Cercavores europeu

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuCercavores europeu
Prunella modularis Modifica el valor a Wikidata
Dunnock.jpg
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Prunella modularis02.jpg
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,21 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22718651 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPrunellidae
GènerePrunella
EspèciePrunella modularis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimMotacilla modularis Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
Distribució
PrunellaModularisIUCN.png
Modifica el valor a Wikidata

El cercavores europeu,[3] pardal de bardissa [4]o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.

Taxonomia[modifica]

Alguns taxònoms han suggerit recentment que el pardal de bardissa s'hauria de segmentar en tres espècies, de tal forma que la subespècie ibèrica (P. m. mabbotti) i la de l'orient mitjà (P. m. obscura) siguin elevades del seu rang actual de subespècie.[5]

Morfologia[modifica]

Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g.[6] És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en el fet que és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.

Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905).
Pardal de bardissa
Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).

Distribució i hàbitat[modifica]

Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.[7] Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).

Ecologia[modifica]

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[8] A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.[9] No cria a les Balears.

Referències[modifica]

  1. Avibase (català)
  2. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  3. «Cercavores europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
  4. El pardal de bardissa a la fitxa del SIOC Rev. 18/03/2022
  5. Pavia, Marco; Drovetski, Sergei V.; Boano, Giovanni; Conway, Kevin W.; Pellegrino, Irene; Voelker, Gary «Elevation of two subspecies of Dunnock Prunella modularis to species rank». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 141, 2, 15-06-2021, pàg. 199-210. DOI: 10.25226/bboc.v141i2.2021.a10.
  6. Oiseaux.net (francès)
  7. Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
  8. .Nature (anglès)
  9. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]