Vés al contingut

Centre comercial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Interior del Toronto Eaton Centre a Toronto, Ontario, Canadà.
Entrada del centre comercial brutalista de Steilshoop (Hamburg)

Un centre comercial,[1][2] (en anglès: shopping mall), és una construcció que consta d'un o més edificis, generalment de grans dimensions, i que alberguen locals i botigues aglutinats en un espai determinat per a concentrar la major quantitat de clients potencials dins el recinte.

La mida és una de les diferències fonamentals entre un centre comercial i un mercat; a més, aquest últim pot no situar-se en un lloc cobert. Una altra diferència és l'existència d'una o més botigues reclam; com per exemple, els hipermercats o botigues de moda presta o per departaments presents en el centre comercial.

Un centre comercial està pensat com un espai públic amb diverses botigues; a més, inclou llocs d'oci, entreteniment i diversió, com ara cinemes o festes de menjar dins del recinte. Malgrat que el centre comercial sigui d'inversors privats, generalment es lloguen els locals i es venen de forma independent, de manera que existeixen diversos propietaris, que han de pagar serveis de manteniment al constructor o a l'entitat administradora del centre comercial.[3]

El 2012 hi havia 55 centres comercials a Catalunya, dels quals 46 eren a Barcelona, 5 a Lleida, 3 a Tarragona i 1 a Tarragona.[4] La primera gran superfície que va obrir a l'estat espanyol va ser Baricentro al 1980.

Història

[modifica]
Interior del Penny Hill Centre, Hunslet (Leeds).
H2O Centre Comercial, situat a Rivas-Vaciamadrid.

El primer centre comercial de la història va ser el Mercats de Trajà, construït durant el govern de l'Emperador Trajà en el segle ii.

A l'edat moderna, la primera estructura semblant al que es considera com un «centre comercial» actualment es troba a la ciutat de Damasc, capital de Síria. Es diu Al-Hamidiyah a l'antic soc de Damasc i es remunta al segle xix. El gran basar d'Esfahan, que en gran manera està cobert, aquest es remunta al segle xvii. Els deu quilòmetres de llarg cobert del Gran Basar de Teheran també tenen una llarga història. El gran Basar d'Istanbul, construït al segle xv i segueix sent un dels mercats coberts més grans del món, amb més de 58 carrers i 4.000 botigues.

Gostiny Dvor a Sant Petersburg, que es va inaugurar el 1785, es pot considerar com un dels complexos comercials de primera a propòsit construït tipus de centres comercials, ja que consistia en més de 100 botigues amb una superfície de més de 53.000 m² (570.000 peus) quadrats).

Centres comercials dels Països Catalans

[modifica]
Nom Comarca Regió Data obertura Superfície ocupada Botigues Places aparcament
Centre Comercial AndorràAndorra la VellaAndorra29 de març de 1977
Epizen[5] Sant Julià de Loira Andorra 28 de juliol de 2022 28.000 m² 1.000
Illa CarlemanyEscaldes-EngordanyAndorra200950.000 m²71600
Ànec BlauBaix LlobregatCatalunya
Finestrelles Baix Llobregat Catalunya 28 de novembre de 2018 39.250 m² 103
Llobregat CentreBaix LlobregatCatalunyaDesembre de 1994110
Splau!Baix LlobregatCatalunya11 de maig de 201054.500m²1483.100
Les ArenesBarcelonèsCatalunya24 de març de 2011137.190m²1161.750
Avinguda de la Llum † (1990)BarcelonèsCatalunya19401.750m²650
Bulevard Rosa † (2019)[6]BarcelonèsCatalunya
Casa JorbaBarcelonèsCatalunyaOctubre de 19260
El centre de la VilaBarcelonèsCatalunya25 de juliol de 1996451.000
Diagonal MarBarcelonèsCatalunya20 d'abril de 200187.000m²2405.000
La FargaBarcelonèsCatalunya199630.000m²551.200
Les GlòriesBarcelonèsCatalunya18 d'abril de 199525.0000m²1663.000
Gran Via 2BarcelonèsCatalunya24 d'octubre de 200254.600m²2003.200
Som Multiespai (Heron City)BarcelonèsCatalunya20 de setembre de 2001100.000m²361.600
L'Illa DiagonalBarcelonèsCatalunya2 de desembre de 199396.500m²1702.400
Màgic BadalonaBarcelonèsCatalunya15 d'octubre de 200848.569m²901.200
La MaquinistaBarcelonèsCatalunya14 de juny de 2000250.000m²2425.500
MaremagnumBarcelonèsCatalunya7 de maig de 199522.000m²80840
MontigalàBarcelonèsCatalunya18 d'octubre de 199173.000m²61
Pedralbes Centre † (2019)[6]BarcelonèsCatalunya21 d'abril de 198974
El TriangleBarcelonèsCatalunya1998220
Mataró ParcMaresmeCatalunya12 de juny de 2000120.000m²3.100
Espai Gironès[7] Gironès Catalunya 25 de maig de 2005 40.000m² 122
BaricentroVallès OccidentalCatalunya20 d'abril de 198065.800m²1604.200
Parc Vallès[8][9] Vallès Occidental Catalunya 2 d'octubre de 1998 42.000m²
Sant Cugat CentreVallès OccidentalCatalunya19961002.700
Aushopping Porte d'Espagne Rosselló Catalunya Nord 62
Perpignan Chateau Roussillon Rosselló Catalunya Nord 44
Perpignan Salanca[10] Rosselló Catalunya Nord 71
AquaL'HortaPaís valencià200683.043m²
ArenaL'HortaPaís valencià201230.000m²
Gran TúriaL'HortaPaís valenciàDesembre de 199358.500m²1004.000
El SalerL'HortaPaís valencià1995139.610m²1552.800
Nou Centre[11] L'Horta País valencià 18 de novembre de 1982 112.800m² 250 2.800
Portal de la MarinaLa MarinaPaís valenciàFebrer de 200890.000m²
S'escorxadorMallorcaIlles Balears19918.700m²18327

Centre comercial clausurat i any.

Referències

[modifica]
  1. «Centre comercial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. «centro comercial». Diccionario panhispánico de dudas.
  3. «centro comercial online». Bienvenido a Cosas Desas.
  4. Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.17
  5. «Avui obre les portes ‘Epizen’ el Centre comercial més gran d'Andorra». M'agrada Catalunya, 28-07-2022. [Consulta: 12 març 2023].
  6. 1 2 «La nova vida comercial de l'antic Pedralbes Centre atreu milers de compradors». El Periódico de Catalunya, 03-11-2019. [Consulta: 15 setembre 2021].
  7. «Espai Gironès crece un 3% en ventas y un 2,2% en visitantes hasta junio». La Vanguardia.
  8. Luque, Miguel Ángel «Terrassa tendrá en otoño un centro lúdico con 24 cines y 32 bares» (en castellà). El País [Madrid], 19-09-1998. ISSN: 1134-6582.
  9. «Frey compra el centro comercial Parc Vallès en Barcelona por 82,5 millones de euros» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2022].
  10. «Les centres commerciaux en Pyrénées Orientales». [Consulta: 9 setembre 2021].
  11. «Historia de Nuevo Centro» (en castellà). Nuevo Centro. [Consulta: 30 desembre 2022].

Vegeu també

[modifica]