Centre d'Art la Panera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCentre d'Art la Panera
LaPanera Lleida Nov2009.jpg
Façana del Centre d'Art la Panera
Dades bàsiques
Tipus entitat museu d'art i galeria d'art
Història
Fundació 28 d'abril de 2003
Activitat
Àmbit Centre d'Art
Espai exposició 2.352 m²
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Glòria Picazo (2003-2015), Cèlia del Diego (2017-)
Altres dades
Transport públic RENFE Estació de Lleida

Web www.lapanera.cat

Modifica les dades a Wikidata

El Centre d'Art la Panera és un centre d'art[1] de Lleida, ubicat al centre històric de la ciutat, al costat de l'Església de Sant Martí. Serveix com a plataforma de producció, difusió i exhibició d'arts visuals. Ha realitzat diversos projectes vinculats a artistes de renom com Antoni Abad,[2][3] Alicia Framis[4][5] o Cabello/Carceller, així com diverses exposicions temàtiques. També s'encarrega de la gestió de la Biennal d'Art Leandre Cristòfol, d'art contemporani espanyol.[6] Consta de dues plantes i és gestionat per la Paeria de Lleida, tot i tenir compartida la titularitat amb la Generalitat de Catalunya.

El Centre d'Art la Panera intenta establir ponts de connexió entre l'art contemporani[7] i d'altres agents del sector cultural, fent servir l'art per convidar a la reflexió social.[8]

Forma part de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Bòlit, centre d'art contemporani de Girona; l'ACVic, centre d'arts contemporànies; el Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat; Can Xalant, centre de creació i pensament contemporani de Mataró; el Centre d'Art de Tarragona; el Centre d'Art d'Amposta, el Canòdrom i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona.[9]

Edifici[modifica]

Zona d'exposicions

La Panera ocupa un edifici medieval d'estil romànic-gòtic[10] construït entre els segles XII i XIII que ha tingut diversos usos al llarg de la seva història. A causa d'aquesta diversitat d'activitats, la seva arquitectura més antiga es troba completament camuflada degut a les contínues remodelacions arquitectòniques, realitzades sobretot durant la primera meitat del segle XVII, la segona meitat del segle XIX i les més recents durant el segle XX.

L'edifici fou construït entre els segles XII i XIII, coincidint amb l'època del consolat. Antigament era una llotja on es realitzaven tota mena d'intercanvis comercials, constituint una mena de petit mercat on es compraven i venien cereals, llana, oli, raïm, així com productes artesanals. Originalment era un edifici porticat i obert amb una coberta de fusta i teula sostenda sobre 21 columnes de pedra de 5’70 m d'alçada.[11]

L'Almudí o Gladeria de la ciutat fou primerament el Cellarium Regis. El 1606 el Capítol de la Catedral adquirí l'edifici i des de llavors fou conegut com la Panera dels Canonges, anomenat així perquè els canonges hi emmagatzemaven i venien els productes que recol·lectaven. En aquest moment es construeix el tancament perimetral que li donà l'aspecte exterior actual.[12]

Amb la desamortització del 1835, l'edifici passà a ser de propietat de la Paeria, que el cedí a l'Exèrcit, qui el faria servir com a quarter de cavalleria militar des del 1860. Amb aquest canvi d'ús també es van fer certes reformes arquitectòniques per allotjar el regiment de cavalleria, rebaixant la planta per sota del nivell de l'edifici medieval i construint un nou forjat, redistribuint l'interior de l'espai. L'any 1947 l'exèrcit va instal·lar-se a unes noves dependències al Turó de Gardeny i va abandonar l'edifici. Posteriorment, la Panera fou una comissaria de la Policia Nacional.[13]

A la planta baixa de l'edifici es poden veure les columnes recuperades, mentre que a la primera planta es pot veure una claraboia sustentada sobre vigues de fusta laminada mixta i d'acer, que es va construir seguint tècniques arquitectòniques del s.XIX.[14]

Història[modifica]

El Centre d'Art la Panera es va construir gràcies al programa d'actuacions ARI sobre el centre històric de Lleida.[15] L'arquitecte encarregat de l'actual remodelació fou Ezequiel Usón Guardiola- El projecte presentat inicialment era més ambiciós del que es va dur a terme.[16]

El centre d'art es va inaugurar el mes d'abril de 2003, amb una exposició d'Antoni Tàpies,[17] la primera a la capital del Segrià. La mostra, comissariada per Manel Guerrero, portava el títol de L'univers obert de Tàpies i era una mostra de 60 obres de la col·lecció privada de l'artista.[18] A l'acte d'inauguració van assistir l'alcalde de la ciutat, Antoni Siurana, Antoni Tàpies i el llavors conseller de cultura, Jordi Vilajoana. La programació regular va començar durant la tardor del mateix 2003, quan es va inaugurar una mostra de 21 artistes contemporanis.[19]

Col·lecció[modifica]

Fins avui, la Col·lecció del Centre d’Art la Panera s’ha presentat en diversos espais, tant d’àmbit nacional, com a Can Palauet de Mataró, a AC Vic o al Centre d’Art Torre Muntadas; com internacional, com a Il Filatoio de Caraglio, el 2004; a la Central Électrique, Centre européen d’art contemporain de Brussel·les el 2007; i el 2014, que es podrà veure al FRAC de Còrsega.[20]

Serveis[modifica]

Centre de documentació

El Centre d'Art la Panera consta d'un centre documental que conté un fons documental d'art contemporani. També organitza la Biennal d'Art Leandre Cristòfol.

  • Centre de documentació: Es tracta d'un fons documental en constant creixement, especialitzat en art contemporani, format per uns 4.000 volums, entre el que es poden trobar des de monografies, catàlegs d'exposicions, revistes, articles de premsa, material audiovisual i sonor i un fons de llibres d'artista i publicacions especials.
  • Servei educatiu: La Panera disposa d'un servei educatiu que ofereix diversos programes i activitats didàctiques que intenten apropar l'art contemporani al gran públic, creant continguts específics per a cada exposició temporal.
  • Amics de la Panera: Col·lectiu de persones vinculades amb el centre, que els hi dedica activitats exclusives i una comunicació molt més directa.[21]

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Vidal Oliveras, Jaume. «Antoni Abad y la chispa de la ilusión» (en castellà). El Cultural, 27-01-2005. [Consulta: 1r abril 2011].
  3. Bosco, Roberta. «Jóvenes gitanos de Lleida crean con el artista Antoni Abad un canal digital» (en castellà). El País, 14-01-2005. [Consulta: 1r abril 2011].
  4. Barro, David. «Los tiempos muertos de Alicia Framis» (en castellà). El Cultural, 29-06-2006. [Consulta: 1r abril 2011].
  5. «Alicia Framis "La vida es un viaje sinsentido». Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.44-46. ISSN: 1887-5483.
  6. L'Avenç. Editorial Avance, 2008 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  7. Lara Almárcegui; Picazo, Glòria. Utopies quotidianes: un projecte del Centre d'Art la Panera : Can Palauet, sales d'exposicions, del 13 de juliol al 23 de setembre de 2007. Patronat Municipal de Cultura, 2007 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  8. Ricard Huerta; de la Calle, Román. Espacios estimulantes: museos y educación artística. Universitat de València, 2007, p. 62–. ISBN 9788437065670 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  9. «Constituïda la xarxa de centres de creació». Diari Avui, 10-12-2021. [Consulta: 20 juliol 2011].
  10. Joan Fiol Boada. El Camí de Sant Jaume: des de Montserrat i des de Roncesvalles. Cossetània Edicions, 2006, p. 45–. ISBN 9788497912136 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  11. «Centre d'Art La Panera». Turisme de Lleida. [Consulta: 10 juliol 2011].
  12. «La Panera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
  13. Michelin / MFPM. Barcelone et la Catalogne. MICHELIN, 14 febrer 2011, p. 380–. ISBN 9782067154155 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  14. «L'exposició d'Antoni Tàpies estrena la Panera». Paeria de Lleida, 29-04-2003. [Consulta: 27 març 2011].
  15. A.a.v.v. Anuari territorial de Catalunya 2006 : transformacions, projectes, conflictes. Institut d'Estudis Catalans, p. 238–. ISBN 9788472839496 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  16. Uson Guardiola, Ezequiel «New Lleida Art Museu» (PDF) (en anglès). International Conference on Sustainable Architectural Design and Urban Planning [Hanoi, Vietnam], maig 2007 [Consulta: 1r abril 2011].
  17. Nuria Enguita Mayo. Los carteles de Tapies y la esfera publica: Tapies posters and The Public Sphere. Fundació Antoni Tàpies, 2006. ISBN 9788488786258 [Consulta: 1r abril 2011]. 
  18. «Dues dècades de Tàpies per inaugurar el Centre d’Art La Panera». Lamalla.cat, 28-04-2003. [Consulta: 27 març 2011].
  19. «Art contemporani per obrir la programació estable de la Panera». Lamalla.cat, 17-10-2003. [Consulta: 27 març 2011].
  20. Res no s'atura. Fundació Suñol, febrer de 2014
  21. «Els Amics de la Panera». web oficial de La Panera. [Consulta: 1r abril 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Duran, Fina «Nous centres d'art a Catalunya». Bonart [Girona], núm. 123, gener 2010, p.48-50. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre d'Art la Panera Modifica l'enllaç a Wikidata