Centre de Lectura de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Centre de Lectura de Reus Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Reus - Centre de Lectural.jpg
Dades bàsiques
Tipus biblioteca i associació
Construït XX (1920)
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització C. Major, 15 - c. de l'Abadia, 5. Reus (Baix Camp)

41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 33″ E / 41.154321°N,1.109123°E / 41.154321; 1.109123
Bé cultural d'interès local
Declaració 16/07/2005
Identificador IPAC: 9523
Modifica dades a Wikidata

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes. Té la seu en l'antic casal dels marquesos de Tamarit.

Personalitats de relleu de la política i la societat reusenca i catalana n'han estat presidents. Podem destacar Ciril Freixa, Josep Maria Morlius, Eugeni Mata, Lluís Quer i Cugat, Antoni Serra i Pàmies, Pau Font de Rubinat, Pere Cavallé, Ramon Amigó, Xavier Amorós, Pere Anguera, etc.[1] L'entitat, una entitat privada sense ànim de lucre, sempre s'ha caracteritzat pel seu tarannà progressista, democràtic i catalanista.

Història[modifica | modifica el codi]

El Centre de Lectura de Reus va ser fundat el 1859 per un grup de joves menestrals que es reunien periòdicament al cafè de la Música per parlar de política, d'actualitat, de temes locals i de cultura. Es va fundar amb la intenció d'ensenyar a llegir a la població treballadora i als sectors més desfavorits de la societat. En els seus orígens, el Centre de Lectura era una entitat filantròpica, amb la finalitat d'utilitzar la formació com a mitjà de regeneració social. El primer president de l'entitat va ser Ciril Freixa. Els primers estatuts van ser redactats pel periodista Josep Güell i Mercader.[2]

El 1862 la seva Secció Coral va inaugurar un local d'estiu, els Jardins de l'Euterpe, que van existir fins al 1886. Entre el 1861 i el 1863 va endegar, per donar-se a conèixer, una sèrie de conferències amb els personatges importants del moment. Hi feren discursos i xerrades Castelar, Pere Mata, Víctor Balaguer, Pau Valls, Marià Fortuny, Anselm Clavé, Narcís Monturiol, Ceferí Tresserra, Manuel Angelón, i d'altres.[3] El 1866 va ser tancat breument per ordre governativa a causa del Cop d'estat del 2 de gener. El mes de maig va reobrir, però va ser tornat a tancar el 1867 acusat de sospitós de propaganda revolucionària. No va tornar a obrir fins a la revolució de setembre de 1868, amb Josep Maria Morlius de president, i s'instal·la al Palau Miró, a la plaça de Prim. El gran animador de l'entitat en aquells anys és Joaquim Maria Bartrina. El 1879, sota la presidència d'Isidor Frias, l'entitat es traslladà al carrer de Vallroquetes, a un local més econòmic.[4]

El 1890 el Centre de Lectura va anar a un local del carrer de la Font, i al quedar-se petit, van fer cap al carrer Major el 1897, sota la presidència de Lluís Quer, al local que fins llavors tenia el Círculo Mercantil, l'antic palau dels marquesos de Tamarit,[5] un gran edifici que el 1916 va ser comprat i donat a l'entitat pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas, que a més va finançar les obres de remodelació,[6] encarregades a l'arquitecte, també reusenc, Josep Simó i Bofarull.[7] El nou edifici s'inaugurà el 1921, amb una sèrie d'actes presidits per Josep Puig i Cadafalch, President de la Mancomunitat.

El Centre de Lectura s'organitzava en seccions. Una de les que va tenir més ressò tant a la ciutat com a Catalunya, va ser la Secció Excursionista, fundada el 1901. L'excursionisme que practicava era un instrument per a conèixer el país i reivindicar-lo, a l'estil de les primeres societats excursionistes que es van fundar, com ara el Centre Excursionista de Catalunya. A més de les excursions i sortides, la Secció en els seus primers anys organitzà concursos fotogràfics, amb premis a càrrec de diferents prohoms reusencs, com ara Evarist Fàbregas o Eduard Toda. A partir de 1927 la Secció excursionista va organitzar els Aplecs excursionistes de les Comarques tarragonines, per tal d'estendre l'excursionisme més enllà de l'àmbit dels seus socis. El primer va ser a Santes Creus, i se'n var realitzar 10 fins al 1936, sempre en col·laboració amb altres entitats excursionistes. L'època més activa de la Secció va des de l'any 1927 fins al 1936. A més de les excursions i dels aplecs, s'oferien cursos, xerrades i conferències, normalment a càrrec de persones de primer ordre en les seves disciplines. Van parlar a la Secció, entre d'altres: Pau Vila, Josep Maria Batista i Roca, Higini Anglès, Pere Bosch i Gimpera, Josep Canudas, Lluís Nicolau d'Olwer, Lluís Solé Sabarís, Lluís Estasen... L'any 1929 el Centre de Lectura publicava la primera edició de la guia itinerària de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna titulada Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena, pionera de les guies excursionistes i reeditada el 1930 davant de l'èxit obtingut. El 1960 se'n va fer una nova edició totalment revisada on hi col·laborà Ramon Amigó. La Secció també va propiciar la publicació per part del Centre de Lectura de les guies Del Camp de Tarragona a les Terres de l'Ebre el 1931 i Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles el 1934, les dues també d'Iglésies i Santasusagna. La Secció va realitzar diverses activitats durant la dictadura franquista, com ara el campament realitzat el 1959 a La Mussara amb motiu de la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, o la construcció del refugi excursionista al poble de Mont-ral, finançat per Francesc Recasens. El 1965 va organitzar la primera Marxa Reus-Montserrat, que va tenir continuïtat diversos anys. Actualment, la Secció excursionista és una de les més actives del Centre de Lectura[8]

L'aprovació d'un nou reglament l'any 1908 que li va donar una orientació més ateneística, va obligar a la Secció Coral a marxar de l'entitat i els seus membres, amb el mestre Mateu al capdavant, van fundar l'Orfeó Reusenc. Però va possibilitar la formació de noves seccions, entre elles la Secció d'Estudis Socials. El primer president seccional va ser l'advocat Jaume Simó i Bofarull, republicà radical, que va impulsar l'organització del Primer Congrés d'Ateneus de Catalunya. El següent president va ser Josep Recasens i Mercadé, impulsor del socialisme reusenc, que va ocupar el càrrec 24 anys seguits, i on organitzà diverses conferències sobre la problemàtica de la classe obrera, el cooperativisme, i sobre temes socioeconòmics, on hi van intervenir entre altres, Josep Maria Tallada, Antoni Fabra i Ribas, Antoni Martí Bages, Víctor Fonseca, Joan Babot, Eduard Recasens, Joan Salas, Manuel Serra i Moret, Albert de Quintana, Ferran Boter, Angel Pestaña, Joan Vallès i Pujals, Indalecio Prieto ... L'any 1930 la Secció va impulsar les primeres "Converses sobre temes d'interès local", on es va fer un assaig de planificació de la ciutat amb ponències sobre diferents temes i ampli debat. Les "Converses" van tenir una forta repercussió ciutadana i el primer ajuntament republicà, el 1931, les va demanar al centre de Lectura per a estudiar-los com a referència del seu programa municipal.[9]

Fou tancat al finalitzar la guerra civil el 1939, i ocupat primer per la Confederación Nacional de Sindicatos i pels arxius de la Falange. Quan van marxar, perquè l'edifici havia estat bombardejat i tenia problemes d'habitabilitat, l'Ajuntament franquista, amb el seu secretari al capdavant, intentà confiscar la seu i la biblioteca sense aconseguir-ho, tot i que, cap al 1943, va obrir en aquell local una "Biblioteca popular" amb fons de la biblioteca del Centre i imposant una quota als lectors com la que havien pagat els socis de l'entitat abans de la guerra. El 1948 es va tornar a obrir després de moltes gestions per part d'antics socis i amb Enric Aguadé Parés com a President, sota l'alcaldia de Pere Miralles, que va fer diverses gestions oficials com a "Jefe Local del Movimiento". El 1949 es crea "Els Amics de la Poesia", teòricament dependent de la secció de lletres, grup creat a imatge del que Josep Carner havia constituït els anys vint, i amb el mateix nom que el que organitzava Josep Palau i Fabre a Barcelona per aquelles dates, i impulsat a Reus per Josep Maria Arnavat, Xavier Amorós i Ramon Amigó, que portaren a la ciutat, per fer-hi recitals, a Carles Riba, Octavi Saltor, Pere Benavent, Rosa Artigas, Bertran i Oriola, Josep Romeu i Figueras, Tomàs Garcés, i Josep Maria López-Picó.[10] El 1950 es reorganitza l'escola d'art. El 1951 es crea el Lingua Club, per a la promoció i l'ensenyament del francès, l'anglès, l'alemany i l'esperanto i, i s'accepta la domiciliació a l'entitat de l'Associació d'Estudis Reusencs.[11] El 1953, un grup de metges encapçalats pel doctor Sabater, va fundar l'Hemeroteca Mèdica, acollida al Centre, que era un lloc de reunió de metges reusencs i de la comarca i tenia subscripcions a revistes mèdiques europees i americanes per tal de posar al dia als professionals.[10] El 1954 el doctor Bonaventura Vallespinosa és elegit president de la secció de literatura, que dinamitza, amb el teatre de cambra i amb la creació, el 1955 de la festa de la poesia reusenca, que portà a editar, del 1956 al 1961, les Antologies de la poesia reusenca, mostra important de la literatura catalana a la ciutat. El 1959 es celebra el centenari de l'entitat, que s'aprofita per inaugurar obres de reforma, per posar un bust d'Evarist Fàbregas, benefactor de l'entitat, i per celebrar el Quart Certamen literari, amb gran participació d'intel·lectuals catalans.[4]

La seva biblioteca, formada amb gran esforç pels primers socis, va esdevenir una de les principals de Catalunya, sobretot quan la societat es va anar consolidant i per les donacions que ha anat rebent durant tota la seva existència. Als inicis, Joaquim Maria Bartrina ja va fer donació d'uns llibres del segle XVI. Les donacions més importants van començar amb les d'Eduard Toda el 1916 (uns 2.000 volums en llengües estrangeres) i la del lingüista Miquel Ventura, catalogada el 1920, amb uns 8.000 volums sobre llengües i catorze incunables i llibres del segle XVI. Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb un fons de 200.000 volums aproximadament entre els que cal destacar 20 incunables dins la secció de Reserva i una quantitat important de llibres del segle XVI, XVII i XVIII.[12] La Biblioteca del Centre de Lectura participa en el Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya

El Centre també disposa de videoteca i fonoteca, serveis iniciats el 1993,[13] d'una sala infantil amb uns 10.000 volums inaugurada el 2008,[14] i d'una estació meteorològica que disposa de dades des de l'any 1948, tot i que abans de la Segona República Espanyola es realitzaven mesures que van desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola.[15]

L'any 2008 es va presentar un projecte de rehabilitació de l'edifici, que, a gener de 2015, encara no s'ha dut a terme.[16]

Edifici[modifica | modifica el codi]

L'antic casal dels Marquesos de Tamarit va ser comprat el 1916 per Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre, i en va fer donació a l'entitat, costejant les despeses de la seva profunda reforma, que afectà la totalitat de l'edifici antic.[17] És un conjunt que consta de diverses construccions de les que cal remarcar la principal, amb façana al carrer Major, construïda de nou, i el Teatre Bartrina, a l'interior de l'illa. L'edifici principal consta de planta baixa i tres pisos, el darrer endarrerit respecte a la línia de façana. La façana presenta una composició segons tres eixos verticals i una jerarquia en alçada seguint les pautes neoclàssiques. Destaquen els elements ornamentals exteriors de la façana principal. Així, hi ha a la primera planta una sèrie de columnes jòniques molt esveltes que emmarquen els tres forats al carrer de la primera planta, els dos balcons laterals són corbats i amb balustrades.[18] Corona la façana una cornisa amb mènsules que està sostinguda per quatre parelles de cartel·les amb decoració vegetal.[17]

A la planta baixa hi destaca l'ampli vestíbul, on tornem a trobar les columnes amb capitell jònic. Al fons del vestíbul hi ha l'entrada al Teatre Bartrina. De la banda dreta arrenca l'escala principal de tipus imperial, amb els graons de marbre, barana de ferro forjat i il·luminació zenital, amb una claraboia de la qual penja una gran làmpada de llautó i cristall, originàriament de gas. En una fornícula hi trobem el bust d'Evarist Fàbregas i una placa commemorativa. La paret frontal simula un encoixinat a la part baixa amb semi pilastres de fust estriat i capitell corinti. L'ornamentació està realitzada en guix.[18]

L'altra construcció, el Teatre Bartrina, significa una curiositat en l'arquitectura teatral de principis de segle. Disposa d'un terra amb pendent graduable en funció de la destinació momentània del local.[18]

La biblioteca, que es troba al primer pis, és de planta rectangular i té un espai hàbil de 300 m² i 125 places de lectura. L'accés es fa per dues portes vidriades i al costat oposat hi ha finestres amb llindes de grans dimensions. Presenta llibreries tancades de roure i vidre que guarden nombrosos volums. Les taules i les cadires són d'època. Al centre hi ha dos patis de llums tancats, simètrics, un d'ells amb l'escala metàl·lica al pis superior. Els dos són ornats amb esgrafiats de temes florals molt ben restaurats. El terra és de ceràmica vidriada. El sostre té ornaments de garlandes, motllures i medallons de guix a una part i embigat i mènsules ornades a l'altra.[18]

A la sala de lectura hi ha un bust de Pompeu Fabra, un de Joan Maragall i un altre de Jacint Verdaguer, tots tres de bronze. També hi ha un oli Retrat de Miquel Ventura.[18]

El vestíbul del primer pis és una estança de planta quadrada. L'accés, emmarcat per dues columnes estriades amb capitells corintis, es fa a través d'una gran porta vidriada. Aquest vestíbul té 5 portes que donen a diferents parts de l'edifici. Al front hi ha l'entrada a la biblioteca, molt ornada, simulant un frontis d'un arc clàssic amb semi pilastres, capitells, entaulament, garlandes de flors, orles, motius florals, petits personatges i caps d'àngels als muntants de l'obertura. A dreta i esquerra de la porta hi ha dos gerros xinesos molt ornamentats sobre una peanya. El sostre és enteixinat, amb barbacana a l'extrem de les bigues i mènsules i modillons. El paviment és ceràmic, de color blanc i negre.[18]

Al centre del vestíbul hi ha un Tors femení de bronze, obra de Pau Gargallo.[18]

El 1956 el Centre va afegir a l'edifici la Casa de Cultura, on hi instal·là la sala de conferències i altres dependències de l'entitat.

Activitats[modifica | modifica el codi]

L'entitat té escola d'idiomes, de dansa, música, lletres, art, i teatre.

El Centre disposa de diverses seccions que realitzen moltes activitats: exposicions, conferències, taules rodones, seminaris, excursions, projeccions de diapositives i audiovisuals, cursos, presentacions de llibres, i altres. Un esdeveniment important és l'exposició nacional de roses que se celebra cada any (un concurs de les millors roses) i que es va iniciar el 1936 i es va tornar a fer des del 1949 (del 1939 al 1948 el Centre va romandre tancat) celebrant-se des de llavors ininterrompudament.[19]

L'entitat edita una revista que es diu Revista del Centre de Lectura. L'òrgan d'expressió ha canviat de nom i entre d'altres ha portat els d'Eco del Centro de Lectura, Ars: revista del Centro de Lectura, i Athenaeum: revista del Centro de Lectura.[20]

Des del 1979 treu al carrer les Edicions del Centre de Lectura, amb més d'un centenar de títols sobre temes locals, tant literaris, com econòmics o biogràfics, recuperant la tasca editorial significativa que va fer en època republicana, amb l'edició de les guies de muntanya d'Iglésies i Santasusagna, les Converses sobre temes d'interès local i estudis sobre literatura reusenca i la divisió territorial a Catalunya[21]

Forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Presidents. Centre de Lectura». [Consulta: 18-VII-2014].
  2. Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 9. ISBN 8429712879. 
  3. Güell i Mercader, Josep «El casal del Centre». Revista del Centre de Lectura, Any II, núm. 42, 15-X-1921, pàg. 329-336.
  4. 4,0 4,1 Anguera, Pere. El Centre de lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 200-206. ISBN 8429712879. 
  5. Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus, una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 25-26. ISBN 8429712879. 
  6. Calvet, Jordi «Centre de Lectura de Reus. L'escola dels obrers». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 57. ISSN: 1695-2011.
  7. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 614. 
  8. Ferré, Andreu. "La Secció Excursionista, 116 anys reivindicant el país mitjançant l'excursionisme". A: Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. Reus: Centre de Lectura, 2017. Pàgs. 133-137. ISBN 9788494533594
  9. Artero, Francesc. "La Secció d'Estudis Socials, impulsora del debat local i del prestigi nacional del Centre de Lectura". A: Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. Reus: Centre de Lectura, 2017. ISBN 9788494533594, p. 147-148
  10. 10,0 10,1 Amorós, Xavier. "Temps estranys I" A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 649. ISBN 9788489688353
  11. Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme: 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 303. 
  12. Ferré Trill, Xavier. "La Biblioteca del centre de Lectura de Reus". A: Llum entre ombres : 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània : Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, Biblioteca Museu Balaguer, Biblioteca Arús, Biblioteca de Catalunya. Vilanova i la Geltrú : Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. Pàgs. 19-41
  13. «Centre de Lectura». Ajuntament de Reus. [Consulta: 4 gener 2012].
  14. Borbonès, Natàlia «El Centre de Lectura de Reus remodela la biblioteca infantil». El Punt, 11-X-2008, pàg. 27.
  15. «Centre de Lectura». Meteoreus. [Consulta: 9 gener 2012].
  16. Morales, Joan «El Centre de Lectura reivindica la ejecución del proyecto de reforma». Diari de Tarragona, 21-01-2015, p.13.
  17. 17,0 17,1 March Barberà, Jordi. "Catàleg de l'arquitectura noucentista de Reus. A: L'arquitectura noucentista a Reus. Reus: Pragma, 2003. Pàg66-67. ISBN 8493315176
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 «Centre de Lectura». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 abril 2012].
  19. «El Concurs-Exposició de Roses del Centre de Lectura arriba a la seva 64a edició». Òmniu Cultural, 03-05-2011. [Consulta: 9 gener 2012].
  20. Aguadé, Enric. «Importància de la premsa en català a la demarcació». Aula d'història. Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 9 gener 2012].
  21. «Llistat de publicacions de les Edicions del Centre de Lectura». Centre de Lectura. [Consulta: 9-V-2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Lectura de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata