Centrisme estatunidenc

De Viquipèdia

El centrisme estatunidenc o l'americentrisme, també conegut com a centrisme americà,[1] és una tendència a assumir que la cultura dels Estats Units és més important que la d'altres països o a jutjar les cultures estrangeres segons els estàndards culturals americans. Es refereix a la pràctica de veure el món des d'una perspectiva excessivament centrada en els Estats Units, amb una creença implícita, conscient o inconscientment, en la preeminència de la cultura nord-americana.[2]

Segons Le Monde diplomatique, la nova arquitectura de defensa nord-americana es basarà en tres pilars : «Americentrisme, és a dir, una doctrina de l'ús de forces que maximitzen els interessos nacionals, incloses les operacions conjuntes amb els aliats. En segon lloc, la retenció global o la capacitat de projectar forces en qualsevol lloc, en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància. Finalment, la supremacia perpètua, és a dir, l'ús de la ciència, la tecnologia i els recursos econòmics per garantir la superioritat permanent de les forces armades nord-americanes».[3]

El terme s'apropia del concepte d'«excepcionalitat nord-americà», que afirma que els Estats Units són qualitativament diferents d'altres nacions i sovint s'acompanya de la noció que els Estats Units tenen superioritat sobre totes les altres nacions.[4]

Les xarxes de televisió nord-americanes han estat percebudes amb un biaix centrat en els Estats Units en la selecció del contingut.[5] Un altre exemple d'americentrisme és el fort focus que les empreses tenen als mercats nord-americans en relació amb altres. Sovint, els productes produïts i desenvolupats fora dels Estats Units encara es comercialitzen com a típicament nord-americans.[6]

Segons la Comissió Europea, la governança d'Internet i en particular la relacionada amb l'NSA, és massa americana. Va criticar el paper important de la companyia nord-americana ICANN en la seva administració.[7] Al món acadèmic, en aspirar a obtenir un nombre elevat de citacions, criteri quantitatiu d'evaluació de la qualitat del treball,[8] molts científics abandonen la llengua materna i se sotmeten per vanitat o per necessitat als imperatius de l'centrisme anglosaxó o estatunidenc.[9] S'ha criticat la Viquipèdia en anglès per tenir un biaix sistèmic cap a fonts, l'idioma i l'ortografia anglesos dels Estats Units.[10][11][12]

Referències[modifica]

  1. Thompson, William R. «Global War and the Foundations of US Systemic Leadership». A: Lawrence Sondhaus & A. James Fuller (editors). America, war and power : defining the state, 1775-2005 (en anglès). Londres: Routledge, 2007, p. 146. ISBN 978-0-415-54533-4. «The customary approach to accounting for the rise of the United States to global primacy is descriptive, American-centric, and heavily reliant on the distinctiveness of the ascent.» 
  2. NI, Chun-yan. «Analysis of ethnocentrism». US-China Foreign Language. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: 20 març 2009].
  3. Klare, Michael «Les trois piliers stratégiques de Washington» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-07-2001 [Consulta: 23 setembre 2020].
  4. Lipset, Seymour Martin. American exceptionalism : a double-edged sword. Nova York: W.W. Norton, 1996, p. 18. ISBN 0-393-03725-8. 
  5. Kaufman, King. «King Kaufman's Sports Daily». Salon. Salon Media Group, 20-08-2004. Arxivat de l'original el 9 febrer 2011.
  6. Maden, Sead. «American-Centric UI Is Leveling Tech Culture – and Design Diversity». Wired, 12-12-2012.
  7. «Internet governance too US-centric, says European commission». , 12-02-2014.
  8. Garfield, Eugene «Citation Indexes for Science: A New Dimension in Documentation through Association of Ideas» (en anglès). Science, 122, 3159, 15-07-1955, pàg. 108–111. DOI: 10.1126/science.122.3159.108. ISSN: 0036-8075.
  9. Seuren, Lucas «Engels als lingua franca van de wetenschap» (en neerlandès). Neerlandistiek, 15-02-2018.
  10. Browne, Marcus «Wikipedia accused of 'US-centric bias'» (en anglès). ZDnet, 12-02-2008.
  11. Callahan, Ewa S.; Herring, Susan C. «Cultural bias in Wikipedia content on famous persons» (en anglès). Journal of the American Society for Information Science and Technology, 62, 10, 2011-10, pàg. 1899–1915. DOI: 10.1002/asi.21577.
  12. Ball, Caroline. «Using Wikipedia to explore issues of systemic bias and symbolic annihilation in information sources». A: E. Brookbank & J. Haigh, J. (editors). Critical Library Pedagogy in Practice (en anglès). Innovative Libraries, 2021-11-01. 

Vegeu també[modifica]