Centre Federal de Societats Obreres de Palma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCentre Federal de Societats Obreres de Palma
Història
Creaciódesembre 1869 Modifica el valor a WikidataPalma Modifica el valor a Wikidata

El Centre Federal de Societats Obreres de Palma va ser una unió d'associacions obreres de tendència republicana federal. Es va constituir a Palma el mes de desembre de 1869 i, poc després, influïda per La Federació de Barcelona, s'adherí a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) i més tard s'uní a les associacions de tendència anarquista bakuninista. En foren dirigents Francesc Tomàs Oliver, Miquel Paieres, Guillem Arbós, Josep Roca, Josep Còdol i Rafel Alemany. Arribà a tenir uns 2.000 afiliats.[1]

Els orígens[modifica]

El grup de persones que formaren el Centre Federal havien estat membres del Partit Republicà Federal i el seu lligam amb aquesta formació es va mantenir fins a mitjan 1870. Les reunions de les societats de resistència i la constitució del mateix Centre se celebraren al local del Casino Republicà. La revista dels republicans El Iris del Pueblo va reproduir sovint les opinions d’'El Obrero i avisos de les societats obreres. La influència de La Federación de Barcelona va ser molt important (l'agost de 1869 tenia 50 subscriptors a Mallorca).

Integració dins l'AIT[modifica]

Els obrers del Centre Federal es declaraven anarquistes en política, col·lectivistes en economia i ateus en religió. S'organitzaren associacions obreres a sa Vileta, Llucmajor, Selva i Pollença, i en tenien adherides més de vint de sabaters, fusters, picapedrers i ferrers, entre altres oficis. Publicaren El Obrero, órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente, primera publicació obrera de les Balears.[2]

Alguns dels obrers d'aquest centre s'adheriren a l'Aliança de la Democràcia Socialista. El Centre participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (Barcelona, 1870), a través d'una ponència de Francesc Tomàs sobre la situació de la classe obrera a Palma.

El mes de maig de 1870 hi havia al Centre 22 societats adherides. Al Congrés de Barcelona hi foren representats 1.670 obrers de Ciutat. Davant la guerra franco-prussiana el Centre va publicar un manifest condemnatori, A los obreros franceses y alemanes en particular y a todos los obreros en general.

Crisi i il·legalització[modifica]

El fracàs d'una cooperativa de consum i producció (La Emancipación) provocà una situació econòmica difícil. Els republicans aprofitaren l'ocasió per atacar Francesc Tomàs com a responsable de l'administració de la cooperativa. Tomàs també va ser expulsat de l'Escola Democràtica de Ciutat, de la qual era vicepresident. Als atacs s'hi afegí la persecució governativa. A finals d'octubre de 1870 El Obrero va ser suspès i el Centre, dissolt. Tomàs fou empresonat el gener de 1871.

Al començament de 1871 el Centre va patir una crisi, ja que les societats de mariners i teixidors abandonaren l'AIT. Amb tot, Tomàs, ja en llibertat, creà un Círculo Internacional de Trabajadores i mantingué l'activitat del Centre Federal. El 1872 edità un opuscle, Lo que es el partido republicano ante el obrero moderno, que va tenir una acollida important a tot l'Estat espanyol. Quan el maig de 1872 l'AIT va ser declarada il·legal, es varen clausurar els locals del Centre a Palma, i aquest s'hagué de reorganitzar en la clandestinitat, sobretot mitjançant l'Aliança de la Democràcia Socialista. El 1873 es va dur a terme bastant activitat sindical i les associacions obreres mantingueren la seva existència i, fins i tot, un cert creixement (sabaters). Amb el cop d'estat de 1874, el Centre restà dissolt, però continuà en la clandestinitat. De tota manera, el moviment obrer no va tornar a reaparèixer amb certa força a Mallorca fins al 1890, i ja sota la direcció de socialistes.

Referències[modifica]

  1. «Centre Federal de Societats Obreres de Ciutat». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 257-258. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Gabriel, Pere El moviment obrer a Mallorca Curial: Barcelona, 1973.