wikidata

El Centre Cultural La Marineta és un equipament cultural municipal de Mollet del Vallès inaugurat l'any 1987, que ocupa una antiga masia d'estil gòtic-renaixentista, Mas Ombert de Mollet, del segle xvi.[1] Deu el seu nom a l'antic Hostal La Marinette.[2]

Història[modifica]

L'origen històric de l'edifici es remunta al Mas Ombert de Mollet del segle xvi, d'estil gòtic-renaixentista i ubicada a l'actual plaça de l'Església.[3] La primera menció de les terres data de l'any 1429, quan les terres de la sagrera de l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet foren cedides a Jaume Ombert.[2][4] L'any 1520 les terres eren propietat de Bernat Mascaró, com a usufructuari, i de Clara Ombert, la seva muller, propietària hereva de Jaume Ombert, qui feu construir l'actual casa l'any 1567.[2] Bescanviat el nom més tard pel de Mas Umbert, fou venut, conjuntament amb el Mas Masó de Parets de Vallés, a favor de Pau Bosch, corredor del noble Francesc de Calderó i Resplans, pel preu de 4.800 lliures. La venda fou signada per Francesc Vidal, pagès usufructuari, i Caterina Masó, propietària del mas, i fou autoritzada per «lo discret Francesc Maurici» el 4 de juliol de 1687.[3]

La casa, propietat de la família Calderó, fou reformada a finals del segle XVII, però durant la Guerra del Francès fou cremada. Rehabilitada per Jeroni de Calderó i Conesa l'any 1828,[4] la masia fou arrendada a un hostaler i comença a ser considerada com hostal a partir de l'any 1863,[3] ja que servia de parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic. Durant el segle xviii, l'edifici, conegut amb el nom d'Hostal d'en Calderó,[1] tenia una planta baixa i un pis de tres cossos, la cotxera al costat dret i un pati a l'esquerra.

En el decurs dels anys es desmillorà l'hostal, per aquest motiu, l'any 1920 el seu propietari, Miquel Bosch de Calderó, va encarregar les obres de restauració a l'arquitecte Josep Goday i Casals, parent seu.[3] S'hi portaren a terme l'adaptació del passatge de la Marineta i de l'estable com a cotxeres de carros, cavalleries i primers automòbils, per altra banda, va remodelar-se l'escala de fusta amb balaustrada i galeria al pis, així com van redistribuir-se les habitacions.[1] També foren realitzades els esgrafiats de la façana principal, elements més vistosos i emblemàtics de l'edifici. Durant aquest període, se'l comença a denominar com Hostal La Marinette, en al·lusió a Maria Damm Calàs, dona de Miquel Bosch, nascuda a l'Alsàcia, que li va dedicar el nom per haver-lo encoratjat a fer les obres de l'edifici.[2]

L'hostal fou arrendat a Salvador Canals entre 1921 i 1929, i posteriorment, per Salvador Llavina. Aquest havia acceptat l'explotació de l'hostal, ja que el llavors alcalde de Mollet del Vallès, Joan Serra i Masachs, li va prometre que davant de l'edifici hi hauria la parada final del nou servei d'autobusos de Mollet-Barcelona,[1] durant la celebració de l'Exposició Universal de 1929. Aquest fet li aportà molta clientela al seu negoci.[2] Durant la meitat del segle xx, l'Hostal La Marinette fou un centre de vida social i cultural de Mollet del Vallès, també acollí la seu de diverses entitats culturals i esportives locals, com per exemple la Societat Coral El Clavell o el Club de Futbol Mollet, entre d'altres.[1] L'any 1952, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, i, anys més tard, fou traspassat a Jaume Marc i Regina Agudo, darrers hostalers de l'edifici.[2] L'any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l'hostal i, posteriorment, el ven a l'Ajuntament l'any 1984 per un preu de 5.5 milions de pessetes.[2] Després d'una profunda reforma, l'any 1987 el Consistori local inaugura l'antic edifici com el primer centre cultural de la ciutat.[4]

Arquitectura[modifica]

Es tracta d'un edifici aïllat dins del casc urbà, amb parets mitgeres a un metre de la planta baixa, orientació sud-est. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants. Les finestres allindades amb guardapols. En els panys de paret, entre les tres finestres de la planta pis, es dibuixen tres esgrafiats de factura barroca,[5] dissenyats per Francesc Canyelles i executats per Ferran Serra i Sala.[3] Un es troba al damunt de la finestra central i representa dos grans gerros de flors,[3] i els altres dos al costat de dita finestra, un d'ells respon a un rellotge de sol amb el seu gnòmon[6][7] i l'altre té inscrita la llegenda «LA MARINETA». Aquest últim, tenia inscrit anteriorment «HOSTAL LA MARINETTE».[1]

Al llindar de les tres finestres del frontispici hi ha gravada la inscripció:[3]

« EN L'ANY 1567 JAUME OMBER ME FECIT »

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Boter de Palau Gallifa, 2002, p. 27-33.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Morera, Agustí «Història de l'Hostal la Marinette i origen de la seva propietària, Marinette Damm Calàs». Notes, Núm. 12, 1998, pàg. 45–60. ISSN: 2385-4367 [Consulta: 9 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Blanch i Esteve, Josep M. «L'Hostal de la Marinette». Notes, Núm. 5, 1991, pàg. 75–85. ISSN: 2385-4367 [Consulta: 2 febrer 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 «El Centre Cultural La Marineta compleix vint anys com a equipament municipal». Nació Granollers, 24-11-2007 [Consulta: 14 febrer 2018].
  5. «La Marineta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2018].
  6. «Rellotge de sol de La Marineta». Societat Catalana de Gnomònica, 05-05-2016. [Consulta: 1r febrer 2018].
  7. «Un rellotge de sol a l'ombra». Contrapunt, 08-02-2016 [Consulta: 14 febrer 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Boter de Palau Gallifa, Ramon. Mollet del Vallès: recull gràfic 1870-1965. El Papiol: Efadós, 2002 (L'Abans (Efadós)). 

Enllaços externs[modifica]