Vés al contingut

Centre comercial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Interior del Toronto Eaton Centre a Toronto, Ontario, Canadà.
Entrada del centre comercial brutalista de Steilshoop (Hamburg)

Un centre comercial,[1][2] (en anglès: shopping mall), és una construcció que consta d'un o més edificis, generalment de grans dimensions, i que alberguen locals i botigues aglutinats en un espai determinat per a concentrar la major quantitat de clients potencials dins el recinte.

La mida és una de les diferències fonamentals entre un centre comercial i un mercat; a més, aquest últim pot no situar-se en un lloc cobert. Una altra diferència és l'existència d'una o més botigues reclam; com per exemple, els hipermercats o botigues de moda presta o per departaments presents en el centre comercial.

Un centre comercial està pensat com un espai públic amb diverses botigues; a més, inclou llocs d'oci, entreteniment i diversió, com ara cinemes o festes de menjar dins del recinte. Malgrat que el centre comercial sigui d'inversors privats, generalment es lloguen els locals i es venen de forma independent, de manera que existeixen diversos propietaris, que han de pagar serveis de manteniment al constructor o a l'entitat administradora del centre comercial.[3]

El 2012 hi havia 55 centres comercials a Catalunya, dels quals 46 eren a Barcelona, 5 a Lleida, 3 a Tarragona i 1 a Tarragona.[4] La primera gran superfície que va obrir a l'estat espanyol va ser Baricentro al 1980.

Història

[modifica]
Interior del Penny Hill Centre, Hunslet (Leeds).
H2O Centre Comercial, situat a Rivas-Vaciamadrid.

El primer centre comercial de la història va ser el Mercats de Trajà, construït durant el govern de l'Emperador Trajà en el segle ii.

A l'edat moderna, la primera estructura semblant al que es considera com un "centre comercial" actualment es troba a la ciutat de Damasc, capital de Síria. Es diu Al-Hamidiyah a l'antic soc de Damasc i es remunta al segle xix. El Gran basar d'Isfahan, que en gran manera està cobert, aquest es remunta al segle xvii. Els deu quilòmetres de llarg cobert del Gran Basar de Teheran també tenen una llarga història. El Gran Basar d'Istanbul, construït al segle xv i segueix sent un dels mercats coberts més grans del món, amb més de 58 carrers i 4.000 botigues.

Gostiny Dvor a Sant Petersburg, que es va inaugurar el 1785, es pot considerar com un dels complexos comercials de primera a propòsit construït tipus de centres comercials, ja que consistia en més de 100 botigues amb una superfície de més de 53.000 m² (570.000 peus) quadrats).

Centres comercials dels Països Catalans

[modifica]
Nom Comarca Regió Data obertura Superfície ocupada Botigues Places aparcament
Centre Comercial Andorrà Andorra la Vella Andorra 29 de març de 1977 (1977-03-29)
Epizen[5] Sant Julià de Loira Andorra 28 de juliol de 2022 28.000 m² 1.000
Illa Carlemany Escaldes-Engordany Andorra 2009 50.000 m² 71 600
Ànec Blau Baix Llobregat Catalunya
Finestrelles Baix Llobregat Catalunya 28 de novembre de 2018 39.250 m² 103
Llobregat Centre Baix Llobregat Catalunya Desembre de 1994 110
Splau! Baix Llobregat Catalunya 11 de maig de 2010 (2010-05-11) 54.500m² 148 3.100
Les Arenes Barcelonès Catalunya 24 de març de 2011 (2011-03-24) 137.190m² 116 1.750
Avinguda de la Llum † (1990) Barcelonès Catalunya 1940 1.750m² 65 0
Bulevard Rosa † (2019) [6] Barcelonès Catalunya
Casa Jorba Barcelonès Catalunya Octubre de 1926 0
El centre de la Vila Barcelonès Catalunya 25 de juliol de 1996 (1996-07-25) 45 1.000
Diagonal Mar Barcelonès Catalunya 20 d'abril de 2001 (2001-04-20) 87.000m² 240 5.000
La Farga Barcelonès Catalunya 1996 30.000m² 55 1.200
Les Glòries Barcelonès Catalunya 18 d'abril de 1995 (1995-04-18) 25.0000m² 166 3.000
Gran Via 2 Barcelonès Catalunya 24 d'octubre de 2002 (2002-10-24) 54.600m² 200 3.200
Som Multiespai (Heron City) Barcelonès Catalunya 20 de setembre de 2001 (2001-09-20) 100.000m² 36 1.600
L'Illa Diagonal Barcelonès Catalunya 2 de desembre de 1993 (1993-12-02) 96.500m² 170 2.400
Màgic Badalona Barcelonès Catalunya 15 d'octubre de 2008 (2008-10-15) 48.569m² 90 1.200
La Maquinista Barcelonès Catalunya 14 de juny de 2000 (2000-06-14) 250.000m² 242 5.500
Maremagnum Barcelonès Catalunya 7 de maig de 1995 (1995-05-07) 22.000m² 80 840
Montigalà Barcelonès Catalunya 18 d'octubre de 1991 (1991-10-18) 73.000m² 61
Pedralbes Centre † (2019) [6] Barcelonès Catalunya 21 d'abril de 1989 (1989-04-21) 74
El Triangle Barcelonès Catalunya 1998 22 0
Mataró Parc Maresme Catalunya 12 de juny de 2000 (2000-06-12) 120.000m² 3.100
Espai Gironès[7] Gironès Catalunya 25 de maig de 2005 40.000m² 122
Baricentro Vallès Occidental Catalunya 20 d'abril de 1980 (1980-04-20) 65.800m² 160 4.200
Parc Vallès[8][9] Vallès Occidental Catalunya 2 d'octubre de 1998 42.000m²
Sant Cugat Centre Vallès Occidental Catalunya 1996 100 2.700
Aushopping Porte d'Espagne Rosselló Catalunya Nord 62
Perpignan Chateau Roussillon Rosselló Catalunya Nord 44
Perpignan Salanca[10] Rosselló Catalunya Nord 71
Aqua L'Horta País valencià 2006 83.043m²
Arena L'Horta País valencià 2012 30.000m²
Gran Túria L'Horta País valencià Desembre de 1993 58.500m² 100 4.000
El Saler L'Horta País valencià 1995 139.610m² 155 2.800
Nou Centre[11] L'Horta País valencià 18 de novembre de 1982 112.800m² 250 2.800
Portal de la Marina La Marina País valencià Febrer de 2008 90.000m²
S'escorxador Mallorca Illes Balears 1991 8.700m² 18 327

† Centre comercial clausurat i any.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre comercial
  1. ↑ «Centre comercial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «centro comercial». Diccionario panhispánico de dudas.
  3. ↑ «centro comercial online». Bienvenido a Cosas Desas.
  4. ↑ Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.17
  5. ↑ «Avui obre les portes ‘Epizen’ el Centre comercial més gran d’Andorra». M'agrada Catalunya, 28-07-2022. [Consulta: 12 març 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «La nova vida comercial de l'antic Pedralbes Centre atreu milers de compradors». El Periódico de Catalunya, 03-11-2019. [Consulta: 15 setembre 2021].
  7. ↑ «Espai Gironès crece un 3% en ventas y un 2,2% en visitantes hasta junio». La Vanguardia.
  8. ↑ Luque, Miguel Ángel «Terrassa tendrá en otoño un centro lúdico con 24 cines y 32 bares» (en castellà). El País [Madrid], 19-09-1998. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ «Frey compra el centro comercial Parc Vallès en Barcelona por 82,5 millones de euros» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2022].
  10. ↑ «Les centres commerciaux en Pyrénées Orientales». [Consulta: 9 setembre 2021].
  11. ↑ «Historia de Nuevo Centro» (en castellà). Nuevo Centro. [Consulta: 30 desembre 2022].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_comercial&oldid=34434284»