Centre d'intercanvi modal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «intercanviador de calor».
Intercanviador de la Gare de Saint-Étienne-Châteaucreux (Saint-Étienne)

Un centre d'intercanvi modal, intercanviador [1] o bescanviador és un lloc d'articulació de xarxes encaminat a facilitar la intermodalitat de diferents tipus de transport de viatgers. Els intercanviadors poden exercir, per la seva inserció urbana, el paper d'interfície entre la ciutat i la seva xarxa de transport.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els intercanviadors reuneixen una gran varietat de modes de transport en un mateix lloc: marxa a peu, autobús, tramvia, metro, tren, automòbil o, fins i tot, avió. L'intercanviador té per funció principal garantir una correspondència fluida entre els diferents modes de transport connectats. L'objectiu consisteix a disminuir el temps de correspondència en el punt de ruptura del viatge i així reduir el temps total.

La política de grans intercanviadors[modifica | modifica el codi]

La localització ha de resultar del compromís entre una ubicació pròxima al nus central, que faciliti els viatges de dispersió, i una posició perifèrica associada a una via de penetració que eviti la congestió urbana.

L'intercanviador no és un objecte fix, sinó, més aviat, un concepte d'ordenació del transport concebut com un procés evolutiu.

D'altra banda, hi ha diferents generacions d'intercanviadors que s'enriqueixen progressivament de les innovacions tècniques i organitzatives, fins a arribar a una tercera generació d'intercanviadors, amb presència d'una estació d'autobusos subterrània i amb un túnel d'accés directe per a evitar que els autobusos no s'hagin d'esperar pel trànsit urbà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Exemples de Centres d'intercanvi modal[modifica | modifica el codi]

Enllaços d'interès[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aldecoa Martínez-Conde, J.; Cristóbal Pinto, C.; Beltrán Palomo, A. I López Vallejo, G. (2002). Grans intercanviadors metropolitans. Els casos de Madrid. V Congrés d'Enginyeria del Transport, 11-13 de juny de 2002, Capítol 18: Terminals, Ponència 1. Santander, Espanya.
  • Carles Cristóbal Pinto, «Algunes experiències a l'àrea metropolitana de Madrid», Actuacions de suport al transport públic, Jornades de Transport Públic Sostenible dimecres, 2004.
  • Antonio Beltrán Palomo, Gregorio López Vallejo, «Última generació d'intercanviadors per a autobusos interurbans: Plaça de Castella i Plaça El·líptica».
  • H. Francisco Hernanz Benito, Carlos Cristóbal Pinto, «Mobilitat en Intercanviadors Metropolitans. Cinc experiències».

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A.a.v.v. Anuari territorial de Catalunya 2004. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 46–. ISBN 978-84-7283-804-8 [Consulta: 28 maig 2012].