Centre de Documentació Marítima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCentre de Documentació Marítima
Dades
Tipuscentre de documentació Modifica el valor a Wikidata

El Centre de Documentació Marítima és un centre de documentació dedicat a la temàtica marítima, conformat pel conjunt de documentació especialitzada format pels fons documentals del Museu Marítim de Barcelona i el Centre de Documentació de l'Autoritat Portuària de Barcelona.[1] Es tracta d'un equipament cultural que té com a finalitat col·leccionar i recuperar, ordenar i classificar, seleccionar i difondre informació referida a temàtica marítima continguda en les fonts documentals, i posar-la al servei de l'usuari.[2]

Al seu torn, el "Centre de Documentació del Port de Barcelona" té per objectiu satisfer les necessitats documentals dels treballadors i directius de l'Autoritat Portuària de Barcelona i difondre la cultura marítima portuària.[3]

El "Centre de Documentació Marítima" està estructurat i organitzat en cinc grans apartats: la Biblioteca, l'Hemeroteca, el Fons cartogràfic, el Fons d'imatges i l'Arxiu històric. La biblioteca, que fou inaugurada el 1942, aplega els fons de l'Institut Nàutic Mediterrani (1929-1936) i del Museu Marítim de Barcelona, i està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l'entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural. L'hemeroteca complementa la informació de la biblioteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim. El fons cartogràfic està constituït a partir de donacions i compres i té dues grans seccions: la col·lecció de cartografia nàutica i la col·lecció de plànols de vaixells. La primera comprèn més de dues mil cartes nàutiques i atles geogràfics i nàutics impresos des del segle XVII fins a l'actualitat. Destaquen les obres de Vicente Tofiño de San Miguel, Gilles Robert de Vaugondy i M. Bellin. La col·lecció de plànols de vaixells procedeix de companyies navilieres, com, per exemple, l'empresa Nuevo Vulcano de Barcelona, i de particulars relacionats amb la construcció naval. Els plànols més antics que es poden trobar es remunten al segle xviii, i els més notables són els de l'Ictineu de Narcís Monturiol. El fons d'imatges està format per fotografies, les més antigues de les quals són de l'inici del segle xx, i per audiovisuals, que procedeixen del Port de Barcelona, de la Filmoteca de Catalunya, del NO-DO i de l'Autoritat Portuària de Barcelona. L'arxiu històric té dues grans seccions: l'arxiu històric del Museu Marítim, que aplega la documentació generada pel Museu Marítim, per fons d'empreses com ara la Compañía Trasatlántica Española i per fons personals com els de Ferran Arranz, Josep Maria Gavaldà, Josep Carrogio, Joan Soldevila Cantó i Enric Cubas i l'arxiu històric del Port de Barcelona; i l'arxiu històric del Port de Barcelona, que conté la documentació de la Junta d'Obres del Port de Barcelona i permet conèixer l'evolució del port des del 1869 fins a l'actualitat.[1] El Centre de Documentació Marítima disposa, a més a més, d'un conjunt de bases de dades molt complet. A banda, també té com a objectiu prioritari convidar institucions afins a unir-se al projecte, sumant els fons documentals procedents d'altres institucions, en concepte de dipòsit, donació o qualsevol altra fórmula que s'estipuli entre les parts.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Elvira i Silleras, Maria «Centre de Documentació Marítima». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 22 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Olga, López Miguel «El Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona». Drassana: revista del Museu Marítim, Núm. 10, 2002, pàg. 18-25. ISSN: 2385-3425 [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. Gutiérrez Pérez, Mònica «El Centre de Documentació del Port de Barcelona». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Desembre 2002, pàg. Núm. 9. ISSN: 1575-5886 [Consulta: 23 setembre 2018].