Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCentre d'Estudis Comarcals de Banyoles
Dades
Tipus centre d'estudis
Història
Creació 1943
Modifica les dades a Wikidata

El Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles és una entitat que fou fundada l’any 1943 per un grup de banyolins, amb l’objectiu de recuperar i preservar el patrimoni arqueològic, històric i arquitectònic de la comarca del Pla de l’Estany.

El 25 de novembre d’aquell any, el Ple de l’Ajuntament de Banyoles reconegué l’existència del Centre d’Estudis Comarcals com a entitat independent i la formalitzà. Els signants d’aquell compromís amb l’Ajuntament foren Ramon Alsius Malagelada, Miquel Vilanova Hereu, Francesc Figueras de Ameller, Josep Maria Corominas Planellas, Josep Maria Pau, Lluís Gonçaga Constans Serrats, Jaume Butinyà Granès, Santiago Franch Juandó i Lluís Masgrau.

Des de llavors, l’activitat del Centre d’Estudis ha estat diversa, si bé en els inicis i durant força temps, se centrà principalment en la creació i gestió del Museu Arqueològic Comarcal, ubicat a l’edifici de la Pia Almoina de Banyoles, l’antiga casa de la vila, cedit en ús per l’Ajuntament amb aquesta finalitat. Les col·leccions d’aquest museu van créixer amb donacions i adquisicions, però sobretot amb material procedent de les excavacions arqueològiques dirigides per membres de la mateixa entitat. És el cas del material trobat a les coves prehistòriques de Serinyà o el dels jaciments ibèrics i romans de Porqueres i Vilauba (Camós).

El museu també va créixer en espai amb la incorporació de diverses cases veïnes. També es descobriren jaciments nous, com el paleontològic d’Incarcal (Crespià) o el neolític de la Draga (Banyoles), entre altres. Aquests fets i la professionalització creixent del món de l’arqueologia i el de la museologia van obligar l’Ajuntament a fer-se càrrec de la gestió, a partir dels anys vuitanta.

En l’haver de l’entitat, i relacionat d’alguna manera amb el museu, es comptabilitzen tres exposicions importants de producció pròpia a partir de materials del mateix museu i d’altres d’externs. Si bé es van dur a terme altres exposicions, aquestes tres van deixar empremta, ja els seus elements van passar a formar part de l’exhibició permanent del museu. Es tracta de les següents: «Prehistòria de la comarca de Banyoles», l’any 1976; «Banyoles fa un milió d’anys», el 1986, i «Pere Alsius i la mandíbula de Banyoles», dos anys més tard i organitzada en el marc de la commemoració del centenari del descobriment.

Al marge del museu, el Centre d’Estudis ha mantingut una acció editorial i organitzativa considerable. Ja el 1947 va publicar l’obra, important, de mossèn Lluís G. Constans Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas. A partir de llavors, i quasi cada any, va publicar els Quaderns, primer miscel·lanis a la manera dels tradicionals annals i, des de l’any 1996 fins avui, amb la publicació de les ponències del Col·loqui de Tardor, una de les activitats anuals més importants que organitza l’entitat. Així mateix s’han de comptar més de quinze monografies de diversos temes relacionats amb la comarca i, sobretot, els sis volums del Diplomatari, de mossèn Lluís G. Constans.

Els darrers anys, l’entitat ha diversificat l’activitat, sempre, però, mantenint els principis fundacionals que la vinculen amb la ciutat i la gent interessada a conèixer el patrimoni de la comarca i a col·laborar-ne en la protecció. Moltes d’aquestes activitats s’han dut a terme amb altres entitats locals o institucions, com el Centre Excursionista de Banyoles, Limnos, Joventuts Musicals de Banyoles o la Universitat de Girona. Així, a partir de l’any 2000, va iniciar el Concurs de Fotografia i, pocs anys més tard, les sortides mensuals «Conèixer el Pla de l’Estany»; també va col·laborar amb els concerts «Música i patrimoni al Pla de l’Estany», i darrerament s’ha constituït un grup de treball que duu a terme accions de recuperació del patrimoni de la comarca.

Finalment, i ja des d’un punt de vista didàctic i formatiu, el 2012 i al llarg de tres cursos va organitzar un curs d’història de Catalunya, amb conferències i excursions relacionades amb el contingut de les mateixes conferències. L’èxit d’assistència va animar l’entitat a dur a terme altres cursos, com un de geologia o un altre de literatura catalana, tots dirigits per membres de l’entitat i professorat intern o extern del mateix Centre. Aquests cursos, juntament amb el Col·loqui de Tardor, exemplifiquen el nivell assolit pel Centre d’Estudis i la tasca tan important que segueix portant a terme des de la seva fundació.

Presidents

Bibliografia[modifica]

  • ABELLAN, Joan Anton (2014). «Història dels concursos de fotografia de la natura[1]».
  • ABELLAN, Joan Anton; MONER, Jeroni (2012). «La nostra història: les diferents Juntes del Centre[2]»
  • MONER, Jeroni (2013). «Notes per a la història del CECB. Capítol I. Els precedents (1926-1931)[3]».
  • MONER, Jeroni (2013). «Notes per a la història del CECB. Capítol II. El Museu i el Centre d'Estudis: primers intents de creació (1931-1936)[4]».
  • MONER, Jeroni (2014). «Notes per a la història del CECB. Capítol III. Primera sala del museu i construcció del Centre d'Estudis Comarcals[5]».
  • MONER, Jeroni (2014). «Notes per a la història del CECB. Capítol IV. (1944-1949). Els primers anys d'activitats i de reconeixement i consolidació del museu[6]».
  • MONER, Jeroni (2015). «Notes per a la història del CECB. Capítol V. (1950-1960). La plena recuperació de l’antiga Casa de la Vila per a museu[7]».
  • MONER, Jeroni (2015). «Notes per a la història del CECB. Capítol VI. (1960-1974). Els anys seixanta: La dècada del canvi[8]

Referències[modifica]

  1. Abellan, Joan Anton «Història dels concursos de fotografia de la natura». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm 9, Hivern 2014, pàg. 6 i 7.
  2. Abellan, Joan Anton/ Moner, Jeroni «La nostra història: les diferents Juntes del Centre». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 4, Hivern 2012, pàg. 5, 6, 7 i 8.
  3. Moner, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol I. Els precedents (1926-1931)». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 6, Estiu 2013.
  4. Moner, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol II. El Museu i el Centre d'Estudis: primers intents de creació (1931-1936)». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 7, Hivern 2013, pàg. 6 i 7.
  5. Moner, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol III. Primera sala del museu i construcció del Centre d'Estudis Comarcals». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 8, Estiu 2014, pàg. 8 i 9.
  6. Moner, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol IV. (1944-1949). Els primers anys d'activitats i de reconeixement i consolidació del museu». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 9, Hivern 2014, pàg. 8 i 9.
  7. Moner, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol V. (1950-1960). La plena recuperació de l’antiga Casa de la Vila per a museu». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 10, Estiu 2015, pàg. 6 i 7.
  8. MONER, Jeroni «Notes per a la història del CECB. Capítol VI. (1960-1974) Els anys seixanta: La dècada del canvi». El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 11, Hivern 2015, pàg. 12 i 13.